Quan els Reis porten mort Quan els Reis porten mort
Els responsables de 'Ciutat morta' tornen a colpir-nos amb el documental 'Idrissa' Quan els Reis porten mort

El 5 de gener de l’any 2012, mentre anàvem a dormir d’hora perquè els reis ens omplissin de regals, moria un jove en un CIE. Idrissa Diallo va perdre la vida al Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona sense que s’esclarís gaire bé ni com ni perquè. Una cosa, però, va quedar molt clara els dies posteriors: l’estat que tant havia lluitat per fer-lo fora i tornar-lo a la seva Guinea natal no faria els mateixos esforços per fer possible que el seu cadàver arribés al seu poble. Els responsables de Ciutat Morta, Xapo Ortega i Xavier Artigas tornen darrere les càmeres per dirigir la colpidora història del que han anomenat “crònica una mort qualsevol”, (en referència al tractament donat per les autoritats espanyoles davant el Cas Idrissa.

Idrissa Mort qualsevol

El documental es desenvolupa en un estil de cinema directe i està estructurat com un thriller. La força impulsora de la pel·lícula és la recerca per descobrir qui era Idrissa. Encara que l’equip de filmació no té un paper rellevant en la història, apareix eventualment enfront de la càmera per provocar que l’espectador sigui conscient de qui hi ha darrere de la investigació. L’equip comença buscant la família d’Idrissa, una recerca complicada ja que les autoritats espanyoles que s’ocupen del control migratori no estan disposades a cooperar-hi. L’objectiu és revelar les circumstàncies que van envoltar-ne la mort i per què mai no van ser aclarides.

Un cadàver inquiet

La història d’Idrissa Diallo i la manera com s’explica en aquest documental fa bullir la sang. Injustícia, indiferència, racisme,  burocràcia… Són tants els dimonis que envolten la desgraciada mort d’aquest jove guineà que és impossible veure els 90 minuts de metratge sense posar-se malalt. El més greu de tot plegat, segurament, és que el mateix estat que teòricament tutelava aquesta persona és el que un cop es mor l’ignora i el menysté d’una manera feridora. Anys després hi trobem la part humana. La família i la vila de Diallo assisteixen impotents davant aquests esdeveniments i com si ens trobéssim davant una road movie anem seguint els tràmits i la lluita per aconseguir que el cos del noi sigui enterrat a casa seva, segons les seves creences i amb el comiat que mereix. Un comiat digne com el que tenen tots els ciutadans de primera, els que tenen papers i drets.

Després de presentar-se al Festival de Sevilla el novembre del 2018, la pel·lícula continua ara el seu recorregut per festivals nacionals i internacionals. El documental és una producció de Metromuster i Polar Star Films, amb la participació de TV3, ICEC, ICAA, MEDIA i Rosa Luxemburg.

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges, és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic i ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*