Els fans i seguidors de l’Studio Ghibli sabem que totes les pel·lícules giren entorn la figura femenina, ja que les seves protagonistes són dones o bé tenen un paper important. Hayao Miyazaki, el qual ha dirigit la majoria pel·lícules, mostra personatges femenins forts i valents, però també solen ser molt joves i van evolucionant al llarg del metratge i adquireixen nous valors gràcies a la seva intel·ligència, sinceritat, la seva manera de pensar i al fet que són molt decidides i tiren endavant malgrat les circumstàncies en què arriben a trobar-se.
En més d’una ocasió, el cineasta ha estat titllat de feminista, però ell no s’hi considera i afirma que “els seus personatges són així perquè és el que cal per desenvolupar les històries.Moltes de les meves pel·lícules tenen poderoses protagonistes femenines, noies valentes i autosuficients que no s’ho pensen dues vegades per lluitar amb tot el seu cor per allò que creuen. Elles necessitaran un amic o un sequaç, però mai un salvador. Una dona és capaç com qualsevol home de ser un heroi“, esmenta Miyazaki.
A continuació, es fa un repàs pels millors personatges femenins de Ghibli, però per poder profunditzar-hi més es pot consultar el llibre Mujeres de Ghibli: ‘La huella femenina de Miyazaki en el anime’, de la mà d’Anna Junyent i editat per Diábolo Edicions, en el qual es comenta pel·lícula a pel·lícula les dones i el paper clau que hi desenvolupen. A més, es fa un resum de tots els films.
Nausicaä – Nausicaä del Valle del Viento (1984)
Aquest personatge lluita en tot moment per una causa que creu justa, per defensar la naturalesa. Dins l’univers Ghibli podria considerar-se de les més fortes i carismàtiques. Va ser la primera, amb ella va començar tot. És la princesa d’una terra petita i pacífica que solia passar desapercebuda fins que un poderós regne veí l’envaeix sense importar la gent que l’habita. La protagonista esdevé doncs el paper d’una heroïna pacificadora a la força, i esdevé una jove guerrera. Ara bé, abans d’utilitzar les armes opta per la comprensió i l’enteniment. Malgrat la seva joventut, la seva posició elevada a la jerarquia del seu entorn, l’obliga a mostrar una maduresa per sobre de l’esperada.
San – La Princesa Mononoke (1997)
Es tracta d’una de les dones més conegudes, la princesa Mononoke. És salvatge i implacable, però també té un gran cor i amor per la naturalesa. És una dona de poques paraules, però no li calen per demostrar que és pura i bondadosa, malgrat que el seu aspecte pot semblar violent. No té por a la sang, lluita pel que creu convenient i, si cal matar pel camí, ho farà sense dubtar. En aquesta ocasió el film ens trasllada a un món on Déus i homes vivien junts. Es parla d’una deessa llop que va adoptar un nadó humà que va ser abandonat pels seus pares. Aquest nadó és la nostra protagonista, una bella i feroç jove criada entre llops que viu per protegir l’entorn que la rodeja i als seus.
Chihiro – El viaje de Chihiro (2001)
És una nena molt jove, que ha d’aprendre a viure al món adult per força. Chihiro treballarà a un balneari de Déus en el qual tot és diferent del món real i viurà una aventura crua i complicada, mentre els seus pares romanen convertits en pocs. La seva actitud serà fonamental per salvar-los i haurà de madurar i enfrontar-se a problemes adults de veritat. Gràcies a la simplicitat i força de voluntat de l’edat aconsegueix resoldre conflictes externs i canviar les criatures del seu entorn cap a millor.
Sophie – El castillo ambulante (2004)
És un dels personatges que més canvia al llarg de la història, ja que la Sophie del principi no té res a veure amb la del final. Al començament es mostra una jove d’uns 18 anys que té poca confiança en si mateixa i no és capaç de lluitar pels seus somnis, a més, el seu caràcter és més aviat tímid i reservat. De cop i volta, cau víctima d’un encanteri i es converteix en una dona gran de 90 anys i decideix fugir de casa per mirar de trobar una solució. Aquest canvi fa que de mica en mica aprengui a acceptar-se i estimar-se tal com és i li aporta un seguit de coses positives que d’altra manera mai hauria imaginat.
Ponyo – Ponyo en el acantilado (2008)
Ponyo seria un dels personatges més entranyables i que tothom adora. És una petita sirena que es fa amiga d’un humà. Després s’acaba convertint en una humana i acaba sent una nena molt divertida, alegre, curiosa i trapella. L’envolta la dolçor i bondat, però també pels valors que té i l’amor cap a la natura, tema recurrent als films d’en Miyazaki.
Totes les dones, siguin humanes o no, són fascinants i inspiradores dins l’univers Ghibli, però com que no es podia parlar de totes elles en aquest reportatge, he optat per seleccionar aquelles que captiven el públic per la seva personalitat i autenticitat. Us animo a repassar de nou la filmografia i, en cas de no haver-ne vist alguna, donar-li una oportunitat, ja que són molt més que pel·lícules animades. A més, podeu consultar l’article en què parlo sobre els que considero els millors personatges Ghibli.
