Secrets rere la porta Secrets rere la porta
Christoffer Boe treu la merda de sota l’estora danesa en la millor entrega de la saga ‘Expediente 64’ Secrets rere la porta

Expediente 64: Los casos del Departamento Q és una saga nòrdica inspirada en els relats de l’escriptor Jussi Adler-Olsen i que ara arriba a la seva quarta entrega. Tot arranca amb el descobriment rere una paret falsa d’un pis en obres a Copenhagen d’uns cadàvers momificats al voltant d’una taula. L’enigmàtic cas recau en mans del detectiu Carl Mørck (Nikolaj Lie Kaas) i el seu ajudant Assad (Fares Fares), els quals hauran d’investigar la identitat dels morts així com el mòbil del sàdic assassinat i el culpable.

En una alternança de passat i present, Expediente 64: Los casos del Departamento Q s’ajusta als paràmetres de la buddy movie policial interracial. Però ho fa amb una inflexió important que dona bon joc dramatúrgic, ja que la parella toca a la seva fi quan Assad anuncia la decisió de deixar el cos. A la mateixa intriga de la trama principal s’hi afegeix la petita història d’aquests companys de comissaria marcada per la fredor i manca d’empatia d’un Carl extremadament solitari i esquerp.

Un film especialment truculent, retorçat, que ens du al passat tèrbol del país en una diminuta illa amb un centre d’internament per a noies problemàtiques. Es tracta d’una presó-clínica, espècie d’illa d’un maquiavèl·lic i misogin Dr. Moreau que experimenta amb noies díscoles. Un nou film que burxa en la podridura i els secrets inconfessables de societats tan modernes i envejables com les nòrdiques, en una mesura semblant a la seva saga bessona Millennium.

Thrillers que fan aflorar la merda sota la catifa i que aquí apunta vers una societat secreta ultraconservadora duradora en el temps i perfectament arrelada en la societat. Un thriller de provada solvència, absolutament trepidant, d’aquells que t’enganxen i no et deixen. De ben segur, l’entrega més atractiva i rodona de totes, mèrit també de la direcció del danès Christoffer Boe, responsable de Reconstrucción(2003), que agafa amb fermesa i empenta el timó de la saga.

Veredicte

El millor: l’entrega més complerta de la saga ‘expediente 64’

El pitjor: la sensació de model estipulat que mantenen tots els thrillers nòrdics actuals.

Nota: 8

Joan Millaret

Joan Millaret El mirador

Llicenciat en Geografia i Història en Joan Millaret també ha realitzat estudis de formació en crítica cinematogràfica al CCEC i Institut d’Humanitats del CCCB de Barcelona. Ha estudiat un doctorat al Departament de Periodisme i Comunicació Audiovisual a la UPF i és professor associat de Crítica d’Audiovisuals i Multimèdia a la Universitat de Vic. També ha estat presentador i conductor de cine fòrums en diverses localitats i responsable de clubs de literatura i cinema en diferents biblioteques catalanes. Actualment és crític cinematogràfic, articulista i corresponsal en festivals cinematogràfics nacionals i internacionals per diferents mitjans de comunicació i és un dels membres de l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics) i la Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica. Ha estat membre de jurats internacionals de la crítica als festivals cinematogràfics de Valladolid, Gijón, Tolouse i Sitges.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*