Més de 40 documentals desembarquen al Docs Barcelona Més de 40 documentals desembarquen al Docs Barcelona
La 22a edició del certamen se celebrarà del 16 al 25 de maig Més de 40 documentals desembarquen al Docs Barcelona

Un any mes el maig és el mes dels documentals al nostre país. Ho és, entre d’altres motius, per l’arribada puntual del Festival Docs Barcelona una iniciativa que no només s’ha consolidat a la capital catalana sinó que té petites representacions a diversos municipis del territori i fins a 3 spin offs a altres països. El 15 de maig, Aquarela, de Victor Kossakovsky, inaugurarà una programació que inclou fins a 41 pel·lícules procedents de 26 països diferents. Aquest film planteja un viatge visualment espectacular per la bellesa transformadora i la força omnipotent de l’aigua.

Més enllà de la jornada inaugural i durant onze dies, el festival oferirà a la capital catalana un ampli ventall estilístic i temàtic, amb treballs que reflexionen sobre política, feminisme, natura o gentrificació i molts altres temes sota un lema que continua vigent: mirades inquietes. A més, gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Barcelona, alguns dels films també arribaran a 12 municipis de la seva província.

Una finestra oberta al que passa al món

Altres propostes del Docs Barcelona són Honeyland, de Tamara Kotevska i Ljubomir Stefanov, cinta macedònia sobre el món de l’apicultura i guanyadora de tres premis al darrer Festival de Sundance. També a Europa el lituà Mindaugas Survila defineix el seu segon llargmetratge, The Ancient Woods, com un poema documental sobre la contemplació d’un dels darrers boscos ancestrals d’Europa. Per la seva banda, el xilè Nicolás Molina ofereix a Flow un recorregut visual que és, també, l’intent d’unir dues civilitzacions, proposant un joc de miralls humà i morfològic entre els rius Ganges, a la Índia, i Biobío, a Xile.


Coproducció entre Espanya i Bèlgica, la sensorial Ojo Guareña, d’Edurne Rubio, dóna veu i protagonisme a una cova anomenada Ojo Guareña, on hi penetra un grup d’espeleòlegs als que l’espectador acompanya amb tanta atracció com por. Finalment, la colombiana Lapü, de César Alejandro Jaimes i Juan Pablo Polanco, s’endinsa en la comunitat indígena de La Guajira per mostrar les tradicions ancestrals del poble wayú, en un documental que parla de vida, somni, espiritualitat i mort.

La política al punt de mira

Com ja vam anunciar fa uns dies un dels plats forts del certamen és la producció quebequesa Avec un sourire, la révolution!, d’Alexandre Chartrand, és una mirada externa als fets que va viure Catalunya al setembre i octubre de 2017, testimoni d’una lluita combatuda amb somriures. També de terres canadenques arriba Soles negros, amb la qual Julien Elie va guanyar el F:ACT Award al prestigiós festival CPH:DOX, de Copenhage, oferint una duríssima mirada a la violència i la corrupció que viu Mèxic, a partir dels testimonis de supervivents i periodistes que intenten donar llum als centenars d’assassinats i desapareguts els darrers anys.

I de Mèxic a Rússia on l’exiliat a Letònia, el rus Vitali Mansky signa Putin’s Witnesses, film que recull la campanya electoral i el primer any de mandat de Vladimir Putin, seguint les seves visites oficials, sopars amb Yeltsin i Gorbachov, converses íntimes i, fins i tot, visites al gimnàs. Un documental tan crític amb la gestió de Putin com ho és I Had a Dream amb la situació política a la Itàlia marcada pel pas de Berlusconi pel poder. La pel·lícula de Claudia Tosi s’endinsa en el tema a partir de les converses de dues dones, la diputada Manuela Ghizzoni i l’assessora d’un consell municipal, Daniela Depietri, que han lluitat pels drets de les dones en aquesta Itàlia patriarcal.

Documental català: salut de ferro

Me llamo Violeta, emotiu documental codirigit per Marc Parramon i David Fernández de Castro, explica el difícil camí que han de recórrer els nens i nenes transgènere per assolir la normalitat, a partir del cas de la Violeta, filla de l’actor Nacho Vidal. Serà un dels plats forts de la collita catalana d’enguany.

Operació Globus, d’Ariadna Seuba, és un projecte sorgit en un taller del festival, que va trobar finançament al seu mercat i ara s’estrena mundialment al festival per explicar la peripècia d’un home a la cerca del camió amb el que, 40 anys enrere, va donar la volta al món. Èric Motjer viatja al Líban per seguir alguns dels membres de l’elit cristiana, darrers representants d’un estil de vida confrontat amb la complexa realitat del seu país, a la coproducció catalano-danesa Beirut, la vie en rose. I en dues sessions especials, es presentarà sengles retrats de dues carismàtiques personalitats de la Barcelona dels 70 i 80: a Qué tal Pascual, la directora Bárbara Brailovsky retrata el perruquer Pascual Iranzo, un home de personalitat i vitalitat imparable. I Ángel Pavlovsky, d’Albert de la Torre, fa un homenatge al popular artista argentí, recentment guardonat amb el Premi Especial de la Crítica de les Arts Escèniques i tot un referent del món de l’espectacle a la Barcelona de la Transició.


Dins la Secció Doc-U, espai d’exhibició dedicat al talent documental universitari, es podran veure cinc curts, quatre d’ells catalans: Fràgil, de Bárbara Prohens Coll; Negre de merda, de Manel Serrat; El trofeu, de Joan Giralt; Desde una cicatriz, d’Uma Ferrer, Judit Guasch, Lucía García i Blanca Gutiérrez, i Hasta que la violencia nos separe, de María Manuela Sarmiento, procedent de Colòmbia.

Dones en lluita

El documental també pot ser una eina per reivindicar la lluita contra les estructures patriarcals i masclistes, i bona prova d’això són cinc dels documentals programats en aquesta edició. A la italiana I Had a Dream, de Claudia Tosi, s’afegeix la premiada al festival canadenc Hot Docs, What Walaa Wants, de Christy Garland, retrat d’una adolescent criada en un camp de refugiats a Cisjordània que decideix convertir-se en una de les poques dones policies de les forces de seguretat palestina. La impactant In Search, de Beryl Magoko, parla de la mutilació genital femenina a partir de l’experiència d’una jove africana. Cachada, de Marlén Viñayo, captura les vivències d’un grup de dones d’El Salvador que fan servir el teatre per expressar les seves pròpies misèries.

A la secció Docs&Teens, dirigida al públic més jove, tindrà com a protagonistes dones valentes que trenquen amb els rols de gènere i les tradicions masclistes. S’hi projectaran quatre films: Ouaga Girls, de Theresa Traoré Dahlberg, Un home millor, de l’actriu i cineasta Sarah Polley (M)otherhood, on les directores Laura Garcia Andreu i Inés Peris Mestre trenquen el mite romàntic de la maternitat i Boxing for Freedom, de Juan Antonio Moreno i Silvia Venegas.

Redacció

Redacció El cinèfil

'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a l’univers del cinema en tota la seva amplitud. El Cinèfil sigui una revista de cinema en xarxa i en català. Ens agrada definir-nos com una revista en xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. Ah, i tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*