2 x 1 en ciutats 2 x 1 en ciutats
La mini-sèrie britànica 'The city & the city', un refugi pels amants de la ciència ficció i el suspens 2 x 1 en ciutats

Besźel i Ul Qoma són dues paraules estranyes que quedaran per sempre en la teva memòria si t’atreveixes a entrar a l’univers de The city & the city. Besźel i Ul Qoma són els noms de les dues ciutats protagonistes d’aquesta mini-sèrie britànica (de la BBC) basada en el best-seller de l’autor també britànic China Tom Miéville que podeu trobar a Filmin (també subtitulat en llengua catalana). La particularitat d’aquestes dues ciutats és que se solapen en l’espai temps, és a dir, conviuen juntes en un mateix lloc de manera paral·lela sense que els habitants d’una interactuin amb els de l’altra… Costa d’empassar però aquesta estranya realitat és la gràcia de la sèrie: dos mons tan junts i tan separats on, òbviament, hi ha tensions. La tensió més bèstia és que un cadàver d’una jove estrangera que viu a Ul Qoma apareix fet pols a Besźel. Entra en joc l’inspector Tyador Borlú (de Besźel) que veurà que aquell crim té darrere molt més del que sembla…

The city & the city és un producte complicat però d’aquells que assaboreixes lentament. No és una sèrie trepidant. No és una ficció de canvis constants de guió i sorpreses. Aquest és un producte de matisos i detalls i per sobre de tot pels amants de les trames policials clàssiques. Hardboiled amb dosis generoses de ciència ficció i tòpics com l’inspector de policia turmentat pel passat (i fumador i bebedor), conflictes de jurisdiccions i personatges que amaguen més del que mostren. Fins aquí res de nou…

On sobresurt The city & the city és en retrat de les dues ciutats i la seva posada en escena. El joc de colors (vermell i groc), les textures, la tecnologia i l’explicació d’aquesta dualitat que mai s’explica a fons però que vas entenent conforme avança la trama. I sí, un altre tòpic: la ciutat(s) és un personatge més. Una espècie de Berlín amb un mur invisible, un Belfast modern que és el marc perfecte per pintar-hi conspiracions que pentinaran serrells de subtrames polítiques, filosòfiques, empresarials i fins i tot sectàries. Sí, acapara molt, i això pot ser un problema ja que en una mini-sèrie de quatre capítols d’una hora no dona temps del tot a entrar a fons en cadascuna d’aquestes històries paral·leles. Una llàstima…

Aquesta és una sèrie en la qual l’espectador descobrirà ràpidament si és del seu gust o no. Els detractors fugiran del desgavell de la història i les subtrames que mencionàvem i fins i tot d’una estètica que els resultarà incòmode. Els que entrin al joc gaudiran d’un guió on trobaran espionatge i suspens per partida doble… A més, hi ha molt de cine darrere, sobretot en la fotografia i una direcció d’art sorprenent. El protagonista, interpretat per David Morrissey, és l’amo i senyor de la sèrie i és omnipresent (en present i passat en forma de flashbacks), una tasca que no li ve gran però no acaba de brillar del tot. Potser li manca un xic de carisma i li sobra classicisme, un carisma que sí té la seva companya, l’actriu Mandeep Dhillon que se’l menja i l’eclipsa quan comparteixen escena. Agafeu el passaport i entreu a la ciutat: hi ha 2 x 1. I no tot és el que sembla… 

Veredicte

Agradarà a: fans de la ciència ficció però encara més de les investigacions policials a foc lent.

No agradarà a: impacients que volen girs constants de guió i senzillament als que no entrin al joc dual que planteja la història.

Enganxòmetre: 5

Nota: 7

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges, és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic i ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*