today-is-a-good-day

Trastorns mentals a ‘Joc de Trons’

- Advertisement -

Traïcions, venjances, politiqueig, guerres i genocidis. Tot un còctel d’aventures èpiques medievals que conformen unes de les sèries de més bona rebuda tant per part de públic com de crítica. Però és que més enllà de les múltiples trames ben construïdes, també hi ha uns personatges molt ben definits. Mèrit, evidentment de l’escriptor i creador de la saga, George R. R. Martin. De fet, el nord-americà ha definit tant bé els trets de caràcter dels protagonistes que  fins i tot podem parlar de malalties mentals.

Kirk Honda, un psicòleg de Seattle, ha decidit estudiar i diagnosticar 5 personatges cabdals de la sèrie. El doctor Honda sovint fa una sèrie de “diagnòstics en veu alta” al programa Psychology in Seattle i aquest cop és Joc de trons el que passa pel consultori.

Cersei Lannister

- Advertisement -

Diagnòstic: psicopatia i trastorn de la personalitat antisocial

- Advertisement -

Una de les últimes frases que li hem sentit dir a l’actual reina dels 7 Regnes és “en el joc dels trons o guanyes o mors”. És a dir, el fi justifica totalment el mitjà. Governant entre un món d’homes, ambiciosa i dèspota, capaç de sacrificar el que faci falta pel poder, no té temps per dubtar de res, les decisions es prenen i s’executen sense mirar enrere (vegeu l’últim capítol de la temporada 6) i sense mostrar cap tipus de feblesa. Cersei ha demostrat tenir una determinació clara, però també s’ha guanyat a pols l’odi de molts dels personatges de la sèrie i molts dels espectadors.

Honda veu clars símptomes de trastorn de la personalitat antisocial. Segons el seu diagnòstic és molt probable que la Cersei hagi desenvolupat el trastorn a causa de la seva condició de dona obligada a fer-se respectar en un món d’homes i de dones submises. Tot i que ha quedat molt clar de quin peu calça, és cert que a principis de la sèrie veiem més una dona casada amb un rei la qual estava subjugada a les normes d’un joc que no dictava ella.

Joffrey Baratheon

Diagnòstic: trastorn de conducta i trastorn de personalitat sàdica.

Joffrey Baratheon és un dels personatges més odiats de la saga. Si l’heu vista ja sabreu perquè, i si no l’heu vista us recomano que ho feu amb cura, perquè es poden arribar a sentir coses perverses per aquest personatge. Era un personatge tan cruel amb tots aquells que ens estimàvem que fins i tot HBO va jugar al joc de l’insult al rei a la campanya Roast Joffrey.

El caràcter d’en Joffrey es belluga entre la covardia i el sadisme malvat. Una criatura amb passió per la sang asseguda en un tron i amagat sota les faldilles de la seva mare quan les coses no anaven del tot bé. Però bé, si una cosa hem après del cinema és la sèries, és que tot malvat té la seva fi. I en Joffrey se’n mereixia una exactament com la que va tenir.

En aquest cas el terapeuta apunta que se li podria diagnosticar un trastorn de conducta i un trastorn de personalitat sàdica, barrejat amb psicopatia. Tot i que també afirma que aquests trastorns són normalment diagnosticats en persones adultes, en Joffrey ja era suficientment adult com per poder-les desenvolupar. Ara bé, Honda també comenta que el trastorn sàdic va desaparèixer de l’última edició del Manual del Diagnòstic i Estadística de Trastorns Mentals (2013). Cal destaca també, que més d’un terapeuta ha apuntat també en la genètica i herència de la psicopatia. Els testos s’assemblen a les olles, que diuen, i després d’haver diagnosticat la Cersei Lannister, era d’esperar que del seu hereu (i fruit d’un incest) no en podia sortir res de bo.

Ramsay Bolton

- Advertisement -

Diagnòstic: trastorn de la personalitat sàdica, trastorn de la personalitat antisocial i trastorn de sadisme sexual

Ramsay era un personatge amb uns matisos força paral·lels amb els d’en Joffrey: set de poder, obsessió per les tortures i la sang, prepotència, poca (o gens) empatia, etc. Però és que a això s’hi ha de sumar el fet que Ramsay era un bastard de Roose Bolton, Senyor de Fort del Terror al Regne del Nord, i d’una molinera a qui aquest últim va violar. És a dir, que va haver de lluitar molt i saber se digne del cognom Bolton i no d’un Snow, tal com hauria de ser segons les lleis de Westeros.

Pel psicòleg, aquest comportament sàdic podria venir desencadenat per una infància terrible. Recordem que la seva mare era una molinera la qual va ser víctima de Roose Bolton, i que als 12 anys, incapaç de controlar la criatura la va abandonar amb l’esperança que el Senyor del Fort del Terror li fes de pare. A més, el seu pare ja havia demostrat uns comportaments similars, i recordem que la psicopatia i els trastorns sàdics són patologies genètiques.

Theon Greyjoy

Diagnòstic: síndrome d’Estocolm

Recordem que Theon Greyjoy, un aliat de la casa Stark els ven per set de poder, però acaba caient a les urpes de Ramsay Bolton i és d’aquesta manera, com s’acaba convertint en la joguina preferida del psicòpata que governa el nord. A més, cal recordar que Theon creix envoltat dels fills Stark, considerant Eddard Stark com un pare, però conscient que mai serà part de la família. Sempre busca l’aprovació de qualsevol acció.

Segons Honda, la submissió de Theon podria tenir origen en la tensió que es vivia a casa del seu pare, Balon Greyjoy, Senyor de Pyke i autoproclamat Rei de les Illes de Ferro, un home amb una mà de ferro i qui li va inculcar la necessitat de ser despietat. Però alhora, el sentit de moral dels Stark podria haver-li causat una confusió de caràcter que l’hauria portat a navegar sense rumb. És per aquest motiu que Theon es passa la vida buscant una llar i preocupat per l’aprovació de tothom.

Sandor Clegance

Diagnòstic: trastorn per estrès posttraumàtic

Dur com una roca, amb un nervis de ferro i una mà dreta per la lluita que fa caure qui se li posi davant. Un supervivent nat que amb la seva estatura i poca empatia no té cap mena de problema d’eliminar qualsevol que li faci nosa. Compleix les ordres, siguin quines siguin, i gaudeix d’un caràcter abusiu. Ara bé, tot i tenir un caràcter de psicòpata de portes enfora, més d’una vegada hem vist el titubeig o el remordiment just després d’haver executat una ordre o acte.

Així doncs, Clegance no seria tant vil i malvat com Joeffrey, ja que no té la set de sang o de poder que tenen altres personatges. A això també s’hi ha de sumar una por incontrolable al foc (comprensible pel seu passat). Honda creu que tots aquests aspectes podrien ser característics d’un trastorn d’estrès posttraumàtic. Tot això podria venir desencadenat pels abusos que havia patit per part del seu germà gran, així com també el sentiment d’haver-lo de superar, o el sentiment de mera supervivència que el porta a executar ordres de qui faci falta.

- Advertisement -
Irene Solanich
Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents