Solitud i malenconia al voltant de cartes Solitud i malenconia al voltant de cartes
'Can you ever forgive me' s'ha colat a les nominacions als Oscars com un film revelació Solitud i malenconia al voltant de cartes

La cineasta Lynne Ramsay dirigeix el biopic inspirat en les memòries de l’escriptora nord-americana Lee Israel, qui als anys 90, en plena decadència professional, va decidir falsificar cartes d’escriptors per vendre-les a llibreries. L’actriu que l’interpreta és Melissa McCarthy, la qual estem acostumats a veure-la en films de to còmic i en aquesta ocasió ens sorprèn amb una gran interpretació que li ha atorgat la nominació als Oscars d’enguany.

Aquest drama biogràfic està ambientat als anys 90 i segueix la història de la Lee Israel, una respectada biògrafa en decadència que comença a falsificar cartes d’escriptors i celebritats mortes amb la finalitat de pagar el lloguer i les despeses del dia a dia. Quan les falsificacions comencen a aixecar sospites, Israel va més enllà i hi acaba involucrant un bon amic.

Durant els darrers anys hi ha hagut un increment de produccions que giren entorn la vida d’algun personatge més o menys famós, el que sorprèn és que la gran majoria d’històries són drames que exploren el costat més fosc de la realitat per donar-la a conèixer al món. Però, també, serveixen per donar una oportunitat a certes persones de fer-se visibles, per això crec que els biòpics són importants.

Ara bé, en aquesta ocasió se’ns presenta una història dramàtica que gràcies a la interpretació de Melissa McCarthy potencia el toc còmic i juntament amb Richard E. Grant acaben fent una feina sublim, ja que gira entorn la seva relació. Tot i que la narrativa no és del tot profunda i s’acaba perdent entorn el mateix tema i transmet una falta d’originalitat o de risc, per anar més enllà i no caure en el drama absolut o en l’acció trepidant; és a dir, es manté en harmonia i coherència. Tots dos trobaran en la seva amistat l’oportunitat de sortir del fosc forat al qual els ha avocat la societat. 

El que més impacta són els diàlegs sarcàstics que arranquen un somriure en situacions que són bastant pessimistes. Entre aquestes destaquen cites de grans escriptors a manera d’homenatge i situant-los en una molt bona posició. De la mateixa manera fa un reflex de les persones que viuen en solitud i són marginades per una societat que no veu més enllà del que tenen enfront. Hi ha un seguit de reflexions a tenir en compte que tracten sobre l’amistat, la creativitat, però també sobre la diversió i la mort. Es desenvolupa una psicologia a favor d’una falsificadora de documents amb un aspecte denigrant però tendre alhora.

Ambdós protagonistes són mereixedors de l’Oscar al qual estan nominats, però el film també podria haver rebut la candidatura a Millor Pel·lícula, ja que la cineasta realitza un exercici a fons dels personatges i transmet un interès per ells d’acord amb l’ambientació en què es troben.

Veredicte

El millor: La meravellosa interpretació de McCarthy que transmet tendresa i decadència alhora; sense obviar l’esplèndid Richard E. Grant. Junts formen un tàndem perfecte. 

El pitjor: La manca de potència i originalitat, podria anar més enllà, però es queda amb el sentimentalisme. 

Nota: 6.5

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També col·labora amb altres mitjans pels quals realitza la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i internacional, així com esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges, Jurat de la Crítica al Barcelona Film Festival, a TerrorMolins i a Sant Cugat Fantàstic. És membre de l'Associació Catalana de la Crítica i de l'Escriptura (ACCEC). Col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*