Ava Gardner encén la capital espanyola a ‘Arde Madrid’ Ava Gardner encén la capital espanyola a ‘Arde Madrid’
Paco León dirigeix aquesta sèrie que podeu veure a Movistar+ Ava Gardner encén la capital espanyola a ‘Arde Madrid’

Sembla que qui no té sèrie pròpia no és ningú en el panorama audiovisual avui en dia, així que el director i actor Paco León també s’ha llençat al mercat amb aquesta sèrie que presenta Movistar +. Aquest canal obre les portes al creador de Carmina o revienta per explicar el pas de l’actriu Ava Gardner pel Madrid dels anys 60, des del punt de vista d’un servei amb més d’un secret a amagar. Humor fi, blanc y tocs berlanguians completen aquest paquet pseudo-cultureta que allunya el panorama de les sèries espanyoles de les creacions de consum massiu.

Benvinguda, Mrs. Gardner

Uns anys després de la seva arribada a Madrid, es començaven a escoltar veus que parlaven sobre les activitats “poc catòliques” a les que es dedicava l’actriu. És en aquest punt en què entra en joc Ana Mari, instructora de la Sección Femenina de la Falange, a la que li toca vigilar les activitats de l’actriu nord-americana a canvi d’un lloc com a secretaria de la muller de Franco.

Poc s’esperen els espectadors que els periples amb els alts càrrecs feixistes poc importen més enllà de la premissa, però que, a canvi, es trobaran amb les portes obertes a una comèdia costumista d’allò més entretinguda. Inma Cuesta i Paco León es fan passar per un matrimoni que treballarà, juntament amb la jove Pilar (interpretada per l’omnipresent Anna Castillo), per una diva en plena relació turmentosa amb Frank Sinatra. La presència de Gardner a Madrid fins i tot molesta l’exiliat matrimoni Perón però, tot i així, aconseguirà enlluernar la jet-set madrilenya, interpretada en la seva majoria per la descendència d’aquells a qui interpreten;  des de Cayetana Martínez de Irujo fins a Elena Furiase, que en el que representa que és el bateig del seu tiet pren el paper de la que va ser la tata de la família Flores. Tampoc ens podem oblidar del paper de Melody interpretant Carmen Sevilla, amb qui guarda una semblança sorprenent. En definitiva,  es tracta d’un “qui és qui” continu en el que, si et despistes, et perdràs algun cameo.

L’ombra de Franco

Quan fins i tot el diari ABC elogia aquesta sèrie ja et pots ensumar com es tractarà el tema polític. La realitat és que guió, realització i art estan construïts per tal que sigui l’espectador el que empleni de significat cada pla o cada paraula, sense arribar a mullar-se en el que el règim va significar en aquell moment ni fer cap judici crític.  Tot i així, Franco hi és present en tot moment, no només en els retrats penjats a la paret que observen de reüll els protagonistes de Arde Mardid, sinó en cada una de les accions de la diva americana. Festes, drogues i llibertinatge tenen via lliure a la capital quan els americans són necessaris per la viabilitat d’un estat que tot just està superant la postguerra, i plasma així l’absurda doble moral franquista.

La sexualitat sota una dictadura

Un dels temes més candents durant els 8 capítols de la sèrie és precisament la feminitat. A Arde Madrid veurem com tres dones viuen la seva sexualitat, i com el seu entorn les confronta amb els seus ideals. Una, completament lliure, mestressa de dues dones que representen cadascuna una generació que a poc a poc va canviant de mentalitat.

És especialment interessant l’arc de transformació d’Ana Mari (Inma Cuesta), que en el paper de serventa coixa descobreix tot un món oposat al que ella mateixa predicava a les seves alumnes. En aquest personatge es torna a posar en relleu aquesta dualitat, la de les dues Espanyes que diuen que sempre ha existit. Ni el mateix Perón fa ombra al trio femení d’aquesta sèrie de Movistar +, ja que amb les seves trames i actuacions fan que sens dubte siguin el major al·licient per veure aquesta sèrie.

M’agradaria acabar donant una petita alerta a aquells que es disposin a veure la sèrie: pot ser que us decebi. El hype creat pels mitjans i el màrqueting que hi ha hagut al voltant d’aquesta sèrie pot ser que no encaixi amb el que vosaltres havíeu esperat.

Veredicte

Agradarà a: El públic més hipster (sense ànims d’ofendre) i als que tinguin ganes de veure una sèrie espanyola molt més pausada que aquelles a les quals estem acostumats.

No agradarà a: Els que busquin la morbositat en la història o vulguin veure reflectits en la sèrie la seva ideologia.

Enganxòmetre: 6

Nota: 7

Alice Tapiol

Alice Tapiol Coses sèries

Graduada en Comunicació i Periodisme i amb un postgrau en Guió per cinema i televisió, sempre ha enfocat la seva carrera cap a l'escriptura. Especialitzada en comunicació digital, treballa des de 2014 com a redactora i crítica en diverses publicacions web. Enamorada del cinema i serièfila fins a la medul·la, ha estat guardonada amb diversos premis pels seus curtmetratges. Redactora d'El cinèfil des de novembre de 2017, una aventura que encara amb l'entusiasme que la caracteritza.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*