Marie Kondo o la revolució de l’ordre: apunts d’una escèptica Marie Kondo o la revolució de l’ordre: apunts d’una escèptica
Mai havia estat tan fácil ordenar amb 'Tidying Up with Marie Kondo' Marie Kondo o la revolució de l’ordre: apunts d’una escèptica

Gener sempre ha estat un mes per començar de zero, emplenar-se d’optimisme per encarar l’any i plantejar-se ser un xic més bona persona. En aquest afany d’intentar trobar un propòsit, em vaig topar amb la shitstorm que ja acostuma a ser Twitter, en aquest cas apuntant directament cap a Marie Kondo, la messies de l’ordre. No és que fos indiferent a l’existència del mètode Konmari ni tampoc que hi hagués estat mai del tot interessada, però llegint cada piulada des del meu llit desfet i entreveient una muntanya gegantina de roba a punt per rentar al fons de l’habitació, em vaig plantejar si era possible netejar una mica el seu nom per la xarxa social, simplement per portar una mica la contrària al personal. Tanmateix, siguem sincers, crec que en el fons del meu cor el que amagava la decisió d’embarcar-me en aquesta sèrie de Netflix era la remota esperança que quelcom d’aquesta dona se m’enganxés i poder per fi complir amb algun propòsit per un cop a la meva vida. I així és com vaig decidir relatar-vos la meva experiència amb ¡A ordenar con Marie Kondo!

Què coi estic mirant?

És inevitable sentir cert escepticisme quan el primer que fa la diva de l’ordre és posar-se de genolls per silenciosament presentar-se a la casa. De fet, estic segura que les cares d’alguns dels protagonistes d’aquests 8 capítols quan fa aquesta espècie d’oració seran semblants a la de molts espectadors que no estiguin familiaritzats amb “el mètode”. Altres gestos com donar les gràcies a la roba que vols tirar a la brossa o fer-los-hi copets als llibres per despertar-los faran que vulguis apagar el televisor i començar una bacanal satànica en què absolutament totes les teves pertinences acabin en llocs completament inversemblants de la casa. Per acabar-ho d’adobar, tampoc ajuda gaire que l’experta en ordre rebenti les freqüències més altes de qualsevol aparell cada vegada que entra per la porta i saluda durant un temps que sembla etern a cadascuna de les persones que es hi ha dins. En definitiva, tot un seguit d’accions que et fan pensar que darrere d’aquell somriure rígid que jutja cortesament cases alienes, hi ha d’haver necessàriament un petit dimoni ple d’intencions malvades. Què voldrà aquesta nimfa manipuladora? Quina microempresa hi ha darrere la seva filosofia happyflowers? La meva devoció pels bons thrillers i sèries de misteris em fan seguir endavant per descobrir quin és el costat fosc d’aquest procés malèfic.

El programa que es mossega la cua

I de la desconeixença a la costum. Marie es comença a transformar en una espècie de fada madrina que sembla no només ajudar a ordenar les coses de casa, sinó també la vida d’aquells que hi viuen. El desconcert per saber què coi poden tenir desordenat la parella següent i descobrir quin drama ocult sortirà a la llum juntament amb la descomunal muntanya que conformen totes les pertinences acumulades durant els anys, fa que la sèrie es converteixi en un d’aquells programes de Mega que et podries passar la tarda mirant: no fan mal, però tampoc molesta.

Tot i així, l’escepticisme no s’esvaeix, ans al contrari. Per evitar sentir-te malament pensant que el temps que li estàs dedicant a aquest programa el podries invertir a ordenar la teva pròpia casa, t’encaparres a creure que aquesta nova filosofia no els durarà ni dues setmanes. De fet, segurament haurien d’allargar un pèl el programa per fer una secció de “dues setmanes després” a l’estil de Chicote a Pesadilla en la cocina per tal que els espectadors entenguem que els protagonistes del capítol també són humans.

D’aquesta manera, com qui no vol la cosa, ¡A ordenar, con Marie Kondo! es transforma en un d’aquells programes dels quals en podries haver vist tots els episodis repetits cinc vegades, però resulta que només en té vuit. M’ha abduït el mètode Konmari sense adonar-me’n?

La vida és Marie Kondo

I de sobte, en el moment menys esperat, vaig fer el clic. Igual que quan cagues et sents la persona més bruta del món, arriba un moment en què caus en la certesa que el nostre organisme es desfà de la merda per eliminar allò que el nostre cos no necessita. Precisament en aquest instant, és quan t’adones que és tan fàcil com tibar la cadena en comptes de quedar-te mirant l’obra que acabes de fer. Sí, definitivament t’has d’empastifar per eliminar allò que no et fa cap bé. És aquest el moment d’eureka del que parla Marie Kondo? Segurament no és una analogia que la guru ni cap dels seus seguidors hagi fet mai, però és perfecta per adonar-se que ¡A ordenar! és precisament com la vida, té de tot: comèdia, drama, tensió, sorpresa i misteri…

Si despullem el programa de tot allò que no és essencial, així com fa la seva presentadora, ens trobem amb una reflexió profunda sobre les nostres vides, sobre tot allò material que realment no necessitem i del que realment et fa feliç. Marie aconsegueix amb el seu mètode capgirar completament la mentalitat d’una societat consumista i ajuda a prendre consciència del valor real de les coses. Oh Marie, hi ha tantes coses que t’hem d’agrair!

I ara, si m’ho permeteu, vaig a seguir ordenant la meva vida amb el pas número dos: llibres. Ep! Un moment…

Veredicte

Agradarà a: Fanàtics de la neteja i procrastinadors.

No agradarà a: La gent amb poca paciència.

Enganxòmetre: 10

Nota: 5

Alice Tapiol

Alice Tapiol Coses sèries

Graduada en Comunicació i Periodisme i amb un postgrau en Guió per cinema i televisió, sempre ha enfocat la seva carrera cap a l'escriptura. Especialitzada en comunicació digital, treballa des de 2014 com a redactora i crítica en diverses publicacions web. Enamorada del cinema i serièfila fins a la medul·la, ha estat guardonada amb diversos premis pels seus curtmetratges. Redactora d'El cinèfil des de novembre de 2017, una aventura que encara amb l'entusiasme que la caracteritza.

  • Avatar

    RAMONA SOLÉ

    21 de Gener de 2019 #1 Author

    Totalment d’acord.
    Com en molts documentals similars, hem de passar per alt algunes burrades del programa i quedar-nos amb les bones idees. Deixar d’acumular coses que no necessitem i buidar racons, és una molt bona idea.

    Respon

  • Avatar

    Rafael Gallardo

    22 de Gener de 2019 #2 Author

    Desde fa 5 anys que tinc la primera empresa professional de organizació professional al país. la realitat es una cossa I el reality TV es aixo espectacle.

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*