Les mil i una cares del rei Artús Les mil i una cares del rei Artús
‘The kid who would be king s’estrenarà el proper 15 de març Les mil i una cares del rei Artús

El rei Artús i companya han fet un gran bé a la humanitat, almenys a la humanitat cultural, perquè la gran quantitat de productes basats en la Matèria de Bretanya és gairebé aclaparador. Les llegendes que envolten el rei Artús i els seus cavallers de la Taula Rodona es coneixen com la Matèria de Bretanya i bé el Cicle Artúric. Agrupa tot un conjunt de llegendes, des dels personatges més famosos com el mateix Artús, passant per Lancelota, Perceval, Tristany o la reina Ginebra.

Es tracta de el conjunt de romanços i novel·la cavalleresca més important de l’Europa medieval que s’ha conservat fins al moment, la qual s’oposa a les altres dues grans matèries de les quals disposem: la Matèria de Roma i la Matèria de França. Dins la Matèria de Bretanya també se li coneixen subdivisiones segons les diferents històries, la gran majoria protagonitzades pels cavallers de la Taula Rodona. Però la més famosa es la del Rei Artús i com aquest va aconseguir treure l’espasa Excàlibur de la pedra que la tenia presa, fet que li va permetre accedir al tro de Bretanya i fundar l’orde dels Cavallers de la Taula Rodona.

El cinema no ha estat aliè a tota aquesta heroïcitat i èpica i s’ha intentat tibar tant com s’ha pogut de tot aquest potencial medieval. Ara ens arriba una nova entrega “modernitzada” d’aquesta llegenda sota el títol The kid who would be king (El niño que pudo ser rey). El film britànic pretén reinventar la llegenda artúrica més famosa i ens trasllada a l’era actual on l’Alex (Ashbourne Serkis), un noi que pensa que no es ningú en aquest planeta, es topa de morros amb la llegendària espasa Excàlibur. La seva missió serà la de reunir els seus amics per formar un equip de cavallers, juntament amb el mag Merlí (Patrick Stewart) i d’aquesta manera poder derrotar la maga Morgana (Rebecca Ferguson).

La pel·lícula està produïda per 20th Century Fox i dirigida pel britànic Joe Cornish (Ant-man o Les aventures de Tintín). I de moment ja podem gaudir del tràiler mentre esperem la data d’estrena pel proper 15 de març.

Ara bé, aquesta no es la primera, ni probablement serà l’última vegada que veiem les peripècies artúriques en pantalla. Així que per aquest motiu hem decidit fer un repàs d’algunes de les perspectives que ha fet el cinema de la Matèria de Bretanya.

Knights of the round table (1953)

Dirigida per Richard Thorpe, i sota el títol Los caballeros del rey arturo a Espanya, l’any 1953 ens arribava la primera pel·lícula coneguda sobre la llegenda artúrica de la Taula Rodona. Després d’una guerra cruel, el rei Artús, amb l’ajuda del seu cavaller mes fidel, Lancelot, aconsegueix unificar tota Anglaterra i es proclama el rei. Després de ser derrotat per Artús, Sir Mordred descobreix la relació entre Ginebra, esposa del rei, i Lancelot se servirà d’aquest fet per clamar la seva venjança contra el rei. Un film d’allò més cavalleresc i cortesà.

The sword in the stone (1963)

Doblada al català amb el títol de Merlí, l’encantador, Disney va treure l’any 1963 la seva pròpia versió del relat de l’espasa Excàlibur. Un vailet ajudant de cavallers es veia inexplicablement involucrat en les peripècies d’un mag per ser l’hereu de la corona. Només havia d’aconseguir derrotar la malvada Madam Mim i demostrar que tenia sang reial traient l’espasa màgica de la pedra. Una tasca d’allò més divertida si resulta que qui hi ha darrere és Disney i ho vesteix tot de colors vius, músiques i cançons que formen part del diàleg i un munt de personatges d’allò més entranyables.

Lancelot du Lac (1974)

Malgrat la mala relació que es diu que tenen anglesos i francesos, el director francès  Robert Bresson va decidir posar-se al capdavant d’aquesta producció, la qual pretén il·lustrat la mateixa llegenda del rei Artús, la unió d’Anglaterra i la creació de la Taula Rodona, però des del punt de vista del cavaller predilecte del rei, Sir Lancelot.

Monty Python and the Holy Grail

Traduïda al català com Els cavallers de la taula quadrada, el 1975 ens arribava una esbojarrada paròdia de tot el mon cavalleresc al més pur estil Monty Python. El grup de teatre britànic es va fer famós en el seu moment per conrear tot una sèrie de pel·lícules, sèries i gags on l’humor, especialment l’humor britànic, era la base de tot plegat. En aquest cas Terry Gilliam i Terry Jones assumien la direcció de la segona pel·lícula del grup on representaven la llegenda artúrica de la constitució de la taula de cavallers juntament amb la cerca del Sant Grial. Ara bé, la de bogeries que passen en aquest film només són equiparables a altres productes de la marca Monty Python.

First Kinght (1995)

L’any 1995, Richard Gere i Sean Connery es posaven a les ordres de la batuta de Jerry Zucker per crear aquesta aventura romàntica i cavalleresca. Amor, honor, traïció i passió al Regne de Camelot. Quan la Lady Ginebra contrau matrimoni amb el rei Artús ho fa moguda per dues raons: el respecte i l’admiració que sent per ell i la necessitat que protegeixi el seu regne. Però quan el destí fa que el regne doni la benvinguda a un nou cavaller, Lancelot, sorgeix immediatament l’amor entre aquests dos últims. La història de El primer cavaller (títol amb el qual es va conèixer al nostra país) gira entorn la divisió amorosa que patia la Ginebra entre l’Artús i Lancelot.

A kid in King Arthur’s Court (1995)

Aventuras en la corte del Rey Arturo (títol amb què es va conèixer el film aquí), ens presenta una trama força diferent a la més propera a la Matèria de Bretanya. EN aquest cas hi trobem en Calvin Fuller, un adolescent de Califòrnia que les seves inseguretats i problemes el porten a travessar un túnel de temps i arriba a l’Edat Mitjana a la cort del rei Artús. Mes endavant sabem que en Merlí hi té alguna cosa a veure amb tot això.

King Arthur (2004)

Aquí era Clive Owen qui assumia el rol d’Artús i Keira Knightley qui es posava a la pell d’una guerrera picta anomenada Ginebra i que lluny de la imatge de vestits llargs i esperes eternes a la cort, feia servir l’arc gairebé millor que l’Artús feia anar l’espasa. La missió de tornar la pau a Bretanya serà el que mourà l’argument d’aquesta història on hi veiem també la relació amb les tribus del nord.

King Arthur: Legend of the sword (2017)

Segurament, la versió més recent és la que ens proposava el director americà Guy Ritchie amb El rei Artús: la llegenda d’Excalibur, un títol d’allò més revelador. Ara be, els fans de Ritchie ja sabran que té un segell molt propi amb ambients lúgubres grisos i marrons i altes dosis d’acció i batalles en moviments a càmera lenta. Per tant, és el film perfecte per aquells que necessiteu gaudir de la Matèria de Bretanya amb altes dosis d’acció.

Hi ha molts mes films que tracten el tema de les llegendes artúriques. Aquí només n’hem fet un esbós. També són moltes les pel·lícules que, tot i no tractar directament la Matèria de Bretanya, sí que la mencionen o s’hi acosten, es el cas de The last Legion (La última legión, 2007), film adaptat del llibre escrit per Valerio Massimo Manfredi, i on, tot i que vivim la fugida d’una última legió durant la caiguda de l’Imperi Romà a Occident, l’autor, expert en la matèria, no va poder evitar ficar-hi cullerada.

Irene Solanich

Irene Solanich Cap de redacció d'El cinèfil

Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*