Joan Pera: Gaudí d’honor 2019 Joan Pera: Gaudí d’honor 2019
L'actor rebrà el màxim reconeixement de l'Acadèmia del Cinema Català Joan Pera: Gaudí d’honor 2019


La Junta directiva de l’Acadèmia del Cinema Català ha acordat distingir l’actor Joan Pera amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2019, màxim reconeixement del cinema català. Rebrà el guardó honorífic en el marc de la cerimònia de lliurament dels XI Premis Gaudí, el diumenge 27 de gener de 2019 al Palau de Congressos de Catalunya. L’Acadèmia explica en un comunicat que ha volgut distingir Pera “pel seu talent interpretatiu davant i darrere de les càmeres, per la seva dedicació entregada a l’ofici d’actor i per fer-nos nostres els personatges cinematogràfics més carismàtics amb la seva veu”.
  
Amb una trajectòria versàtil en cinema, teatre, televisió i doblatge, Joan Pera porta més de cinquanta anys d’ofici des del seu primer èxit amb l’obra teatral Historia del Zood’Edward Albee fins a treballs tan recents com la pel·lícula per a televisió Vilafranca o el film Yucatán, de Daniel Monzón. Enmig, cinc dècades marcades per l’estima del públic, gràcies a fenòmens com les sèries de televisió Doctor Caparrós, medicina general i Doctor Caparrós, metge de poble, que protagonitzava Joan Capri, i que han quedat en la memòria dels catalans, o La extraña pareja, on formava una feliç parella professional amb Paco Morán, amb qui també va compartir altres triomfs teatrals, com La jaula de las locas, ¡Mamaaá! i Matar al presidente.

Pera havia debutat professionalment als escenaris a meitat dels anys 60 amb Prohibido suicidarse en primavera, d’Alejandro Casona, i poc després va formar part de la Companyia Adrià Gual, on es va formar interpretant autors de la talla de Jean Paul Sartre, Bertolt Brecht, Eugene Ionesco o Luigi Pirandello. Actor oficial del Teatro Nacional de Barcelona, durant dues temporades va treballar al Teatre Romea amb obres del nostre repertori clàssic (Pitarra, Segarra i Rusiñol, entre d’altres). El moment àlgid va ser Terra Baixa, amb Rosa Maria Sardà. Entre altres moltes interpretacions destaquen La mort, de Woody Allen; No et vesteixis per sopar, de Marc Camoletti; Tiempo de espadas, de Jaime Salom, i Bala perduda, de Luis Elices. 
 
Ventura Pons va ser un nom important a la seva carrera: al teatre, dirigint-lo en obres com Bestiari, de Joan Oliver; Quant vas veure la mare per última vegada, de Christopher Hampton, o Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver. Posteriorment, en cinema: amb pocs treballs a la gran pantalla (La revolta dels ocells, Un geni amb l’aigua al coll), l’actor va fer el seu primer protagonista a Forasters (2008), i repetirien amb Oh, quina joia!, Sabates grosses Miss Dalí.

Una vida de cine
 
En els darrers temps, i després de Forasters, Pera ha brodat personatges dramàtics a la pantalla en títols com Xtrems (2009), d’Abel Folk i Joan Riedweg; 23 F: La película (2011), de Chema de la Peña, on interpretava a Santiago Carrillo; Transeúntes (2015), de Luis Aller, o la TV-Movie Pau, la força d’un silenci (2017), de Manuel Huerga, on donava vida al músic Pau Casals. Un personatge que el va internacionalitzar: va ser nominat al Festival de Televisió de Montecarlo i va ser guardonat a Corea amb el Seoul International Drama Award. Però va ser en la comèdia on Pera es va guanyar el favor dels espectadors: a banda de les sèries sobre el Doctor Caparrós, va ser el presentador de l’emissió inaugural de TV3, i va protagonitzar sèries com Amor meu, El Xou de la Família Pera, Amor, Salut i Feina, Quart, segona 13 anys i un dia.
 
Als escenaris, hi ha un abans i un després de La Extraña Pareja. L’adaptació que el va unir a Paco Morán i que Ángel Alonso va dirigir sobre l’obra de Neil Simon es va convertir en un autèntic fenomen teatral, que va romandre en cartell des del 1994 fins al 1999, data en què es va acomiadar amb una funció extraordinària al Palau Sant Jordi de Barcelona, i que va suposar el Rècord Guinness mundial de major número d’entrades venudes d’una funció teatral (14.797 espectadors). Anys més tard, recuperaria el personatge amb Antonio Dechent com a partenaire. També amb Morán, triomfaria amb La jaula de las locas, de Jean Poiret; amb ¡Mamaaá!, de Jordi Sánchez i Pep Anton Gómez, i Matar al presidente, deFrancis Veber.
 
La veu de Woody Allen, Rowan Atkinson o Jack Lemmon
 
Home de ràdio, mitjà on va començar com a membre del quadre de Ràdio Teatre de Ràdio 4, amb col·laboracions també a Ràdio Barcelona, COM Ràdio i Catalunya Ràdio, la veu de Joan Pera ha esdevingut icònica gràcies al doblatge, després d’una primera prova fallida per a una pel·lícula de James Bond. No seria mai la veu de Sean Connery, però Joan Pera sí va desenvolupar una magnífica feina com a doblador, doblant puntualment Jerry Lewis, Jack Lemmon o Matthew Broderick a Juegos de guerra i, fonamentalment, convertit en l’alter ego de Rowan Atkinson (a Mr. Bean o a L’escurçó negre) i de Woody Allen, que el va escollir personalment després de la mort de Miguel Ángel Valdivieso. Pera ha doblat l’actor i cineasta nord-americà des de Historias de Nueva York (1989) fins a la sèrie Crisis in Six Scenes (2016).  
Actor molt estimat a Catalunya per la seva llarga trajectòria i entrega al públic, el 2015 Joan Pera va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Redacció

Redacció El cinèfil

'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a l’univers del cinema en tota la seva amplitud. El Cinèfil sigui una revista de cinema en xarxa i en català. Ens agrada definir-nos com una revista en xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. Ah, i tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*