Institucions espanyoles violentes Institucions espanyoles violentes
El documental 'La cifra negra' mostra la brutalitat de la violència institucional amb esfereïdors casos reals Institucions espanyoles violentes

No és habitual començar una crítica d’una pel·lícula posant una fotografia real. Però no hem trobat millor manera d’il·lustrar el que pretén denunciar el documental La cifra negra de la violencia institucional que aquest dimarts 9 d’abril a les 23h s’estrena a TV3 al programa Sense Ficció.

El de la foto és Unai Romano abans i després de passar per la comissaria. L’any 2001 va ser detingut a Vitòria per una presumpta col·laboració amb ETA. Ja en mans de la policia, va ser torturat de manera brutal cada cop que una resposta no era la que els agents volien. En sortir, Romano denuncia el cas però la justícia s’alinea amb la versió de la Guàrdia Civil, confirmada pel forense: Unai Romano es va autolesionar. El cas s’arxiva.

Si us està bullint la sang el documental ha fet bé la seva feina. I podríem dir que el testimoni de Romano és només una de les puntes d’un enorme iceberg que inclou altres casos com el de Martxelo Otamendi, el Motí de la presó de Quatre Camins, la violació d’una prostituta a mans d’un policia, la pèrdua de l’ull d’Esther Quintana per l’impacte d’una pilota de goma i uns quants més….

El documental dirigit per Ales Paya és una gerra d’aigua freda per a l’espectador. El que relata és esfereïdor i ha passat (són tots fets provats) al costat de casa nostra. Un dels mèrits de La cifra negra és combinar els testimonis reals d’afectats per la violència institucional amb petits curtmetratges que expliquen amb l’actuació d’actors professionals la crueltat amb la que han actuat els que se suposa que ens han de protegir. Actors com Isak Férriz, Willy Toledo o Gorka Lasaosa posen la nota interpretativa al documental i les petites històries que expliquen serveixen per contrastar amb la part menys dinàmica (però necessària) d’entrevistes amb les víctimes.

El documental parteix amb un llarg recorregut de festivals incloent el el premi a la Millor pel·lícula al Festival de Drets Humans de Sant Sebastià. A part d’això, s’ha projectat en una bona colla d’ateneus, i centres cívics arreu del territori amb interessants debats posteriors amb presència de l’equip del film. La cifra negra és una mostra més de la bona salut del gènere documental al nostre país. Agafa un tema denunciable, es documenta a fons i amb fonts i exposa el problema de manera atractiva i, en aquest cas, despietada. La resta ho fa l’espectador. Les imatges que veus queden gravades a la retina una temporada. Objectiu complert.

Veredicte

El millor: la combinació entre testimonis reals i els clips interpretats que et traslladen a l’abisme.

El pitjor: la manca de pressupost es nota en algunes entrevistes i escenes.

Nota: 8

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges, és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic i ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*