“Derry Girls”: una comèdia per riure i cuidar-la “Derry Girls”: una comèdia per riure i cuidar-la
Adolescència, anys 90 i Irlanda del Nord “Derry Girls”: una comèdia per riure i cuidar-la

Al llarg de la vida, segurament podem arribar a veure més d’una vintena de pel·lícules, sèries o documentals amb el mateix tema com a protagonista: l’adolescència. Ai, l’adolescència! El primer amor, l’amistat, l’institut, les famílies, el “ningú m’entén”, l’acne, “tots aneu en contra meva”, les aventures més emocionants, les primeres vegades de moltes coses… i quan creus que ja ets prou gran per prendre decisions per les que realment no estàs preparat. Tot allò que afegim en una frase que sempre comença igual: “el típic…”.

Però Derry Girls potser no és tant “la típica” sèrie amb protagonistes adolescents. O sí, però tractada des d’un punt de vista normal. M’explico. La meva època d’adolescent no va estar marcada per suïcidis, ni trios, ni drogues, ni assassinats, ni cintes de casset amb missatges gravats, ni quedades entre bandes per donar-se pallisses. La meva adolescència va ser el noi que m’agradava i no em feia cas, els mals de cap en veure que tenia un examen suspès abans de començar-lo, les bronques dels meus pares per tenir l’habitació feta un desastre, les hores pel poble amb el meu grup d’amics i amigues i les mil aventures que sovint ens acabaven portant a un embolic del qual ara riem quan el recordem.

Doncs d’això va Derry Girls, d’un grup de cinc noies irlandeses i un noi anglès (cosí d’una d’elles) que viuen l’etapa de l’adolescència a la ciutat de Derry, al nord-oest d’Irlanda a mitjans dels anys 90. La història es basa en la vida de la seva creadora, Lisa McGee. La trama té lloc durant l’escalada del conflicte entre Irlanda del Nord i el Regne Unit, en un territori on hi conviuen diferents ideologies que lluiten per defensar la independència d’Irlanda o la seva unió al Regne Unit (de què em sona tot això?). Els anys 90 són el tram final d’una etapa de violència, que va deixar pas a un procés de pau. Tot i el moment en el qual es troba el país, les nostres protagonistes no tenen temps per lidiar amb tot el que passa al seu entorn a nivell polític i social, ja que tenen moltes altres preocupacions, com aprovar el curs i intentar sortir de tots els embolics en què es veuen involucrades.

Sis capítols de poc més de vint-i-pocs minuts, que et deixen amb ganes de més. Saoirse-Monica Jackson (Erin), Louisa Harland (Orla), Nicola Coughlan (Clare) i Jame-Lee O’Donnell (Michelle) són el grup d’adolescents a qui ens unirem en el primer capítol. És just en aquest moment en què coneixem en James (Dylan Llewellyn): és el cosí de la Michelle, que acaba d’arribar de Londres i com que en aquest sector d’Irlanda no estan ben vistos els anglesos, no pot anar a una escola de nois. Per aquest motiu, en James es converteix en el primer noi que entra al cole de monges en què estudien la resta de protagonistes.

Derry Girls té dos factors que li posen totes les crítiques i opinions a favor: les trames i els personatges. Les trames són fresques, senzilles, divertides i, sobretot, reals! Trames autoconclusives que s’obren i es tanquen en el mateix capítol. El primer dia d’institut, guanyar diners per pagar-se un viatge, un examen complicat, l’arribada de gent nova al poble, un viatge o el diari de l’institut són algunes de les aventures que viuen les protagonistes de la sèrie. Això sí, com a tota comèdia, aquestes aventures sempre tenen problemes amagats que portaran al grup a embolicar-se cada cop en situacions més rocambolesques.

I els personatges. Un element treballat tant en el guió com en el càsting. La construcció que en fan està cuidada fins al més mínim detall: cada personatge té una característica que el fa important i diferents dins del grup que formen. El mateix passa amb els personatges secundaris, que també tenen un paper molt important (i molt encertat!): la doble cara de l’avi Joe o la monja que té actituds contràries a les que se suposen que hauria de tenir; la germana Michael. Són personatges que no tenen cap més preocupació que viure el moment i l’època per la que passen, amb els problemes i aventures que coincideixen en la vida de qualsevol adolescent.

Segons molts crítics, és una de les millors comèdies de l’any 2018, trencadora i subtil a parts iguals. Estem acostumats que tots els productes audiovisuals que consumim tinguin trames amb moltes cares, que tot tingui un doble sentit, que haguem de pensar molt i, tot això, al final no ens deixa gaudir, que és l’objectiu principal per la qual mirem pel·lícules i sèries. Jo haig de confessar que en alguns moments m’ha semblat buida i sense una trama forta a la que agafar-me per seguir-la mirant, però potser això és culpa d’estar acostumada a mirar sèries pesades que no et deixen desconnectar.

Derry Girls demostra que la senzillesa també és sinònim de bona sèrie. De moment, Channel 4 ja ha acabat de rodar la segona temporada, que no tardarà en veure la llum al Regne Unit.

Veredicte

Agradarà a: qui busqui una sèrie senzilla però delicada; bona i sense pretensions més enllà d’explicar la veritat d’una època de les nostres vides.

No agradarà: aquells que estiguin acostumats o busquin una sèrie on s’hagi de buscar més enllà d’allò que es diu.

Enganxòmetre: 6

Nota: 6,5

Anna Bujons

Anna Bujons Calaix de sèries

Graduada en Comunicació Audiovisual i especialitzada en guió de sèries. Escrivint m'explico i em descobreixo a mi mateixa. Sempre vaig acompanyada d'una llibreta on hi guardo les idees que apareixen sense avisar. Intento dir la meva opinió sobre les sèries que veig en menys 200 caràcters al Twitter: @anna9bujons. Ara a 'El Cinèfil' poc dir-ho amb unes quantes paraules més.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*