Les màscares cinèfiles preferides Les màscares cinèfiles preferides
El rànking d’homes emmascarats de la iaia Toneta Les màscares cinèfiles preferides

Fa unes setmanes vam celebrar la Castanyada, una festa molt bonica en què la família es reuneix per menjar castanyes i panellets i explicar com els va la vida, perquè potser fins Nadal no es tornen a veure. Però ara i des de fa uns anys cap aquí, la moda de la festa americana –que sí, que pot ser tan irlandesa com vulguis, però que ens arriba des de més enllà de l’Atlàntic– del Halloween s’està imposant a les nostres ciutats com una alternativa a tenir en compte la nit del trenta-u d’octubre. Igualada no se’n salva, i casa meva tampoc, i és que uns quants grupets de joves van trucar el timbre amb la ja mítica frase de Truco o trato, esperant que servidora els omplís la bossa de llaminadures.

Però el que us volia dir és que aquest jovent que recorre el veïnat la nit de la Castanyada, ho fa majoritàriament disfressat de coses espantoses. Espantoses bàsicament per la poca gràcia que tenen en guarnir-se, però això ja és un altre tema. I molt d’ells, i aquí volia arribar, porten màscara per a què no se’ls reconegui! Ah, bandidos! Així també picaria jo el timbre dels pobres innocents. Sí, perquè si una cosa hem après en el món del cinema, és que no et pots fiar d’algú que oculta la seva identitat rere una màscara. Així que avui us porto el rànking de les màscares cinematogràfiques que més poca gràcia em faria trobar en un carreró fosc.

10. El hombre de la máscara de hierro

El doble personatge interpretat per diCaprio en aquesta penícula ambientada en la França dels tres mosqueters és un dels que preferiria no trobar de tota la llista, i no només perquè el nano és prou guapot. Rere la màscara de ferro s’oculta un germà bessó del rei, un rei tirà i egoista que no mira pel seu poble –ves quina novetat–, i el té retingut en un calabós per ordre mateixa del monarca no fos cas que se sabés la seva existència i el país el preferís a ell. La màscara ha de pesar, però es veu que el ferro deu conservar bé el cutis perquè després de tants anys, el noi té un aspecte força delicat.

9. Musculman

És molt fort perquè menja molta carn, però sempre porta una màscara perquè ningú el reconegui quan estomaca els seus rivals damunt del ring. En Musculman resulta ser el príncep d’un planeta llunyà que per raons que ara no venen al cas, arriba a la Terra i no se li acut res més que passejar-se pels campionats de lluita lliure en calçotets. De fet, fins molt avançada la sèrie, no descobrim que el rostre del personatge és una màscara, i pel que hem vist fins al moment, es tracta d’una de les màscares més expressives de la història.

8. La máscara

A en Jim Carrey no li feia falta que li guarnissin la cara amb efectes especials per fer les ganyotes més inversemblants, però a la penícula de La máscara li pinten el rostre de verd i no paren de deformar-li com si fos un tros de plastilina. Resulta que es troba a les escombraries una màscara que va pertànyer a ves a saber tu quina tribu, i no li passa res millor pel cap que posar-se-la a la cara. Així que no descarteu que, en el fons, la mutació que pateix no sigui culpa d’un encanteri, sinó dels microbis que hi devia haver allà, que li van provocar una reacció al·lèrgica que vet-ho aquí tota la inflamació de després.

7. Superherois varis

Poso en un mateix sac tots aquests personatges perquè sinó no acabaríem mai d’anomenar-los. Que si Spiderman, que si Batman, que si Capitán América… I tots, evidentment, oculten la seva veritable identitat perquè, segurament, evadeixen impostos o alguna cosa per l’estil. Les màscares dels superherois són com les camises de les colles castelleres: n’hi ha de tots colors! Fins i tot la Lady Bug en porta! El que a mi m’estranya d’aquesta trepa, és que tant com es mouen, puguin respirar sota aquella capa de làtex i no morin asfixiats mentre salven el món.

6. V de Vendetta

Una de les màscares més famoses del cinema, i de l’internet mundial. La veritat és que sovint penso que descarregar-se aquesta penícula no deu ser delicte –les altres sí, clar! – ja que tots els pirates i hackers han adoptat el rostre blanc de Guy Fawkes com a símbol identitari. Un personatge que no és dolent, i que lluita contra les injustícies socials carregant-se el polítics corruptes, però trobar-me’l pel carrer em faria por perquè ja sabeu com acaba Natalie Portman al film, i jo m’estimo molt la meva permanent.

5. El silencio de los corderos

La pobra Clarise ens va fer patir a tots plegats en aquesta penícula, on coneixia el malvat però adorable Hannibal Lecter. Tancat al psiquiàtric, a l’home en qüestió el lliguen amb una camisa de força i li planten als morros aquella mena de màscara que li tapa el nas i la boca però que deixa al descobert la part que més por fa: els ulls! En fi, un personatge de qui fugir si te’l trobes pel carrer, sobretot si hi establiu un mínim d’amistat i us convida a sopar.

4. Viernes 13

A Igualada, ja ho deveu saber, som molt d’hoquei, però de l’hoquei bo, el de patins, no el de passar fred perquè es juga sobre gel. Per això, quan veiem aquesta penícula de por, en què l’assassí, un tal Jason es cobreix el rostre amb una màscara de porter d’hoquei gel, ens agafen ganes de córrer. I és que l’individu en qüestió té l’afició de carregar-se jovenets a tort i a dret, amb un ganivet de pam i mig. Ja fa bé de portar màscara, ja, que amb tanta sangada quedaria tot tacat de vermell!

3. Star wars

Arribem al podi! A la saga galàctica de George Lucas hi surten un bon grapat d’actors que s’oculten rere la lletjor d’una màscara. I dic lletjor perquè poques criatures agraciades físicament ha parit la sèrie en qüestió. Però, com ja us deveu imaginar, la màscara més famosa de totes les que hi apareixen és la negra que llueix el malvat Darth Vader, una mena de casc integral amb respiradero capaç de modificar la veu de la persona que la porta. És elegant i imposa respecte a anys llum de distància, però no sé jo si ofereix gaire camp de visió per esquivar estocades d’espasa làser dels rivals. Una vertadera icona del cinema!

2. Scream

En segona posició, un altre mite del cinema de terror. La Ghostface, o Cara de fantasma, que amb un ganivet en mà i un llençol negre pel damunt, assassina els adolescents més impertinents dels instituts americans. Sí, perquè si us fixeu amb les víctimes, sempre es carrega els nois que van massa de llestos, les mosses que són una mica fresques, els sòmines que es creuen més guapos que els altres. Ah! I a tota aquella joventut que no ha fet les coses com Déu mana i no s’ha esperat a passar per l’altar per anar-se’n al llit durant el baile de primavera, de graduación o qualsevol altra d’aquestes festes que fan a les escoles dels Estats Units. Estudiar no ho sé, però ballar, beure ponche i tenir sexe en habitacions que no són la teva, ho fan molt, a les Amèriques. En fi, un assassí que a mi em vindria a buscar per tots aquests motius que ja he dit!

1. Superman

I el guanyador és… Superman! I molts estareu pensant: “Però si Superman no duia màscara! Què diu aquesta vella?” Doncs… Error! I dels grossos! El que passa és que a diferència dels altres superherois, Superman portava màscara quan era una persona normal. Exacte! Clark Kent duia ulleres, i tot i així ningú el reconeixia! Devien ser unes ulleres màgiques, i molt poderoses, perquè tenien l’habilitat d’idiotitzar tothom que passava pel davant de manera que fossin incapaços de relacionar les dues identitats. Ni la Lois Lane, que se’l feia, era capaç de veure’n la diferència! A més, segur que, de totes les màscares que hem dit, era la que millor relació qualitat-preu tenia, perquè el periodista ni tan sols les necessitava –que tenia supervista!– i, per tant, no s’havia de graduar els vidres, que valen un ronyó i part de l’altre. De fet, és normal que algú que vesteix amb els calçotets per fora volgués ocultar a pany i forrellat la seva veritable identitat…

Iaia Toneta

Iaia Toneta Penícules

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*