Raons per veure ‘Una chica de Brooklyn’ Raons per veure ‘Una chica de Brooklyn’
La bisexualitat en un entron repressiu és un retrat de la directora Desiree Akhavan Raons per veure ‘Una chica de Brooklyn’

Cada vegada és més habitual veure com pel·lícules més o menys independents no arriben a les sales de cinema comercials i s’estrenen directament a través de les plataformes d’streaming. Cal estar alerta d’aquestes estrenes perquè de tant en tant s’hi poden trobar petites joies com la que recentment hem descobert a la plataforma Filmin. Per això avui us portem les raons per veure Una chica de Brooklyn, una comèdia agredolça sobre les desventures sentimentals i sexuals d’una jove bisexual d’origen iranià que viu a Brooklyn.

Es tracta d’un film premiat a Sundance i realitzat de forma molt independent i alternativa. Per aquesta raó, hi ha qui la posa dins el corrent del “mumblecore”, un tipus de comèdia indie, de caire realista i feta amb pocs mitjans.

La nova Lena Durham?

La pel·lícula està escrita i dirigida per Desiree Akhavan, que entre d’altres coses ha participat en alguns capítols de la sèrie Girls. Potser per això, la realitzadora ha estat rebuda per alguns com “la nova Lena Durham”. Fins i tot la mateixa Durham s’ha declarat fan d’aquesta pel·lícula. I és que no hi ha dubte que Una chica de Brooklyn, o en el seu més acurat títol original, Appropriate Behaviour (Comportament adequat) manté molts punts en comú amb les obres de Durham, ja sigui Girls o la seva pel·lícula Tiny Furniture.

Però Akhavan és una creadora amb un món propi que segueix sorprenent amb les seves propostes de diversitat sexual. A la llista de la seva filmografia cal afegir-hi la minisèrie Bisexual, protagonitzada per una dona lesbiana que acaba de deixar la seva parella i que intenta mantenir una relació heterosexual.

L’any passat la directora també va triomfar a Sundance on va ontenir el premi a la millor pel·lícula per The Miseducation of Cameron Post. La cinta, protagonitzada per Chloë Grace Moretz, planteja la història d’una jove obligada a assistir a un centre de teràpia per a joves homosexuals. Potser caldrà que la tinguem present quan aviat s’estreni Identidad borrada (Joel Edgerton, 2018).

Diversitat sexual

Sovint el col·lectiu de lesbianes manifesta el seu malestar per com apareixen retratades al cinema: papers secundaris, finals tristos o personatges molt negatius (justament això és el que es critica d’una pel·lícula recent com La favorita).

En els darrers temps han anat apareixent veus diferents que mostren situacions més habituals, més costumistes. Aquest és el cas d’Una chica de Brooklyn on el lesbianisme no és una característica de la protagonista sinó que, justament per ser lesbiana, hi ha tota una sèrie de circumstàncies i fets que s’ha de plantejar: sortir de l’armari en una família iraniana, viure públicament en parella…

Però Akhavan no només planteja el lesbianisme en termes diferents. En la seva pel·lícula també ens parla de bisexualitat, un altre sector del col·lectiu que el cinema comercial tampoc ha explorat, tan tancat en el seu entorn heteronormatiu.

Ironia i humor

La pel·lícula destaca pel seu sentit de l’humor, basat en diàlegs enginyosos i situacions de contrast entre la protagonista i la gent que l’envolta. Akhavan fa servir una autoironia molt intel·ligent per retratar una situació difícil, com és la d’una ruptura sentimental i el procés de dol que se’n deriva.

El xoc cultural

Desiree Akhavan és d’origen sirià i aquest fet es plasma també en la protagonista de la seva pel·lícula, Shirin, un personatge interpretat per la mateixa directora i que, presumptament, reflecteix part de les seves experiències personals. La Shirin és una jove bixesual que acaba de trencar una relació amb una altra dona. La seva família, molt tradicional, no coneix l’orientació sexual de la Shirin i la pressionen perquè trobi un marit i es casi seguint els costums del seu país.

Així doncs, a banda de la temàtica LGTB; la pel·lícula resulta interessant per aquest retrat del xoc cultural i com l’orientació sexual pot convertir-se en un problema molt més complex quan hi entren en jocs factors com les tradicions i creences, i més en el cas d’una dona, com relata Akhavan al seu film.

Per Jesús Gonzàlez i Judith Vives

Hotel Elèctric

Hotel Elèctric En poques paraules...

A l'Hotel elèctric s'hi allotja un col·lectiu capitanejat per Jesús Gonzàlez i Judith Vives dedicat a la promoció i divulgació de la cultura cinematogràfica. Organitzen projeccions, cinefòrums i cursos amb l'objectiu d’obrir espais de debat i intercanvi d’idees i coneixements al voltant del cinema i l’àudiovisual. També impulsen el Mercat del Film, jornada de projeccions i debat al voltant de l’audiovisual local i fan cursos i tallers de cinema. També gestionen la plataforma 2.0 #CinemaCatala a Facebook i Twitter però sobretot, gaudeixen del cinema!

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*