‘The favourite’: enveges malsanes a la cort anglesa ‘The favourite’: enveges malsanes a la cort anglesa
Yorgos Lanthimos situa la seva última pel·lícula al centre de la monarquia britànica del segle XVIII ‘The favourite’: enveges malsanes a la cort anglesa

The favourite és la nova pel·lícula del director grec Yorgos Lanthimos. El film, que ja acumula molt bones crítiques i un Globus d’Or per a Olivia Colman com a Millor actriu, té prevista l’estrena al nostre país el 18 de gener, en plena època de premis. En aquesta cinta el director de Canino comptarà amb un elenc protagonista de primer nivell que inclou Emma Stone i Rachel Weisz.

La història de The favourite s’ubica al segle XVIII durant la guerra entre Anglaterra i França. En aquest període la reina Anna (Olivia Colman) ocupa el tro i la seva amiga íntima Lady Sarah (Rachel Weisz) governa el país en lloc seu mentre s’encarrega de la fràgil salut de la la reina i el seu temperament volàtil. Però, tot canvia quan la nova criada Abigail apareix en escena, ja que a causa del seu carisma es guanya la simpatia de Lady Sarah i aquesta la converteix en la seva protegida mentre ella veu en això una oportunitat per retornar a les seves arrels aristocràtiques. Mentre els assumptes de la guerra consumeixen el temps de Sarah, Abigail ocupa el seu lloc com a acompanyant de la reina. Aquesta posició li proporciona l’oportunitat de desplegar la seva ambició  i no permetrà que ningú s’interposi en el seu camí.

Yorgos Lanthimos és un dels directors europeus amb més projecció internacional i les seves pel·lícules han estat guardonades a diferents festivals internacionals com Sitges i Cannes. El control, l’alienació, la mort i la tragèdia són els temes recorrents de la filmografia del director.

The killing of a sacred deer (2017)

A The killing of a sacred deer, la tragèdia cau sobre una família aparentment perfecte. L’error que el pare, metge de professió, comet durant l’operació d’un pacient és el desencadenant d’una força destructiva. El ritme lent, la banda sonora i els plans de Lanthimos aconsegueixen crear una atmosfera inquietant i sinistra i mostrar la petitesa dels personatges i de les seves vides davant d’un càstig de proporcions bíbliques.

Lobster (2015)

Una distòpia sobre les estructures socials i el poder que aquestes tenen sobre la vida de les persones i alhora, segons Lanthimos, com de ridícules poden arribar a ser. A Lobster la Llei obliga a tenir parella, sinó el càstig és la mort, el que demostra el director grec és que per molt absurdes que semblin les regles aquestes representen la pèrdua de llibertats, felicitat i una homogeneïtzació de la humanitat.

ALPS (2011)

Amb molt d’humor negre Lanthimos retrata la mort des de diferents punts de vista, el dolor i el sentiment de la pèrdua i principalment la substitució de la persona que ha mort. El grup ALPS, que està format per uns personatges particulars, s’ofereix per actuar com el difunt i d’aquesta manera establir relacions amb els seus familiars.

Canino (2009)

Una nova versió del mite de la caverna de Plató. A Canino se’ns presenta una família, els fills de la qual no poden sortir de casa i han de seguir les regles imposades pels seus pares. Només el patriarca és el que té contacte amb el món exterior i per tant controla els altres a través del que explica i dels significats que ell dona a les paraules i, en definitiva a la vida. Una mirada inquietant (i un avís)  sobre el poder de l’educació i el control que pot arribar a exercir l’autoritat que la tingui a les seves mans.

Xavier Sabatés

Xavier Sabatés Comentaris cinèfils

Cinèfil des de que té memòria. Actualment esta acabant el grau d'Humanitats a la UOC. Llegir i viatjar sempre que el temps ho permet-hi. Entén el cinema com l'art que es capaç d'englobar totes les ciències humanes.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*