20 anys de l’humor català de ‘Plats bruts’ 20 anys de l’humor català de ‘Plats bruts’
TV3 celebra les dues dècades d'aniversari amb una marató dels capítols més mítics 20 anys de l’humor català de ‘Plats bruts’

Un 19 d’abril de 1999, un tal Josep Lopes, locutor de ràdio amb un sou precari, i un tal David Güell, un nen de casa bona, egocèntric i amb una assistenta una mica peculiar, es decidien a compartir pis en un punt indeterminat de l’Eixample, després de retrobar-se casualment anys després. Aquest era el punt de partida de Plats bruts, la sitcom més mítica de TV3 que batria rècords d’audiència i que es convertiria en un fenomen de públic la qual es passaria les vegades que es reposés. Per celebrar-ho. Divendres, 19 d’abril, a partir de les 10.00, TV3 ofereix una marató de capítols. Seran tres hores de riure fort amb els set episodis que portaran l’espectador per un recorregut per aquesta sèrie que, any rere any, encara capta seguidors.

Plats bruts 

A partir d’aquell dia, cada dilluns, els espectadors convivien amb el Lopes i el David acompanyats per un reguitzell de personatges peculiars però entranyables, com la Carbonell, el seu rifle i el seu amor incombustible per Charlton Heston; l’Emma (Cruscat de Palausabullabellobach i Gonzàlez) i el seu “Ah, vale”; la Mercedes, la cap del Lopes a la ràdio; el Ramon, el seu estrambòtic company radiofònic, el Pol, l’amo del mític bar Maurici; l’Stasky, que va quedar en possessió del bar en la cinquena temporada, i la iaia Assumpció, que sempre va pensar que en Lopes era la Lupe, una dona.

Cada capítol s’assajava durant una setmana i es gravava amb públic en directe. Cap de les rialles eren enllaunades. Van ser sis temporades amb un total de 73 capítols. Tinc ‘touchdown va tancar la sèrie, el juliol del 2003, en un episodi en què els personatges principals vestien l’equipament dels Barcelona Dragons i trepitjaven la gespa de l’estadi Olímpic Lluís Companys. L’audiència de seguida la va fer seva. Les trames surrealistes pujades de to i amb anades d’olla va fer que la sèrie, ja en el primer capítol, arribés a audiències que només aconseguien certs partits de futbol.

El making of de l’entrenyable sèrie

“Teníem restringides algunes paraulotes”, explicava Oriol Grau, director de la sèrie, al costat de Lluís Manyoses, fa uns dies a l’“Estat de Gràcia”, de Catalunya Ràdio: “D’‘hòsties’ ens van dir que tres, màxim”. “Funcionava perquè els personatges eren imperfectes d’una manera entranyable”, afegia en el mateix programa Mercè Sàrrias, una de les guionistes de la ficció.

“Mesquins i entranyables”, els definia per al Telenotícies de TV3 Joel Joan. “Te’ls estimes però també els odies una mica, a la vegada. I el que vols és que els surti tot ben malament per passar una bona estona.” Per Jordi Sánchez, la sèrie li va descobrir “que m’encantava fer ficció televisiva”, on ha desenvolupat bona part de la seva carrera.

“Després d’aquell primer ‘Ah,vale’, els guionistes me’n van anar posant uns quants a cada capítol”, explica com a anècdota Mònica Glaenzel. I quan demanen al Joel i al Jordi, o el que és el mateix, al David i al Lopes, quin capítol els agrada més, el Joel es queda amb “Tinc patató”, i el Jordi, amb el famós episodi en què el David i el Lopes descobreixen que a tots dos els agrada l’Emma i decideixen que volen fer un trio.

Amb uns protagonistes humans i contradictoris que els fan propers, Plats Bruts va aconseguir un premi Ondas l’any 2002. Després d’aquella primera emissió, la sèrie ha anat tornant a la graella de TV3, mantenint el poder per fer riure les noves generacions. I si després de veure els capítols d’aquesta marató neixen unes ganes terribles de tornar a recuperar la sèrie completa, només recordar que tots els 73 capítols estan disponibles al TV3alacarta.

Redacció

Redacció El cinèfil

'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a l’univers del cinema en tota la seva amplitud. El Cinèfil sigui una revista de cinema en xarxa i en català. Ens agrada definir-nos com una revista en xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. Ah, i tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*