today-is-a-good-day

‘Daredevil 3’: torna el diable de Hell’s Kitchen

- Advertisement -

Rondant per les teulades de Hell’s Kitchen torna a haver-hi el Dimoni Vermell. Després dels esdeveniments que van enfonsar un edifici a The Defenders, Matt Murdorck desperta a l’orfenat on va ser atès quan era petit. Allà es recuperarà de les seves ferides mentre Wilson Fisk fa un tracte amb la fiscalia com a confident a canvi que la seva parella Vanessa pugui tornar als Estats Units. A causa d’això serà l’objectiu dels seus adversaris, raó per la que l’FBI el traslladarà de la garjola a una suite d’hotel. Des d’allà Fisk manejarà els fils per tornar a tenir el poder de Nova York, fet que farà que Foggy, Karen Page i Matt tornin a lluitar contra ell.

L’advocat cec més famós de Marvel creat per Stan Lee i Bill Everett al 1964, s’enfrontarà de nou en aquesta tercera temporada a la seva antítesi, l’incommensurable Kingpin. A més, ara Kingpin comptarà amb l’estimable ajuda d’un nou malvat, un psicòpata al que manipularà: Bullseye.

- Advertisement -

Repartiment

- Advertisement -

Charlie Cox torna a interpretar Daredevil. És una gran aproximació al personatge més turmentat de l’univers Marvel, juntament amb Punisher. En Cox dota al personatge de temors i d’un esperit estripat que ha de mantenir sempre l’equilibri entre la justícia i la venjança. Precisament aquí radica la diferència entre Daredevil i Punisher; en la compassió. La religiositat té molta importància en el personatge, ja que la creença del perdó el fan dèbil segons els seus enemics però és el que li permet tenir la consciència tranquil·la.

Vincent D’Onofrio és Kingpin. Possiblement és la raó més convincent per veure la sèrie. Va ser en Denzel Washington qui li va dir a D’Onofrio, quan van coincidir en el rodatge de The Magnificent Seven (2017), que no deixés escapar el personatge per res del món. I és que és un regal per a qualsevol bon actor i en D’Onofrio ho és. Manipulador, salvatge i violent però al mateix temps ordenat i familiar idearà un pla per desfer-se de la competència i de l’emprenyador d’en Daredevil.

Deborah Ann Woll reprèn el personatge de Karen Page, la companya d’aventures d’en Foggy i en Matt que ha passat de ser la seva secretària a una manifassera reportera del Bulletin. És un personatge que sempre fuig del seu passat i que la seva amistat amb Foggy i Murdock es deu a que li perdonen qui ha sigut perquè confien en qui pot arribar a ser.

Elden Henson es torna a posar a la pell d’en Foggy Nelson. La seva evolució l’ha portat a no ser tan idealista i esdevenir un pessimista ben informat. Ha permès que el sistema se l’engoli i s’ha convertit en tot allò que criticava: un advocat d’èxit. A més, en aquesta temporada en Nelson té aspiracions polítiques per arribar a ser el fiscal del districte. Henson atorga al personatge un gran humanisme que és el contrapunt de la fredor que desprèn el personatge de Matt Murdock.

Wilson Bethel és el nou dolent, l’agent Poindexter. És un psicòpata de llibre que serà manipulat per Fisk. Una vegada sigui superat pels seus dimonis interns, veurem una allau de violència per part del personatge que el convertiran en la mà dreta de Kingpin. La seva baixada als inferns mentals està intel·ligentment resolta a nivell visual.

Jay Ali interpreta a l’agent Ray Nadeem. És el més humà de tots i lluitarà com Daredevil per fer justícia però des de dintre d’un departament podrit. Ali dota el personatge de la ràbia i les pors pròpies de qui està enxampat per totes parts però està disposat a perdre-ho tot per tal de fer que la llei prevalgui. Aquest és el personatge que fa aquesta temporada diferent vers les anteriors.

- Advertisement -

Joanne Whalley interpreta la germana Maggie. És un dels personatges més importants d’aquesta temporada i fins aquí us puc llegir per no fer-vos malbé el contingut. Whalley famosa pels de la meva generació per ser la princesa Sorsha a Willow (1988) estava desapareguda de la gran pantalla des de feia molt de temps. Però ha tornat amb un personatge estricte que anirem comprenent i estimant conforme avanci la sèrie.

Influències

Per inversemblant que sembli, el film Daredevil (2003) és una influència per aquesta temporada. A l’episodi 10 hi trobem una baralla en una església entre el protagonista i Bullseye que recorda al face to face entre ambdós personatges al film homònim. No us preocupeu, és l’única influència, ni el to ni l’espectacularitat tenen res a veure amb aquesta adaptació predecessora fallida.

A l’episodi 2 ens trobem amb un Daredevil que creu haver perdut els seus poders i que lluita per recuperar-los, molt a l’estela de dos films de superherois com Superman II (1980) i The Dark Knight Rises (2012), on tant Batman com Superman es tornen massa “humans” i han de recuperar els seus superpoders. El mal mai descansa i els superherois no poden prendre’s cap descans.

El cinema de Sidney Lumet també hi és present en la sèrie personificat en l’agent Ray Nadeem, un policia amb ideals que es veurà ficat en un departament de policia corrupte, tal com li passava a Serpico (1973) o al detectiu Daniel Ciello a Prince of the City (1981). La corrupció policial que tan bé va tractar el director nord-americà està perfectament recreada a la sèrie fins al punt de fer versemblant la trama tot i tractar-se d’una sèrie de superherois. I aquest és un dels girs argumentals que eleven el nivell d’aquesta sèrie, de sobte passem d’una sèrie de superherois a una policíaca.

El fet que Kingpin es refugiï en una planta d’hotel ens recorda també a The Untouchables (1987) de Brian De Palma, on veiem un Al Capone que vivia a la planta 22 de l’Hotel Hawthorne de Cicero. I és que les semblances amb Wilson Fisk no s’acaben aquí, la bona vestimenta, la corpulència i la confrontació entre el seu salvatgisme i la seva vessant familiar ens el recorden massa.

Aquesta tercera temporada, a més s’homenatja a sí mateixa. Té a l’episodi 4 un plànol seqüència de 10 minuts on veiem en Matt lluitar a la garjola amb tot deu per poder sortir amb vida. Això ens recorda a una baralla a la primera temporada on hi havia un plànol seqüència del personatge lluitant en un passadís.

Valoració

Escric aquesta crítica tan bon punt m’he assabentat de la mort del seu creador i pare de molts dels personatges Marvel, Stan Lee. Per tant, aquesta crítica és per mi un petit homenatge a l’home que va fer realitat les fantasies de molts nens. Aquesta sèrie era, és i, si no la caguen, serà una de les tres millors produccions del catàleg de la productora Netflix. En el meu cas va ser la culpable que m’apuntés a aquesta plataforma i no em penedeixo de la meva elecció. El meu interès pel personatge es remunta a la meva infància quan el meu pare em va parlar d’aquest superheroi del que ell ja llegia historietes de petit. Un justicier vestit de diable vermell que imposa la seva llei dins d’un món corrupte i despietat. Per tant, soc un espectador exigent amb el personatge perquè conec les seves virtuts. És per aquesta raó que l’anterior aproximació al personatge que va fer Ben Affleck no puc perdonar-la, ridícula fins a dir prou. Però aquí, Netflix i Marvel s’ho han currat. No fa falta mencionar que dins de les produccions televisives de Marvel és la millor amb diferència i, fins i tot, m’atreviria a dir que cap de les adaptacions cinematogràfiques està a la seva altura. Molt bones interpretacions, algunes fins i tot freguen l’excel·lent (D’Onofrio continua en forma), un guió molt potent, grans escenes d’acció i un personatge principal molt obscur. Han trobat la fórmula en les anteriors temporades i en aquesta ho han tornat a fer. El problema és que Daredevil funciona a la perfecció dins del seu món, amb els seus adversaris, però quan el traiem d’aquí no ressalta de la mateixa manera. Aquest va ser el problema de The Defenders, que Kingpin o The Punisher no hi eren presents i la seva ombra és massa allargada. Per tant, arribem a la conclusió que el que fa pujar el nivell d’aquesta ficció respecte de la resta són els seus personatges secundaris que estan magníficament perfilats i interpretats.

Kingpin ja ens va deixar amb la boca oberta a les anteriors temporades, i en aquesta ha tornat en forma. Manipulador i trampós a parts iguals és el paradigma del capo di tutti capi. Però, a més, ara ens trobem amb un altre enemic que està a la seva altura, Bullseye, un ésser destrossat interiorment que canalitza la manca d’amor en explosions de violència. És un personatge feble mentalment i em posa tan nerviós com en Travis Bickle a Taxi Driver (1976). Contínuament ambdós personatges ratllen el patetisme en les seves relacions amoroses. És a través de les seves acciones i de les de Kingpin que veiem com la psicologia dels personatges no es deixa en cap cas en un segon terme en aquesta sèrie sinó que les desenvolupa a plenitud a través de diàlegs i recursos visuals que ens permeten conèixer millor aquestes ments tan complexes.

El lait motiv de tota la temporada és la culpa. Tots i cadascun dels personatges entren en acció per la culpabilitat que senten i que els arrossega a un acte heroic que els serveixi de redempció. La lluita interior del personatge de Matt Murdock hi continua, ha d’ésser un referent, un justicier però no ha de traspassar la línia que el diferencia d’aquells a qui persegueix: convertir-se en un assassí. El seu catolicisme li impedeix anar més enllà tot i que la seva ira interior l’intenta empènyer a un camí sense retorn. Aquesta confrontació del personatge entre el bé i el mal, el seu “dimoni interior” com ell el descriu, és el que fan d’ell un personatge gris, turmentat i solitari que ens atrapa i el fa totalment diferent de la resta.

Els episodis es devoren en un obrir i tancar d’ulls, no perquè siguin curts sinó perquè saben deixar-te a cada capítol amb la mel als llavis perquè cliquis al següent. Beneïda droga cinèfila que et deixa sempre amb ganes de més.

L’únic però que li trobo és que, com a gran fan de les pel·lis d’arts marcials clàssiques, necessitaria una lluita final cos a cos més llarga entre Daredevil i Bullseye. I com a fan del personatge em fa mal als ulls que el seu segell distintiu, el seu vestit, no el llueixi en aquesta tercera temporada, però li perdonaré perquè la trama m’enganxa, els personatges m’encanten i els dolents són de traca.

Veredicte

Agradarà a: fans de les anteriors dues temporades i als qui creien que Kingpin hi era poc present a la segona temporada

No agradarà a: qui busqui un superheroi per a tots els públics.

Enganxòmetre:  9

Nota:  9

- Advertisement -
Luis Flores
Nascut l'any 1983. És llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra. Els seus articles a 'El cinèfil' són la seva primera col·laboració en un mitjà de comunicació sobre cinema però la seva afició ve de molt lluny: amb només tres anys els seus pares el van portar a veure "Big trouble in Little China" i sense saber-ho van marcar-lo de per vida. Entre els seus gèneres preferits hi ha el cione d'arts marcials, els thrillers i a la ciència ficció.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents