El cinema a la I Setmana de la robòtica social El cinema a la I Setmana de la robòtica social
La ciència ficció ha anticipat un futur molt proper El cinema a la I Setmana de la robòtica social

Del 25 de febrer a l’1 de març del 2019 s’ha organitzat la I Setmana de la Robòtica Social en què una colla d’experts, entre científics, professors i industrials, han presentat l’estat de la robòtica social a nivell nacional i internacional. La curiositat és que també han inclòs en una de les activitats la representació que es fa de la robòtica social al cinema, en un reconeixement implícit de la importància de com la ficció presenta aquesta qüestió i com, en certa manera, ens està preparant per a una immediata invasió de robots al nostre entorn.

La robòtica social fa referència a la interacció i la comunicació dels robots amb les persones, seguint comportaments, patrons i normes socials. L’objectiu final és millorar la qualitat de vida de les persones. Es podria dir que l’escriptor Isaac Asimov va crear les bases amb les seves conegudes lleis de la robòtica, afavorint el fet que els robots interactuïn i es comuniquin amb les persones de manera senzilla i respectuosa i seguint comportaments, patrons i normes socials emprant les lleis.

El primer robot social al cinema era en realitat extraterrestre: Robby. A la mítica pel·lícula Planeta prohibido (Forbidden Planet, 1956), el robot Robby realitza tasques domèstiques a la casa del científic i s’entén que ha cuidat i està a cura de la seva filla. En un moment determinat s’explica que no té sentiments i que està dissenyat per ser un factor aliè al mal, de fet en una demostració sembla a punt d’explotar quan se li ordena que dispari a un ésser humà, recordant les lleis de la robòtica sense citar-les. A la pel·lícula justifiquen la reacció explicant que el robot està sotmès en un dilema subelèctric que podria fer esclatar els seus circuits, dels que aparentment sembla un cervell positrònic també proposat als llibres d’Asimov.

I com a robot de servei no podia faltar-hi la capacitat de parlar idiomes, en concret afirma parlar 187 llengües, a part de nombrosos dialectes i subdialectes. Tot un tresor per a qui pugui tenir aquesta ajuda.

De fet, un dels dos robots segurament més populars de la ficció també en parlava molts idiomes, però guanyava a Robby per molt: parlava milions d’idiomes de tota la galàxia, ens referim, és clar, a C-3PO de la saga d’Star Wars. Va ser el primer de parlar a la primera pel·lícula, i, juntament amb R2-D2, els únics que han aparegut a totes les pel·lícules i sèries d’animació. Fins i tot van tenir la seva de pròpia sèrie: Droids: Las aventuras de R2D2 y C3PO (Star Wars: Droids, 1985-1985).

A la pel·lícula Eva (2011) dirigida per Kike Maíllo, primera pel·lícula rodada en català que va inaugurar el Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, hi albirem diversos exemples d’aplicació de la robòtica social. Quan l’enginyer protagonista baixa de l’avió el veiem acompanyat per un gat robòtic que utilitza com a mascota. Ell mateix explica més endavant que, a semblança dels animals de veritat, el seu gat també té un cert lliure albir, fet interessant per la seva naturalesa de comportament imprevisible.

Quan arriba a l’Institut de Robòtica l’atén molt amablement una recepcionista, i és al cap d’uns minuts de xerrada que ens adonem que es tracta d’un actroide, amb la part superior amb l’aspecte d’una dona i la part inferior completament robotitzada. La pel·lícula plantejava una línia de recerca molt actual: quina importància té en la interacció que sapiguem si estem parlant clarament amb un robot o no?

Quan arriba a casa seva es troba en Max, un robot majordom magistralment interpretat per l’actor Lluís Homar, que li va valer el Premi Goya al millor actor de repartiment. En Max té un comportament mecànic i no pretén enganyar que és un robot, però a la vegada està dissenyat amb un aspecte de senyor madur, amb arrugues, que pot facilitar la interacció amb ell, evitant un rebuig per una imatge robotitzada que no ens doni confiança. N’hi ha més de robots a la pel·lícula, però per a conèixer-los tots l’haureu de veure sencera.

Els robots socials, a diferència dels industrials, estan dissenyats per col·laborar i interactuar amb els humans, evitant les situacions de perill. Al cinema els hem vist, a més de majordoms i mascotes, com a infermers, actors, mecànics o gigolós. A aquells que ens agrada el cinema de ciència ficció en general i el de robots en particular, estem preparats per a una veritable invasió robòtica que s’albira a l’horitzó… no creieu?

Jordi Ojeda

Jordi Ojeda CCT - Cinema-Ciència-Tecnologia

Jordi Ojeda és professor de la Universitat de Barcelona on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*