Un món de cíborgs Un món de cíborgs

Un món de cíborgs

Opinió 16 de Febrer de 2019 Jordi Ojeda 0

Robert Rodríguez adapta el manga Alita, ángel de combate Un món de cíborgs

A principi de la dècada dels noranta s’estrenava l’anime Alita, ángel de combate (Gunnm, 1993), dirigit per Hiroshi Fukutomi i basat en el manga homònim de Yukito Kishiro. Bé, per ser exactes, no es va arribar a estrenar mai perquè va sortir directament al mercat de vídeo, i, en aquest cas, adaptant de forma molt simplificada els dos primers volums de la sèrie, que en realitat es van publicar entre el desembre del 1990 i l’abril del 1995.

Per a la seva distribució al mercat americà algú va decidir fer alguns canvis, entre els quals n’hi ha un de fonamental: el nom de la protagonista de la història. D’aquesta manera, l’adolescent de nom Gally passava a dir-se Alita. Aquest canvi no és baladí, Gally era un diminutiu de Galatea, en una clara referència al mite de Pigmalió. El mite apareix per primer cop a Les metamorfosis (Metamorphoseis, segle I) del poeta romà Ovidi (43 a.C.-17 d.C.), inspirat en la mitologia grega i fenícia. Frustrat per la infructuosa recerca de la dona perfecta, Pigmalió, rei de Xipre, es dedica a esculpir en marbre estàtues de belles dones. Enamorat d’una de les seves creacions inertes, li demana a Afrodita que la converteixi en humana, desig al qual accedeix finalment i crea un ésser viu a partir del marbre. Amb posterioritat es va assignar el nom de l’estàtua a la de la nimfa de la mar, Galatea.

Gally o Alita és una jove adolescent que és trobada a l’abocador de deixalles pel cirurgià cibernètic, el Dr. Ido, que, com si fos un nou Geppeto, descobreix vida de la ferralla que forma un cap espatllat i un tros de tronc en mal estat. De l’atzar de la troballa en naixeria la jove Alita, sense memòria en el seu cervell humà però, a la vegada, amb una gran habilitat per al combat, això sí, amb un cos artificial que li proporciona el seu nou Pigmalió, que li haurà d’ensenyar a entendre tot el seu entorn de nou.

Aquesta és la història d’aquest senzill anime que va fascinar el director mexicà Guillermo del Toro i que va recomanar al seu amic James Cameron per tal que comprés els drets per fer-ne una pel·lícula. Això va passar fa més de vint anys, quan Cameron estava immers en plena producció de Titanic (1997), i amb tot el que passaria després amb aquesta pel·lícula, inclòs la cursa de premis i el seu impacte a la taquilla de tot el planeta. En aquell moment quan se li preguntava quina seria la següent pel·lícula ell sempre contestava el mateix: Alita. De nou amb una protagonista femenina, però fent un camí invers a Ripley o Sarah Connor, personatges que trobaven el seu esperit guerrer induït per una situació singular, en certa manera Alita fa un recorregut contrari, d’introspecció, per descobrir qui és realment.

De nou una altra amistat, aquest cop amb el director Peter Jackson, va fer que s’involucrés en els avanços tecnològics que van suposar poder fer la saga completa d’El senyor dels anells, especialment la proliferació de personatges creats per ordinador, en especial del personatge de Gollum interpretat per l’actor Andy Serkis. Les limitacions tecnològiques que frenaven la pel·lícula d’Alita impulsaven a al vegada la producció de la pel·lícula Avatar (2009) i de nou Alita va quedar en un calaix.

I quan semblava que ja es podia fer una pel·lícula el més propera possible al manga original com havia somiat Cameron, de nou Avatar s’interposaria en el projecte, però ja no amb una seqüela, sinó amb quatre: ha escrit, dirigit i produït de cop quatre pel·lícules que esdevenen en el planeta Pandora.

I ha hagut de ser en una altra conversa entre amics, aquest cop amb el director tot terreny Robert Rodríguez, qui en una conversa informal aquest li preguntava si estava treballant en alguna altra cosa. Cameron va pensar de cop que Alita no veuria la llum en anys i li va oferir sense pensar-ho que la dirigís ell, al director de dues de les seves pel·lícules preferides: Sin City: Ciudad del pecado (Sin City, 2005) i la seva seqüela Sin City: Una dama por la que matar (Sin City: A Dame to Kill For, 2014), totes dues adaptacions dels còmics homònims de Fran Miller.

Com a mostra de la importància del manga original d’Alita cal dir que Cameron normalment fa les pel·lícules basades en guions que escriu ell mateix, així que cal insistir en com el va fascinar la història original que va arribar a canviar per a la seva adaptació, i que ha servit de base per al guió definitiu de la pel·lícula Alita: Ángel de combate (Alita: Battle Angel, 2019) que finalment és ja una realitat, o, almenys, la primera part del que podria ser una trilogia.

Si acabarem veient la segona i tercera part dependrà de l’èxit comercial de la primera, on pràcticament hem pogut assistir a la formació del caràcter d’una adolescent, Alita, interpretada per Rosa Salazar, a la cerca de la seva identitat. Tot plegat en un món de cíborgs, on la intel·ligència artificial ha estat substituïda per cervells humans, i ha deixat els espectadors amb ganes de saber-ne més… si no has llegit el manga original, és clar.

Jordi Ojeda

Jordi Ojeda CCT - Cinema-Ciència-Tecnologia

Jordi Ojeda és professor de la Universitat de Barcelona on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*