Una veu que importa Una veu que importa
'En veu alta' és un documental en clau de denúncia social Una veu que importa

La premissa principal del documental és ben clara: els joves de l’extraradi de París estan marcats per la manera en què s’expressen. El llenguatge que utilitzen mostra que provenen d’un estrat social baix i això els tanca moltes portes alhora d’accedir a les universitats i a la feina. Arriba a la cartellera el documental En veu alta i ho fa també en llengua catalana.

A partir d’aquesta denúncia social el documental mostra el recorregut i l’aprenentatge d’un grup de joves molt divers amb personalitats i origens diferents que es preparen per participar en un concurs de retòrica. L’esforç, la superació i les ganes de guanyar es barregen amb els records i les vivències personals d’uns joves que busquen formar part de la societat i deixar enrere la marginació i la pobresa.

Una de les virtuts del film és que tot i partir de la denuncia social no pretén  buscar les causes de la desigualtat ni explotar-la de manera sentimental, sinó que prefereix mostrar com els protagonistes s’enfronten a aquest desafiament i com superen les pors que tenen alhora de parlar en públic i poder expressar el que pensen. D’aquesta manera la història de En veu alta (À voix haute), ens ensenya  com l’aprenentatge pot ser una experiència vital i d’empoderament. Una arma, en aquest cas el domini de la paraula i del discurs, que permetrà als joves créixer i començar a deixar l’adolescència. El documental és un excel·lent retrat psicològic dels personatges i la força que poden tenir les ànsies de superació i de canvi.

Les històries dels protagonistes il·lustren de manera molt clara l’actual societat francesa, joves de diverses procedències, segona generació d’immigrants que no han pogut sortir de la pobresa i  les diferències religioses. En veu alta, és també un fresc de la població que habita als barris perifèrics del voltant de les grans capitals del continent, estigmatitzada per la seva situació i al límit de la marginació. No obstant això, es troba a faltar una cinematografia més enèrgica alhora de retratar aquesta situació general i les històries particulars. Aquesta falta de ritme fa que el resultat  sigui massa repetitiu, i el clímax final s’en ressent.

Veredicte

El millor: Veure com la motivació fa aflorar el talent dels participants.

El pitjor: Una realització una mica pobre.

Nota: 7

Xavier Sabatés

Xavier Sabatés Comentaris cinèfils

Cinèfil des de que té memòria. Actualment esta acabant el grau d'Humanitats a la UOC. Llegir i viatjar sempre que el temps ho permet-hi. Entén el cinema com l'art que es capaç d'englobar totes les ciències humanes.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*