“Qualsevol amb dos dits de front voldria ser el puto Hellboy” “Qualsevol amb dos dits de front voldria ser el puto Hellboy”
El popular 'Hellboy' produeix i protagonitza el thriller 'Asher' “Qualsevol amb dos dits de front voldria ser el puto Hellboy”

La carrera de Ron Perlman va començar l’any 1982 de la mà del director francès  Jean-Jacques Annaud. El seu físic imponent i la seva versatilitat davant la càmera van ser els ingredients perfectes per En busca del foc, on interpreta un troglodita en un film on els humans descobreixen el poder del foc. Més tard, la popularitat li va arribar a la televisió quan va posar-se a la peluda pell de la fera a la sèrie La bella i la bèstia per la qual va guanyar un Globus d’or. A partir de llavors, i amb més de 60 pel·lícules al seu currículum, ha destacat en film com En nom de la rosa, Alien Resurrection, Blade II i sobretot als dos film de Hellboy que va impulsar el seu amic Guillermo del Toro. Per tot això, el Festival de Sitges va atorgar-li el premi Màquina del temps a la passada edició on va aprofitar per presentar Asher, el nou film que produeix i protagonitza i que s’estrena el 5 d’abril.     

A Asher el seu personatge fa un canvi a la seva carrera… Se sent una mica igual fent el canvi d’actor a productor?

Doncs, no. A Asher el meu personatge és una assassí a sou que sent que està més a prop del final de la seva carrera que no pas del principi. Parts d’ell intenten lluitar contra això i busca que els seus últims dies com a professional tinguin sentit. No vol convertir-se en un element prescindible. El seu barri està canviant, la seva feina està canviant i la nova generació puja forta. Per això és pregunta si queda una mica d’elegància a la professió. Vol mantenir la dignitat i la integritat. Mentrestant coneix una dona i els seus sentiment l’obliguen a canviar una mica tot el seu plantejament vital i descobrir si aquesta transició que vol fer és possible o viable. Aquest és el dilema de la pel·lícula. Anant a la faceta de productor, he gaudit molt el procés. M’ha tret la son i tot el fet que en cada aspecte de la pel·lícula hi tingués alguna cosa a dir o decidir. Em sembla un repte que és més bèstia encara que el d’actuar. Ara tinc 3 o 4 projectes i llevar-me cada dia pensant com tirar-los endavant em motiva un munt. Notar la reacció del públic de Sitges en veure Asher va ser una puta passada. Van fer-ho exactament de la manera que havia planificat. Va ser magnífic.

Actor, productor… La direcció el tempta?

De fet sí. No vull convertir-me en director però hi ha una pel·lícula que m’agradaria dirigir i per la qual porto lluitant fa molts anys. És una petit drama familiar molt bonic i minimalista. Té més emoció i estil que Asher.

Algun desig especial que li quedi com a actor?

A mi m’agrada fer pel·lícules… He treballat a sis continent i mig i el que he descobert és que la llengua del cinema és una cosa universal; comú arreu del planeta. L’amor per fer pel·lícules és el mateix a Espanya, Cuba, els Estats Units o l’Àfrica. En anglès diem moviemaking is moviemaking (fer pel·lícules és fer pel·lícules).

“Em fascina crear aliances amb persones que tenen passió per explicar històries”

El gènere fantàstic ha estat una part essencial de la seva carrera amb personatges que han requerit una caracterització profunda. Això complica la feina de l’actor?

Com més difícil és de muntar el puzzle del meu personatge més motivat estic per fer-lo. El repte m’atrau i m’hi llenço de cap. El que em diverteix és no saber si em pixaré al llit de por perquè el personatge és molt difícil o ho aconseguiré i faré una bona feina. He fet personatges contradictoris com el d’Asher que mata gent per diners però que a la vegada l’hem de veure com un heroi. Aquestes contradiccions són les que mes m’agraden de les històries.

“La natura humana és contradictòria. Som així i estic encantat d’explorar-ho”  

Parlant de fantàstic… Va dir sí a Hellboy dues vegades. Li molestaria que d’aquí 30 anys, quan el meu fill posi Ron Perlman al buscador, el primer que aparegui sigui Hellboy?

No tindria cap problema. De fet no tinc cap problema amb res que faci el teu fill… (Riu). Només un boig diria no a convertir-se en Hellboy. Alguna cosa et passa si deixes passar una oportunitat com aquesta. Moltes vegades recordo aquella època. Eren sis hores de maquillatge cada dia de rodatge i tot això abans d’entrar al set i actuar com a Hellboy. La gent em deia “això deu ser un pal, deu ser molt difícil”. Jo els contestava que ni de broma: soc Hellboy! Qualsevol persona amb dos dits de front voldria ser el puto Hellboy!

Vist així té tota la raó… 

Per mi no només va ser un plaer sinó que va ser un honor. Si ets actor és un somni interpretar un personatge tan complex i que a la vegada és entranyable i exemplar. No puc pensar altra cosa. Si el teu fill vol recordar-me tota la vida com aquell que va fer de Hellboy a mi m’està bé.

Li ho diré!

De totes maneres hi ha molts personatges que he interpretat amb els quals tinc el mateix sentiment.

Digui’ns-en algun.

Sens dubte la bèstia de la sèrie dels 80. També el personatge de Clarence ‘Clay’ Morrow, “Hunchback”, de la sèrie Sons of anarchy. Els trobo molt icònics i estic molt agraït d’haver-los interpretat.

El seu personatge de Sons of anarchy té com dret de veto sobre moltes decisions. Què faria vostè amb aquest poder?

El faria servir molt bé!

Com?

Seria el president.

Vostè va anunciar un cop que volia ser els president dels Estats Units.

Bé, el que vaig anunciar de fet va ser que no volia aquest president que tenim ara… No el puc suportar. És una taca al món.

“L’actual president dels Estats Units és un gra al cul de la humanitat”

Això vol dir que el veurem fer carrera política?

Crec que l’any 2020 estaré fent Asher 3

Vostè se sembla a algun dels seu personatges? Comparteix alguna cosa amb Asher, per exemple?

Sí, tot dos som vells. Tots dos som jueus. Ell mata per poder viure i a mi m’agradaria fer-ho també…

A qui mataria?

Tinc una llista molt llarga de gent que m’agradaria esborrar del mapa. I ni tant sols hauries de pagar-me per fer-ho. Ho faria per plaer… (riu) Ara de debò, admiro moltes coses de l’Asher que m’agrada que es vegin a la pantalla com seguretat, compromís i el plaer de submergir-se a la feina. També la quietud de la feina i la seva economia respecte el tracte amb la gent. També compartim el fet que no tindria problemes en carregar-me persones que són autèntics trossos de merda.

El seu físic d’home gran i rude li ha condicionat els papers que ha tingut?

És evident que he fet de nyicris en cap pel·lícula… El meu físic és el que és però crec que he tingut la benedicció de tenir grans papers de “paio gros i dur”. Molts cops, a més, lliten per protegir els més dèbils. Això ha estat la limitació de tenir unes mides com les meves però crec que a la vegada ha estat un avantatge perquè revela que per molt que per fora sembli invulnerable també hi ha un cor dins.

Ha fet un munt de doblatge també. És més difícil això que estar davant la càmera? 

Actuar amb la veu és molt interessant perquè és molt primari i instintiu. No hi ha assaigs, ni proves de càmera. Arribes, et posen un micro i actues. A mi m’agrada molt perquè no he de pensar tant en el que faig i gaudeixo d’aquesta espontaneïtat. Quan estàs enamorat de l’actuació com jo és una nova manera de fer la teva feina.

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges, és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic i ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*