5 perles de la 6a edició de l’Americana 5 perles de la 6a edició de l’Americana
El festival ha tancat amb un creixement del 30% respecte l'any passat 5 perles de la 6a edició de l’Americana

La sisena edició de l’Americana va tancar les portes el passat 10 de març amb èxit, ja que 14 sessions van penjar el cartell de “sold out” (exhaurit), mentre que els carrers del voltant dels cinemes Girona i dels Zumzeig s’omplien de gom a gom per accedir a les sales i gaudir del millor cinema indie.

El creixement ha estat d’un 30% respecte l’edició anterior, fet que s’ha vist en especial durant els caps de setmana. Si ja l’any passat les xifres d’assistència eren impressionants, enguany el ritme no decreix i segueix consolidant-se fermament. A aquestes dades falta sumar-hi les projeccions que s’estan realitzant a la Filmoteca de Catalunya i a les que tindran lloc a altres ciutats dins la Route 66. A més, ha comptat amb més convidats que mai, ja que hi han assistit fins a 8 celebritats dins el sector, com ha estat el cas dels germans Zellner, entorn els quals ha girat la retrospectiva i l’estrena de Damsel, el film protagonitzat per Robert Pattinson i Mia Wasikowska.   

El Jurat Jove de la Secció Next, format per alumnes de La Casa del Cinema, ha premiat el film Never goin’ back, l’opera prima de la directora Augustine Frizzell. Mentre que el públic s’ha decantat per premiar el multipremiat llargmetratge Free Solo (també guardonat amb l’Oscar a millor documental) i Souls of Totality, com a millor curtmetratge, la segona posició ha estat pel curt de Caroline, mentre que Parent Teacher ha obtingut la tercera millor valoració. Enguany, a part dels premis del Públic i del Jurat Jove, l’ACCEC s’hi ha sumat i ha lliurat el premi a Millor Pel·lícula al film We the Animals i mencions especials a les pel·lícules Blaze i Wildlife.

La valoració del públic, en general, ha estat notable, ja que la majoria de films han estat valorats per sobre del 3’5 sobre 5, valorant molt positivament la gran varietat de gèneres i estils dins l’indie. Free Solo ha obtingut una puntuació de 4’71, Chi Town 4’44, Minding the Gap 4’39, The Bill Murray Stories 4’39 i The Miseducation of Cameron Post 4’28. 

El tret de sortida el va donar el film The Miseducation of Cameron Post a la sala Phenomena el passat 5 de març, el qual retrata una jove que és obligada per la seva família a assistir a un centre de teràpia per reorientar la sexualitat de joves adolescents. Un drama humil i commovedor ambientat als anys 90 i protagonitzat per una excel·lent Clhoë Grace Moretz, que sap com enfocar un tema complicat amb elegància i simplicitat.

Al llarg d’aquests dies s’han vist un total de 32 llargmetratges entre les seccions Next, Tops, Docs, The Lost Sessions, Movistar+ i Filmoteca. A més dels 20 curtmetratges a les projeccions Shorts 1 i Shorts 2, sense comptar amb les sessions Sundance Film Festival Short Film Tour i Zellner Bros Shortd. D’entre totes caldria destacar-ne algunes, tot i que cal esmentar que la selecció ha estat (com sempre) correcta i brillant i la tria ha estat complicada, aquest fet demostra que el cinema independent nord-americà actual segueix gaudint de bona salut i roman en auge. Després d’un esforç, aquestes 5 han estat les seleccionades:

Blaze (Ethan Hawke, 2018)

El film narra la vida del cantant i compositor de country nord-americà Blaze Foley (Texas 1949 – Nashville, Tennessee 1989). Blaze va ser una inusual llegenda de la música del Texas Outlaw Music que va engendrar autors com Merle Haggard i Willie Nelson. A partir d’una historia que recorre 3 períodes de la seva vida, com el seu romanç amb Sybil Rosen, la seva darrera nit al món i l’impacte de les seves cançons, així com l’impact de la seva mort amb els fans, amics i enemics. 

El millor: Està molt ben construïda i transmet un retrat sensible del protagonista. 

El pitjor: El ritme es manté constant, però arriba a ser massa llarga i arriba un punt que no aporta cap gir ni novetat, i esdevé una mica caòtica. 

Nota: 6’5

Hearts Beat Loud (Brett Haley, 2018)

Narra l’estiu d’un pare i la seva filla, la qual està apunt d’ingressar a la universitat, i tots dos formen una banda de música. Mentrestant, s’han d’adaptar als canvis que la vida els planta i als quals ell està acomodat. 

El millor: El ritme no decau en tota la tragicomèdia i va acompanyat d’unes cançons que s’enganxen i són molt màgiques. Transmet simpatia i aconsegueix crear un vincle especial amb l’espectador. És senzilla, tendra, però contundent i realista. 

El pitjor: Hi haurà qui la trobi poc complaent i sense sorpreses. 

Nota: 7

The Bill Murray Stories (Tommy Avallone, 2018)

Es tracta d’un documental sobre l’actor Bill Murray fora de la pantalla. El llargmetratge recull un seguit de testimonis de persones que han viscut divertides aparicions sorpreses de l’humorista nord-americà al seu dia a dia. 

El millor: Descobrir com un actor que cau simpàtic a tothom (o gairebé) a la seva vida personal fa feliç a la gent amb qui topa per casualitat. El film transmet aquesta simpatia i fa sortir més d’un somriure durant el visionat. 

El pitjor: És un documental enfocat, sobretot, a fans de l’actor, la resta pot no entrar en el missatge que transmet, ni en el seu humor. 

Nota: 7

We the Animals (Jeremiah Zagar, 2018)

Se centra en la infància de tres menors que lluiten contra l’amor dels seus pares el qual es desmorona constantment. Mentre els germans grans segueixen l’estela del seu pare, el més menut construeix un món imaginari pel seu propi compte, sense involucrar-se en la realitat. 

El millor: L’enfocament transgressor des de la mirada d’un nen de 9 anys que veu la realitat i crueltat de la vida i gràcies a la introspecció personal descobreix la seva sexualitat. La precisió amb la qual es tracten els fets acaba capturant i connectant amb el públic de principi a fi. 

El pitjor: Acaba repetint molt cànons vistos abans en pel·lícules d’aquest gènere. 

Nota: 7’5

Wildlife (Paul Dano, 2018)

L’opera prima de Paul Dano se situa a l’estat de Montana als anys 60, on un jove veu com el matrimoni dels seus pares perilla quan un home nou apareix a la vida de la seva mare, mentre el seu pare es troba fora apagant incendis. Està basada en la novel·la de Richard Ford. 

El millor: Les actuacions de Carey Mulligan i Jake Gyllenhaal són espectaculars i es mengen la pantalla. La història en si és molt modesta, però està narrada amb molta precisió i sensibilitat. El noi veu com ha de madurar i enfrontar-se amb la vida real abans de temps i això és un dels seus punts forts. 

El pitjor: És bastant extensa, podria haver-se explicat el mateix en menys estona. 

Nota: 7

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També col·labora amb altres mitjans pels quals realitza la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges, Jurat de la Crítica a TerrorMolins i Sant Cugat Fantàstic. És membre de l'Associació Catalana de la Crítica i de l'Escriptura (ACCEC). Col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*