Presos polítics i represàlies de pensament Presos polítics i represàlies de pensament
Només la història ens absoldrà Presos polítics i represàlies de pensament

Tot i que en aquesta secció sempre hi hem tingut morts, psicòpates i lladregots, crec que avui val la pena parlar d’un altre tipus de crims. Uns crims, que a vegades, també han acabat cessant vides. La tensió política que viu el país és palpable a qualsevol dels ambients. Delictes o no, és evident que tenim polítics en processament, a la presó o a l’exili. Tot i que el meu posicionament polític no és d’interès per poder centrar-nos en el tema, crec que és interessant veure com el cinema ha tractat l’empresonament i l’exili polític per algun pensament que va en contra del que un estat estipula.

El documental Free Angela and all Political presoners arrasava a Toronto ara fa 5 anys. Un documental que explicava la història d’Angela Davis, una activista afroamericana i política marxista i comunista d’Estats Units, la qual va haver d’enfrontar-se a dures penes per el seu pensament polític i la seva lluita per la igualtat racial. El documental se centra en entrevistes a l’activista americana per tal de poder-nos posar en el seu punt de vista en els diferents esdeveniments pels que va lluitar a la seva vida. Tot i que de films polítics amb tocs de racisme n’hi ha molts com Invicuts (2009) o Detroit (2017), crec que el documental de l’Angela dirigit per Shola Lynch exemplifica molt millor la lluita no només racial, sinó també política i la repressió com a conseqüència.

La Guerra Civil Espanyola també va deixar una llarga llista d’afusellats, presoners i exiliats. I el cinema no n’ha estat gens aliè. L’any 1961 la directora mexicana Jomí García Escot va presentar el seu film En el balcón vacío. Es tracta d’un drama amb un pressupost de 50.000 pesos que explora la guerra des del punt de vista d’una nena, la Gabriela, qui d’adulta i exiliada a Mèxic, recorda els esdeveniments que la van marcar durant aquella etapa. Però tot i que aquest és un dels films més desconeguts, la Guerra Civil Espanyola s’ha tractat des de molts punts de vista diferents al món del cinema, tot i que sempre molt crític. La lengua de las mariposas (1999) mostra la innocència d’en Moncho en comparació amb el rerefons polític que viu el moment. El seu professor, Don Gregorio, qui li ensenyarà de tot serà apressat i considerat un enemic del règim.

El 1969 el director grec Costa-Gavras presentava el film Z on s’explica amb un humor negre punyent i unes grans dosis de sàtira els esdeveniments polítics, socials i institucionals que es van succeir després de l’assassinat del polític i pacifista Grigorius Lambrakis, l’any 1963. La mort de líders polítics també ha estat un tema força recurrent, ja que sempre ha permès fer un retrat d’una societat i d’uns moments històrics concrets. Si parlem de líder polítics i pacifistes, segur que ens ve al cap Gandhi (1982), interpretat per un excels Ben Kingsley.

És evident que no podem parlar de persecució política o racial sense parlar del nazisme. Tot i que segurament Schindler’s list (1993) és de les més evidents i vistes, crec que reflecteix molt millor la persecució i lluita política Valkyrie (2008), on el Coronel Claus Von Stauffenberg, aristòcrata alemany es converteix en el cap de l’operació Valkiria, l’objectiu del qual és derrocar el règim nazi i eliminar Hitler. Seguint la línia política del nazisme, no ens podem oblidar de Der Untergang (El hundimiento, 2004), on se’ns explica precisament l’enfonsament del règim nazi.

I finalment, no ens podem oblidar dels estats totalitaris que ens traslladen als futurs més distòpics. V for Vendetta (2006), nascuda dels còmics homònims, ens relaten precisament la història de la resistència a un règim totalitari en un futur Regne Unit. El personatge principal, V, té la intenció de recuperar la llibertat del poble mitjançant un cop d’estat. George Orwell publicava el 1949 la novel·la 1984, i precisament aquest any es va traslladar al cinema. La novel·la i el film relaten un futur distòpic on la població està controlada per un Gran Germà i no es permet el lliure pensament. O més actualment hi trobem les distòpies adolescents que estan de moda. The Hunger Games (2012-2015) ens presenten una societat estructurada a partir d’un govern central, el Capitol, el qual governa i dirigeix els diferents districtes sota una llei estricte i autoritària.

Tot i que la història de la humanitat ha viscut mil i una situacions de repressió política i de pensament en diferents estats, països i regions, i trobaríem mil i una pel·lícules per exemplificar-ho. He decidit fer aquest petit repàs per demostrat que només la història ens absoldrà i que és el temps el que col·loca cada un al lloc que toca. Ara ja només em queda dedicar aquestes quatre i insignificants paraules als presos i exiliats polítics, així com tots els que en pateixen les conseqüències, de Catalunya.

Irene Solanich

Irene Solanich Cap de redacció d'El cinèfil

Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*