Viatge de bars i restaurants Viatge de bars i restaurants
'Enciclopedia de bares y restaurantes de la ficción' és un llibre de Libritos Jenkins Viatge de bars i restaurants

Libritos Jenkins és una editorial que s’ha especialitzat en fanzines i llibres que tracten la cultura pop des de prismes que s’escapen a la mirada convencional que se sol donar al setè art. La majoria de llibres de cinema se centren en una personalitat (actor, director o productor) o un subgènere o porten un títol de la forma de “1000 pel·lícules imprescindibles…” o qualsevol variant que en pugueu pensar. A mi personalment aquest últim subgrup em fa bastanta ràbia, com si més de 100 anys d’història cinematogràfica es poguessin resumir en una llista de pel·lícules tan heterogenis com son westerns, drames socials o cinema de terror. Per això són francament refrescants els punts de partida que utilitza Libritos Jenkins en cada una de les seves obres que solen sortir per la tangent.

Si en un article anterior analitzàvem un estudi de les pel·lícules que Homer Simpson veuria, ara es tracta d’analitzar tota mena de bars i restaurants que apareixen en el cinema, la televisió, el còmic entre d’altres a la Enciclopedia de bares y restaurante de ficción d’Oscar Alarcia. Efectivament, una llista enciclopèdica amb entrades no pel nom de l’obra sinó pel nom de l’establiment. No espereu trobar-hi “Els Simpson” sinó el bar d’en Moe. Una autèntica bogeria de projecte on realment l’interessant és submergir-se sense pensar-hi gaire i anar saltant d’entrada en entrada i deixar-se portar.

Si hi pensem una mica costa de trobar una pel·lícula o sèrie que no tingui una escena en un bar/restaurant. Aquí el més divertit és veure els més curiosos, com per exemple La teta enroscada, aquell local a la frontera amb Mèxic on un porter en forma de Danny Trejo ja ens anuncia que allí hi trobarem els millors i més variats conys d’aquella banda de la frontera, això i una segura mort a mans de la banda de vampirs que habita el local.

Tampoc cal trobar locals tan sòrdids, a vegades són simplement llocs típics i tòpics que tenen un lloc predominant en l’acció. Com per exemple, a Shawn of the dead, el Winchester és un pub més de tants que n’hi ha al Regne Unit, però que es converteix en un improvisat refugi antizombie per als habituals que interpreten Simon Pegg i Nick Frost. O a aquella oda als pubs que és Bienvenidos al fin del mundo, on el recorregut per dotze pubs anglesos acaba degenerant en una invasió extraterrestre. Però si Edgar Wright utilitzava els pubs com a centre de l’acció, aquí ho feia Álex de la Iglesia amb El bar, on el bar Amparo era escenari d’un brot víric mortal i els seus ocupants obligats a ser confinats en un bar de tota la vida, cada cop més escassos a causa de la gentrificació del centre de Madrid. Ara bé, no només trobem bars/restaurants a pel·lícules, hi ha sèries totalment ambientades en bars com per exemple Cheers, una autèntica oda als parroquians de bars. Una sèrie que es va intentar remakejar a Espanya en un despropòsit que tots hem fet l’esforç col·lectiu d’oblidar que allò va passar.

També tenim exemples de bars en la literatura com el Thank god is open, de El color de la magia de Terry Pratchet, o bars en videojocs com l’Scruum bar de The monkey island, o, fins i tot, en el món de la pintura com el Nighthawks d’Edward Cooper. La idea és recol·lectar tots (o almenys tants com sigui possible) els bar ficticis que han aparegut en obres de ficció. I han de ser ficticis, aquí no trobareu per exemple el restaurant on Sally fingeix un orgasme davant un al·lucinat Harry, ja que es tracta del Kat’z Delicatessen, un famosíssim restaurant de Nova York on fins i tot et pots asseure a la taula que ocupaven Billy Crystral y Meg Ryan.

En resum, tenim fins a 1500 locals ficticis ressenyats amb una descripció i amb referències a altres locals similars. I la pregunta és evident, tot això per què serveix? De fet el mateix autor indica en una introducció que el millor és començar a llegir i deixar-se portar per les referències creuades i esbojarrades que va traçant Alarcia. Menció especial mereixen unes notes de peu que, entre moltes altres coses, intenten construir una mena d’univers paral·lel on totes les telesèries hi tenen lloc. Per exemple, sabem que Cosas de casa i Padres forzosos pertanyen a un mateix univers ja que tenen capítols on es creuen els personatges d’una i altra sèrie. Doncs bé, aquest exercici s’intenta amb totes les altres series existents des de la Tribu de los Brady fins a Breaking bad, passant per Salvados por la campana.

I és que darrere la barra d’un bar pot passar qualsevol cosa, fins i tot ser el lloc de reunió de culte d’una secta d’adoració a una deïtat egípcia que demana sacrificis humans, com passava a Blood Dinner. O ser el lloc de reunió dels fantasmes de l’hotel maleït on Jack Nicholson perdia la xaveta a El resplandor. O el cambrer que et serveix l’hamburguesa ser en realitat l’hereu al tro d’un petit país d’Àfrica anomenat Zamunda. Ja veieu, darrere la normal aparença d’un establiment d’hostaleria qualsevol cosa pot estar passant.

Aquesta enciclopèdia és ideal per deixar-se perdre entre referències, simplement a veure-les venir, i veure quines entrades ens disparen la nostàlgia, ens fan encuriosir per tal sèrie que no hem vist, o en definitiva simplement passem una bona estona entre referències a la cultura popular.

Jordi Arasa

Jordi Arasa Lletres cinèfiles

Enginyer informàtic, cinèfil, taekwondista, programador de la CutreCon (el festival amb les pitjors pel·lícules del món) i, ara també, crític literari. Des que els seus pares el van portar a veure 'Indiana Jones y la última cruzada' ha desenvolupat una cinefilia que l'ha portat a explorar totes les arestes del món cinematogràfic. I recentment ha descobert que no hi ha plaer més gran que, a més de veure cine, llegir sobre aquest.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*