La ciència a Dumbo La ciència a Dumbo
Quan les noies volen ser científiques La ciència a Dumbo

Si heu arribat a aquest article pel seu títol no espereu, evidentment, que us digui que sí que pot volar un elefant com Dumbo. Ni tampoc espereu que faci l’acudit fàcil de dir que sí, que podria volar, però sempre en vertical i cap avall. Abans de continuar llegint sí que vull fer un advertiment, és possible que en el text pugui esbudellar algun detall de la trama, que en cap cas és fonamental pel desenllaç final, això sí. Dit això, comentarem a continuació alguns aspectes relacionats amb la ciència que traspuen al llarg de la pel·lícula.

Tal com dèiem a l’article Jumbo, el famós elefant que va inspirar Dumbo, l’autora Helen Aberson es va inspirar en l’elefant Jumbo per al seu conte, que a la vegada va servir de base per a la pel·lícula d’animació de Disney. L’original Jumbo era un elefant africà, que es caracteritza per ser més gran que els asiàtics, pel que fa a la seva envergadura i pes. També tenen les orelles molt més grans, de fet a l’edat adulta poden arribar a tenir dos metres quadrats de superfície cadascuna (bé, en realitat els elefants creixen al llarg de la seva vida, tot i que a un ritme més lent quan arriben a la seva maduresa).

Les orelles dels elefants tenen una funció reguladora de la temperatura corporal: amb l’aleteig i gràcies a una intricada xarxa de vasos sanguinis poden arribar a disminuir diversos graus la temperatura de la sang. De fet, la seva pell arrugada té una funció similar: les arrugues fan augmentar la superfície de la pell, que fa que es mullin molt més quan es banyen, mentre que les esquerdes de les arrugues eviten l’evaporació ràpida, i ajuden a tenir més fresc el cos, a diferència dels mamífers que tenen la pell llisa.

Un elefant recent nascut pesa entre 100 i 120 kg (les femelles pesen una mica menys), després d’una gestació de vint-i-dos mesos, i acostumen a estar sota la custòdia permanent de la seva mare durant els primers anys, molt protectores de la manada i molt sociables, tal com es pot apreciar a la pel·lícula dirigida per Tim Burton. Aquest pes del nadó és el que cal salvar per poder volar en Dumbo, de fet més, si vol accelerar o pujar i baixar. Cal pensar que una de les aus més grans del planeta és el còndor, que pot arribar a pesar 15 kg i tenir una envergadura d’ales de més de tres metres d’amplada, i que, fins i tot, pot arribar a tenir la necessitat d’ajuda del vent per poder volar millor amb aquest pes.

Les aus (i els avions) volen gràcies a la tercera llei de Newton, que afirma que en cada acció hi ha una reacció igual i oposada. Per aplicar una força ascensional sobre l’ala igual o més gran que el seu propi pes, cal aplicar sobre l’aire una força cap avall equivalent emprant justament l’ala. El corrent d’aire cap avall just sota de l’ala dona com a resultat l’empenta cap a dalt que et permet volar. Com més gran és l’envergadura de l’ala més gran és el volum d’aire desplaçat i major la força ascensional corresponent.

Les aus no tenen les ales sortint del cap, com les orelles d’en Dumbo, ni tampoc els surten de l’esquena, com hem vist molts cops a la ficció (començant pel cavall mitològic Pegasus). Les ales de les aus són els seus braços que han evolucionat com a ales, amb una musculatura adient per poder fer l’aleteig generant així la força necessària, i amb una estructura òssia lleugera i resistent, amb un estern amb forma de quilla que li permet suportar la pressió del moviment de cada costat. Així que no, és per tot això i més que en Dumbo no pot volar.

Tampoc hem de confondre la tercera llei de Newton amb l’efecte Bernoulli, que és el que veiem a la pel·lícula de Dumbo (2019), quan aquest passa volant per sobre de la graderia del circ i fa volar els barrets del públic. Durant l’aleteig amb les orelles, l’elefant provoca una diferència de pressió a l’aire, i deixa darrera seu una densitat d’aire inferior. Quan la natura intenta igualar la pressió, es provoquen aquests corrents d’aire tan característiques com quan veiem passar un tren o un vehicle a gran velocitat, de manera que aixquen la polseguera o fulles properes.

A la pel·lícula, quan els dos joves germans descobreixen per atzar la capacitat de volar de l’elefant (per cert, després d’un esternut, cal recordar que tenen uns dels sentits de l’olfacte més desenvolupats del regne animal), la germana gran proposa aplicar el mètode científic, emulant a la seva ídol: la científica Dra. Marie Curie. El mètode científic és una metodologia per obtenir nous coneixements i que consisteix en l’observació sistemàtica, la recopilació i interpretació de les dades i la formulació d’una hipòtesi. Gràcies a la perseverança i enginy de la noia poden ajudar, de forma versemblant, l’entrenament i perfeccionament de l’art de volar d’en Dumbo.

El personatge que interpreta la jove actriu Nico Parker (filla de l’actriu Thandie Newton i del director i guionista de cinema Ol Parker) argumenta en diverses ocasions el seu interès a dedicar-se a la ciència, a imatge i semblança de la Dra. Marie Curie. Curie va ser la primera persona que va guanyar dos premis Nobel per a dues especialitats diferents, química i física, i la primera persona a la qual la Reial Acadèmica de les Ciències de Suècia li va desaconsellar que anés a recollir el guardó. Si en volen saber més, de les diverses versions cinematogràfiques i de televisió sobre el personatge, recomanem especialment la pel·lícula Marie Curie (2016), interpretada per Karolina Gruszka i escrita i dirigida per Marie Noëlle, on es destaca la seva invisibilització per la seva condició d’immigrant, per ser la parella de Pierre Curie i, sobretot, pel fet de ser dona i els prejudicis que això comporta, i si no que li diguin a l’acadèmia sueca.

Tim Burton fa el seu particular homenatge a la científica i reserva un espai dedicat a la Dra. Marie Curie a la fira tecnològica present al gran parc d’atraccions ple d’activitats de tot tipus, just on va a parar Dumbo com a estrella d’un gran espectacle, en una carpa més gran i amb més projecció mediàtica que la que va néixer.

Aquest tipus de fires tecnològiques van ser un reclam habitual durant dècades als Estats Units (la pel·lícula esdevé a l’inici dels anys vint del segle XX), i van aconseguir fer efecte multiplicador per a la difusió de les noves tecnologies entre la població a la vegada que baixava les barreres d’entrada als nous artefactes casolans, tal com es pot apreciar en un dels aparadors de la fira que podem contemplar en diverses ocasiones durant la pel·lícula, i mostra com pot ser una llar del futur.

Malauradament, el progrés científic i tecnològic, tan important a principis del segle passat, va tenir per un instant com a protagonista una altra elefant: Topsy. Una elefant asiàtica que va acabar en un parc d’atraccions de Nova York després de diverses dècades de penitència en circs ambulants, patint tot tipus de penúries. La llegenda parla que va arribar a matar tres dels seus domadors (es diu que per culpa de la crueltat amb la que la tractaven). El seu comportament altament agressiu va fer que el parc decidís promocionar la seva mort en una gegantina forca, i prevenient un gran espectacle multitudinari… així mateix.

Quan aquesta notícia va arribar a les orelles de Thomas Edison va fer una altra proposta. Edison es trobava en aquell moment en plena disputa amb Nikola Tesla, qui defenia el corrent altern com a la millor solució tecnològica per al transport de l’electricitat (com així ha estat des de llavors). Edison defensava el corrent continu (malgrat els problemes evidents de pèrdua de potència provocats per la llei d’Ohm en la seva distribució). La solució de Tesla es pot explicar de forma simplificada: augmentar el voltatge mitjançant un transformador permet disminuir les pèrdues a grans distàncies, i, al final del recorregut, només cal tornar a baixar el voltatge per al seu ús definitiu.

Per mostrar el perill que suposava el voltatge alt, Edison va proposar electrocutar Topsy amb un corrent de 6600 volts. L’execució va tenir lloc el 4 de gener del 1903 davant d’unes 1500 persones, amb molts periodistes cobrint la notícia per explotar al màxim la intenció final d’Edison de guanyar a Tesla (i tot el que suposava això des d’un punt de vista industrial). Amb l’objectiu de donar el màxim de publicitat a l’esdeveniment es va gravar l’execució (el vídeo es pot trobar encara avui en dia a internet), on es veu com s’apropa Topsy a la zona de descàrrega i com aquesta cau fulminada, electrocutada, davant l’expectació dels assistents.

Això sí, per assegurar l’èxit de l’execució, aquesta havia estat enverinada prèviament. És el que hi ha quan el progrés està en mans de persones avaricioses… i sense cor.

Jordi Ojeda

Jordi Ojeda CCT - Cinema-Ciència-Tecnologia

Jordi Ojeda és professor de la Universitat de Barcelona on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*