L’èxode de la Guerra Civil en una TV movie L’èxode de la Guerra Civil en una TV movie
'Èxode, de la batalla a la frontera' de Román Parrado és la seqüela no oficial de 'Ebre del bressol a la batalla' L’èxode de la Guerra Civil en una TV movie

El passat 4 de març va arrencar el rodatge d’Èxode, de la batalla a la frontera, una pel·lícula per a la televisió dirigida per Roman Parrado, escrita per Eduard Solà i produïda per Set Màgic Audiovisual. El rodatge de la pel·lícula que s’ha dut a terme localitzacions com Viliella, Sant Llorenç de Morunys, la Colònia Vidal a Puig-reig, Cerdanyola, el Pla de la Calma, Prats i Sansor i el Montseny ja ha acabat i el film entra ara en la llarga fase de postproducció. El film és, d’alguna manera, la seqüela no oficial de Ebre, del bressol a la batalla el film que també va dirigir Román Parrado l’any 2016 i que va endur-se el Premi Gaudí al Millor Films per a Televisió a la 9a edició del guardons de l’Acadèmia del Cinema Català.

Èxode, de la batalla a la frontera situarà la trama a finals del 1939, després de la desfeta a la Batalla de l’Ebre, quan la població civil republicana va començar una fugida massiva cap a França. A dones, nens i vells van unir-s’hi els milers de soldats republicans que, a poc a poc, i veient que s’acostava la derrota, anaven desertant. Aquesta és la història d’un viatge emprès per més de 460.000 persones, és la història de tots aquells fugitius que varen deixar enrere la seva vida a la recerca d’una nova llar. El film és una coproducció amb TV3 i la col·laboració d’Aragó Televisió, l’ICEC, MHM EBRO 1938 i el CECAAC.

Fugir per sobreviure

Finals de 1939. Després de la derrota a la Batalla de l’Ebre l’exèrcit republicà és al llindar de la desfeta. Veient la difícil situació militar, la població civil republicana comença una fugida massiva cap a França i a poc a poc els militars, de forma ordenada o desertant, s’hi van unint. Els nacionals guanyen terreny dia a dia i la caiguda de la II República es preveu imminent. La pel·lícula barrejarà la temàtica bèl·lica i política amb la història d’amor del Guillem i la Maria, però també narrarà la història dels més de 460.000 refugiats que van creuar la frontera francesa aquell hivern. Tot el que van viure en aquell viatge fins a “la línia” forma part del recorregut vital de cadascun d’ells però també de la memòria col·lectiva. El repartiment d’aquest film està encapçalat per Marcel Borràs, Roser Tàpias i Joan Amargós, acompanyats per Òscar Muñoz, Marta Aguilar, Zoe Stein, Sofia Valés, , Manuel Morón, Ivan Benet i Adrian Grösser.

El director explica en un comunicat que “és la continuació natural d'”Ebre, del bressol a la batalla”. En un principi havia de ser la continuació de la mateixa història, però n’hi ha tantes que vam decidir que era de justícia explicar-ne una de diferent. Ens vam quedar amb una de les moltes fugides que van passar a finals de la Guerra Civil. És la història d’una separació, d’un canvi personal, de fugida, és el reflex de tota una generació”. 

Roser Tàpies, l’actriu que interpreta la Maria agafa el repte d’aquesta manera: “és una gran responsabilitat i ho faig amb gran respecte, perquè moltes dones ho van viure i cal fer justícia a la seva història”. Ha destacat que “els personatges comencen i acaben molt diferent, perquè evolucionen molt. A més, es tracta d’una pel·lícula molt femenina i ensenya el paper que van viure les dones durant la guerra”. Amb emoció ha explicat que “he compartit amb la meva àvia molts moments, perquè ella ho va viure, això va passar fa 4 dies. És un vincle molt bonic i trist el que he tingut amb la meva àvia, i és el petit homenatge que li puc fer”. Per la seva banda Marcel Borràs, confessa que “he viscut moltes escenes d’aventura, de com sobreviure, i el fet de posar-te al límit dona un valor afegit al teu paper com a actor. A més, cada dues seqüències canviem de paisatge, i es pot veure com evoluciona el camí, i també el personatge, en què tot el seu món interior es trenca”.

Redacció

Redacció El cinèfil

'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a l’univers del cinema en tota la seva amplitud. El Cinèfil sigui una revista de cinema en xarxa i en català. Ens agrada definir-nos com una revista en xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. Ah, i tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*