No hi ha revolució sense la de les dones No hi ha revolució sense la de les dones
L’actriu Marianna Martone protagonitza 'Capri-Revolution' No hi ha revolució sense la de les dones

La pel·lícula Capri-Revolution (2018) va inaugurar el divendres 14 de desembre de 2018 la setena edició de la Mostra de Cinema Italià de Barcelona als cinemes Verdi i va comptar amb la presència de la seva jove actriu protagonista, Marianna Fontana, en un paper i una interpretació que va commoure a tota la sala. La pel·lícula concloïa amb aquesta projecció un llarg recorregut per festivals amb notable èxit, a l’espera de la seva estrena a les sales de cinema italianes en una setmana.

El director Mario Martone ens mostra de forma al·legòrica l’esperit revolucionari que va traspuar l’illa de Capri a principis del segle XX, realitzant un paral·lelisme de l’evolució d’una jove camperola analfabeta a una dona culta i lliure. La pel·lícula mostra la metamorfosi de Lucia de “crisàlide a papallona” tal i com la mateixa actriu afirmava a la presentació. Una jove de vint anys, sense estudis, passa el seu temps atenent al seu pare malalt, a la modesta llar on viuen els pares i els seus dos germans grans i cuidant del ramat de cabres. La trobada amb un grup d’artistes estrangers que conviuen en una mena de comuna creativa, autosostinguda i integrada amb la natura provoca un esclat en una jove fins el moment encotillada per les tradicions masclistes i socials del moment (cal dir, però, que alguns costums i comportaments han perdurat en el temps i són universals, plantar cara a la família per no acabar casada amb un vidu del poble és un dels moments més alliberadors del llargmetratge).

El líder d’aquest grup acompanya a Lucia en aquesta transformació a través de la cultura, l’art i la reflexió, provocant una transformació física i emocional del personatge, magistralment interpretada per l’actriu en un paper on la gesticulació, els moviments i l’expressivitat és fonamental per tal de percebre aquesta evolució al llarg dels pocs mesos (o pocs anys) en que esdevé aquesta transformació. El pintor interpretat per Reinout Scholten van Aschat està inspirat en Karl Wilhelm Diefenbach (1851-1913), considerat pioner del nudisme i del moviment social per la pau, i que va viure a l’illa des del 1900, avançant-se dècades al moviment hippie. La seva experimentació en la il·luminació a la pel·lícula evoca al també pintor polonès August Kopisch (1799-1853) amb qui comparteix un estret vincle amb la natura. Kopisch va immortalitzar, entre d’altres espais, la gruta blava durant la seva estada a l’illa de Capri, un indret d’una gran bellesa on l’aigua del mar està il·luminada a l’interior de la gruta amb un blau intens degut a una entrada subterrània del llum solar, tot plegat en una costa rocosa i escarpada, destacada a la pel·lícula amb l’ús d’una fotografia molt naturista, tan de dia com de nit i a l’interior de les llars, acompanyat d’una banda sonora que ens ajuda a capbussar-nos en el lloc i a l’època.

Un tercer camí d’evolució de Lucia el proposa el metge del poble, un camí basat en l’educació i el treball digne però, això sí, confinada en els límits de l’illa, una illa que contínuament destaca pel seu contrast de sensació de llibertat i, a la vegada, de gàbia afitada pels quatre quilòmetres quadrats en total i els pocs més de quatre mil habitants en aquella dècada. La caracterització i el perfil del personatge està clarament inspirat en el metge i escriptor suec Axel Munthe (1857-1949) que viuria gran part de la seva vida a l’illa, construint la seva mansió en el mateix lloc on va aixecar la seva vil·la l’emperador Tiberi al segle I quan es va popularitzar l’illa com a lloc de descans. Munthe va ser un gran defensor dels animals, considerat un intel·lectual avançat a la seva època.

Però, sobretot, és coneguda l’estada de l’escriptor i polític rus Màxim Gorki (1868-1936) a l’illa de Capri entre 1906 i 1913 (els anys en que esdevé la pel·lícula Capri-Revolution). Probablement cercant la cura per la seva delicada salut (estava malalt de tuberculosi i tornaria varis cops anys després), es va convertir en lloc de peregrinatge de revolucionaris russos, dels que cal destacar Anatoli Lunacharski (1875-1933) i, per sobre de tots, de Lenin (1870-1924), dels que queden fotografies de partides d’escacs de forma relaxada pocs anys abans que el 1917 tingués lloc la revolució russa. A mode d’homenatge, veiem a la pel·lícula una escena del metge jugant una partida d’escacs sense identificar l’adversari.

Es possible que l’espurna de la mare de totes les revolucions es gestés a l’illa de Capri tot just en els mesos anteriors a la primera gran guerra mundial, però les grans revolucions també es fan sumant les contribucions de totes i cadascuna de les persones, començant per Lucia. La mort del seu pare per una malaltia als pulmons conseqüència de les deplorables condicions de treball a la fàbrica dels alts forns de Bagnoli a Nàpols és un presagi del que ens espera durant la resta del segle XX mentre a la vegada ens mostra com hi ha una alternativa a l’avanç tecnològic (prodigiosa conversa entre el pintor i el metge: “No estem en contra de l’electricitat, sinó de com l’obtenim i del que fem amb ella). En certa manera, el pintor Karl Wilhelm Diefenbach també es va anticipar a reflexionar sobre les conseqüència del progrés d’esquena a la natura.

Si el director Mario Martone és un director consagrat del reconegut cinema italià, la Mostra de Cinema Italià de Barcelona es converteix en un aparador de nous talents emergents, tot plegat en unes sessions d’entrada gratuïta. Algú en dona més?

 

Jordi Ojeda

Jordi Ojeda CCT - Cinema-Ciència-Tecnologia

Jordi Ojeda és professor de la Universitat de Barcelona on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*