La gala dels Gaudí més directa i reivindicativa La gala dels Gaudí més directa i reivindicativa
La política i el moment actual hi van ser presents en tot moment La gala dels Gaudí més directa i reivindicativa

El tret de sortida als Premis Gaudí d’enguany ha estat a mans del Mag Lari, per primera vegada un presentador aliè al món del cinema, però, per contra molt proper al món de l’espectacle. Ara bé, segurament va ser un dels inicis de premis més punyents que s’han vist mai. El monòleg inicial del Mag Lari va començar de la manera més afilada possible amb dards enverinats per al president Torra, a qui va titllar de substitut sense cap tipus de pudor, o al Ministre de cultura espanyol a qui li va proposar eliminar els problemes que tenen, com el de la dictadura que encobreixen. I finalment es va justificar fent ús de l’humor negre amb un “per si algú es pregunta per què un mag presenta uns premis de cinema, que algú es pregunti abans per què els premis de cinema porten el nom d’un arquitecte que l’únic travelling que coneixia era el del tramvia”.

Els guardons van engegar amb el premi al millor guió el qual va recaure a Viaje al cuarto de una madre. La guionista i directora Celia Rico  va recollir el premi per de seguida donar pas a la seva companya de projecte Anna Castillo i guanyadora del guardó per a la Millor actriu secundaria.  Pel que fa al guardó masculí va anar a parar a mans d’Oriol Pla, qui va rebre el seu segon Gaudí en dos anys, després d’haver-lo rebut l’any passat per a Incerta Gloria. Va defensar els reptes i com això li agrada en la seva carrera, just després, evidentment, d’haver agraït el premi a tot l’equip de la pel·lícula.

© ACC_Lucia Faraig

Israel Gómez Romero, un actor no professional, va rebre el guardó a Millor actor principal per Entre dos aguas on s’interpreta a si mateix. L’actor va agrair el guardó a tot l’equip de la pel·lícula, però molt especialment al director per l’oportunitat que li va donar. Però també va tenir temps per a l’humor quan va alabar les seves pròpies dots interpretatives. Pel que fa al guardó per a la millor interpretació femenina va recaure a mans de Lola Dueñas per interpretar la figura de la mare a Viaje al cuarto de una madre, pel·lícula que va fer doblet interpretatiu amb actrius principal i secundaria i, tant ella com Anna Castillo, van tenir paraules d’agraïment per l’altra.

Els premis més esperats de la nit van ser el de Millor direcció i el de Millor pel·lícula. Isaki Lacuesta va recollir el guardó a la millor direcció, l’únic Gaudí que se li resistia, després d’haver-ne recollit 5. Isaki va reconèixer que Entre dos aguas és el seu projecte més íntim i emotiu de la carrera. El director gironí no va dubtar a tenir paraules d’agraïment per a tot l’equip, molt especialment per ser un dels gran vencedors de la nit. Però va ser Les distàncies la que va aconseguir l’estatueta a Millor pel·lícula. Tot i que el film dirigit per Elena Trapé només va aconseguir un guardó de tots els que estava nominat, ha estat el més destacat. A Les distàncies, Trapé hi retrata de forma intimista un grup d’amics, així com la crisi de la primera etapa adulta i les decepcions que es poden arribar a viure. La directora va pujar a l’escenari, però va reclamar que tot l’equip l’acompanyés perquè el mèrit era de tothom. Trapé li va dedicar el premi a Josep Maixenchs, fundador de l’ESCAC.

© ACC_Lucia Faraig

El premi per a la Millor pel·lícula per a televisió va recaure a mans de Vida privada l’adaptació de l’obra de Josep Maria de Sagarra. L’equip va agrair el guardó, però no sense reivindicar el fet que es consideressin candidatures per a interpretació i guardons tècnics per a pel·lícules per a televisió, a part d’aquelles que tenen l’oportunitat d’estrenar-se a sales de cinema. La reivindicació també es va fer palesa en la victòria de Memòries d’un home en pijama per a la Millor pel·lícula d’animació, després d’expressar el molest sentiment pel fet que la premsa internacional hagi titllat la pel·lícula de masclista i van aprofitar per reivindicar el cinema d’animació i les dificultats que aquest tipus de cinema té.

Els Gaudí també sempre han tingut la mirada posada al cinema europeu i, com molts premis internacionals fan, han atorgat un premi a la Millor pel·lícula europea, la qual ha recaigut a mans de Cold War. I d’Europa cap a aquelles produccions en llengua no catalana. Entre dos aguas va tornar a ser la guanyadora, i d’aquesta manera va destacar en aquesta gala dels premis. Isaki Lacuesta, el director va pujar a l’escenari per recordar que la pel·lícula encara està en cartellera i va animar el públic a anar-la a veure.

© ACC_Lucia Faraig

Els Gaudí proposen un premi que qualsevol persona pot votar d’entre els nominats, fent d’aquesta manera que hi hagi una categoria molt més participativa i fent que siguin els espectadors els que puguin escollir-la. Viaje al cuarto de una madre va guanyar el vot de la gent i es va emportar el guardó, el qual ja no era només una cartolina com l’any passat. I finalment, el guardó per al millor documental va recaure a mans de Petitet, el documental del somni que persegueix per portar la rumba al Liceu. Va pujar a recollir el guardó tot l’equip sencer, com una manera de simbolitzar que el guardó és de tots i per reivindicar les dificultats del cinema documental. Van dedicar el guardó a tots els gitanos i rumberos catalans, perquè mai es perdin les tradicions.

El discurs de la presidenta

Després de donar la benvinguda a totes les autoritats i a totes les persones implicades en el món del cinema, la presidenta de l’Acadèmia de Cinema Catalana va expressar que només el 0,7% de la partida pressupostària del govern es destina al cinema ja que no és suficient per mantenir la producció. Isona Passola va reivindicar la cultura coma eina igualadora, com a eina que uneix societats, com a eina per a la intel·ligència i com a instrument per tenir un esperit crític ja que, tal com va afirmar, “una societat sense cultura és una societat buida”.

L’escenari de la gala estava ple de miralls, metàfora que Passola va aprofitar per expressar el fet que el mirall reflecteix allò que veiem, de la mateixa manera que el cinema d’un territori reflecteix allò que hi ha, tot i que actualment estigui en uns moments complicats, pel que viu el país, i per la situació econòmica que pateix. Va aprofitar que les autoritats catalanes i el ministre estaven a la sala per reclamar una partida pressupostària més àmplia, però també per demanar que es tinguessin en compte les propostes de finançament que s’han fet des del món dels cinema i que des d’Espanya es van vetar. Actualment la societat transmèdia que tenim sumat al fet que els adolescents consumeixen molts més productes audiovisuals que mai seria un bon moment per apostar pel cinema nacional. Tenen molt clar que cal fer un canvi en el model de consumició de cinema, però això no serà possible sense recursos. Al mateix temps, va posar sobre la taula la carta de la llengua, ja que el cinema de casa nostra és l’eina vehicular de la nostra llengua.

Finalment, va agrair la presència al ministre de cultura espanyola, així com la directora general, als quals els va demanar diàleg per garantir les llibertats lingüístiques de l’estat, i a les reivindicacions de caire més nacional no hi va faltar un record per als exiliats i presos polítics, qui, segons Passola, haurien d’haver estat a la sala celebrant la nit del cinema català.

© ACC_Lucia Faraig

Gaudí d’honor

Joan Pera va ser el receptor del Premi Gaudí d’Honor Miquel Porter. Amb la melodia de Memory  del musical de Broadway de Cats, Pera, actor de teatre, de cinema, de televisió i de doblatge, especialment conegut per ser la veu catalana de Woody Allen, va acceptar el guardó visiblement emocionat. Va tenir agraïments per a la família personal i la família del cinema, i va tenir records per tot una carrera professional de més de 50 anys, amb Ventura, amb Capri al teatre, amb la Marisa Paredes al cinema i a la televisió. Però Pera va tenir moltes més paraules per a món del doblatge, ja que tal com va afirmar, “gràcies al doblatge podem entendre totes les pel·lícules de tot el món”. No va oblidar unes paraules per als companys de la seva generació, els que encara hi són i els que han marxat. Però finalment, va ser el públic qui va rebre els agraïments de l’actor. Es va acomiadar amb  paraules emotives, d’agraïment, però també de reivindicació: “Llarga vida al cinema, al teatre i a l’audiovisual català. Una vida digne i lliure, sense imposicions, que pugui fer tothom que tingui talent i la necessitat d’expressar-se. Si el teatre i el cinema han de ser el reflex de la nostra societat, només ho podran ser si és vertaderament lliure”.

© ACC_Lucia Faraig

Moment reivindicatiu

En un moment donar de la gala Revolució de rojava va prendre possessió de l’escenari en un moment inesperat. Un grup d’activistes d’aquesta plataforma van denunciar de forma espontània el patiment de les dones al Kurdistán siri, un lloc on la repressió i la guerra s’han apoderat del territori i la població civil és qui més la pateix, però molt especialment la població femenina, que és la que viu més oprimida.

Irene Solanich

Irene Solanich Cap de redacció d'El cinèfil

Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*