Sentiments més enllà de la vida

- Advertisement -

A la vida hi ha situacions que arriben de cop i sense saber gaire bé com afrontar-les. Aquest és el cas de les malalties que apareixen en familiars o amics i que fan que les seves vides es vagin apagant dia rere dia. En aquestes situacions el millor és afrontar les vicissituds amb positivisme i seguir endavant malgrat tot, sense fer un drama de tot plegat. La pel·lícula Vull menjar-me el teu pàncrees, opera prima del cineasta Shin’ichirô Ushijima (One Punch Man), està basada en el manga sota el mateix títol, i tracta un tema controvertit en el qual no cerca el drama i la llàgrima fàcil, més aviat emocionar gràcies a la personalitat dels seus protagonistes, totalment oposats. El film arriba a les pantalles el proper divendres 12 d’abril, després d’haver estat projectat al passat Festival de Sitges i també es podrà gaudir en català.

La trama se centra en un solitari estudiant de secundària que un dia troba un llibre al terra de l’hospital, el qual porta per títol Convivint amb la mort. El llibre en si resulta pertànyer a una companya de classe, Sakura Yamauchi, en el qual explica que a causa d’una malaltia pancreàtica li queden uns quants mesos de vida. Aquest desafortunat fet fa que entre ells dos sorgeixi una amistat molt especial, la qual desvetlla la difícil circumstància per la qual passa la Sakura, no només per la malaltia que pateix, sinó també per altres factors que fan del seu dia a dia un malson.

- Advertisement -

- Advertisement -

Està dotada d’una gran bellesa visual amb colors que transmeten tranquil·litat i aporten harmonia al seu contingut. Però en especial, cal destacar la delicadesa amb la qual s’aconsegueix aprofundir en un tema molt dur amb admiració a través de la mirada de dos joves que veuen la malaltia de manera diferent. S’hi veu una evolució, però també la naturalesa humana de cometre errors i induir-los a situacions incòmodes malgrat la realitat. En aquest punt s’incorporen punts còmics que resten importància al drama principal.

La diferència entre aquesta pel·lícula d’animació i altres és que no tracta de la tradicional història d’amor impossible o amistats amb problemes, sinó d’una lliçó sobre el que implica el creixement personal i afrontar la vida adulta, així com de compartir, cuidar altres persones, emfatitzar amb la gent de l’entorn, gaudir de la companyia, en definitiva, a aprofitar la vida i les opcions que ofereix.

En definitiva, es tracta d’una pel·lícula molt recomanada per a adolescents, ja que també tracta el tema del bullying, però també per a qualsevol altre persona que pot aprendre a gaudir més de la seva vida i deixar de banda els problemes menors. 

Veredicte

El millor: La facilitat i el positivisme amb la qual es tracta un tema tant controvertit com és la mort i més en gent jove.

El pitjor: Al llarg de dues hores tot gira entorn la mateixa idea, per arribar a un punt de no retorn.

Nota: 7

- Advertisement -
Ylenia Cañadashttps://www.elcinefil.cat
Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària en el festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l'oportunitat de col·laborar com a crítica i redactora per a diversos mitjans de comunicació nacionals, així com a realitzar la cobertura de festivals de cinema o esdeveniments culturals. Ha exercit com Jurat de la Crítica, Méliès d'Or i Jurat Jove en el Festival de Sitges, de la crítica al BCN Film Festival,, l'Americana, TerrorMolins, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest, l'Alternativa o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sant Boi (Fantboi) i actualment és codirectora i programadora de la Mostra de Cinema Nòrdic de Barcelona (Nòrdica). A més, és membre de la Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i treballa en un cinema de Barcelona.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents