‘Jack Ryan’: Una altra d’espies? ‘Jack Ryan’: Una altra d’espies?
L'espia arriba en format sèrie a Amazone Prime ‘Jack Ryan’: Una altra d’espies?

Jack Ryan ens sona a un personatge ja oblidat quan tenim als Bournes i Hunts de torn encara a la nostra memòria cinèfila i més quan associem aquest nom als dos films on Harrison Ford li va posar rostre. Ara Michael Bay produeix juntament amb Morten Tyldum (The Imitation Game (2014)) Jack Ryan per a la plataforma Amazon Prime Video, i han volgut ressuscitar el personatge de Tom Clancy mostrant-nos la seva primera missió, quan encara era un nouvingut a l’agència (molt semblant al que va intentar Branagh). En aquesta ocasió ens trobem amb un Ryan que ja està treballant com a analista a la CIA. L’aparició d’uns moviments bancaris sospitosos fa que Ryan tiri de la manta i s’iniciï la recerca i captura del terrorista més perillós de l’Orient Mitjà, en Suleiman. Assistirem llavors a una lluita contrarellotge entre l’agència d’intel·ligència nord-americana i els terroristes yihadistes.

Repartiment

Michael Bay ha tornat a confiar en John Krasinski per treure endavant aquest projecte d’espies. Un actor que tot i que al principi de la seva carrera va donar-se a conèixer amb papers còmics últimament ens ha sorprès amb personatges d’acció. Ja ho va fer en un film del mateix Bay a 13 hours (2016) i ara interpreta Jack Ryan, l’analista més famós de la CIA. És el cinquè actor que es presta a donar-li vida a la pantalla i en surt amb bona nota. Aconsegueix donar-li la humanitat necessària i li aporta una dualitat que no teníem des dels temps del gran Harrison Ford. Krasinki té els trets propis d’un heroi de cinema clàssic, dels Cooper i Stewart, aquells homes alts que tenien pinta de no haver trencat un plat a la seva vida, que semblaven maldestres en les seves relacions amoroses però que eren capaços d’acabar amb tots els dolents en un duel o en la lluita cos a cos. Ryan és en aquest cas un antic analista de Wall Street i ex marine destinat a Afganistan amb estrès post traumàtic que serà arrossegat, a causa de les circumstàncies, a una missió que el portarà a perseguir a Suleiman per mig món.

Wendell Pierce és el superior d’en Ryan, en James Greer, un paper en el que tots recordem a James Earl Jones en els tres primers films del personatge. Al seu personatge l’han degradat de rang i ara s’ha d’ocupar d’una secció que no li agrada. És un gos bordador però que defensarà els seus davant de qualsevol. Tot i que la seva relació amb Ryan començarà malament, anirà agafant-li afecte i recolzant-lo en la seva presa de decisions.

Abbie Cornish interpreta Cathy Mueller, la infermera per la qual veurà els mars en Ryan. A Cornish molts la vam conèixer a A Good Year (2006) on era una roba escenes total. Ara interpreta amb sobrietat i amb el pilot automàtic la companya d’en Ryan. És el mateix personatge que van interpretar anteriorment Anne Archer i Keira Knightley. Potser li falta protagonisme dins de la història però reconec que és un personatge que es queda a mig fer. Espero que la següent temporada jugui un paper molt més rellevant.

Ali Suliman és Suleiman, un terrorista sobrevingut per les circumstàncies, un home amb estudis a qui les pressions i les barreres socials converteixen en un home potencialment perillós. Un personatge molt polièdric, que es queda a mitges, no per la interpretació sinó perquè falta un major desenvolupament del personatge, passem massa aviat d’un bon home a un terrorista en potència a causa del seu engarjolament a una presó francesa.

Dina Shihabi interpreta a Hanin, la dona de Suleiman. És un dels personatges més interessants de la sèrie. Dona valenta que s’adona del monstre en què s’ha convertit el seu marit decideix fugir amb les seves filles. El conflicte moral entre l’amor que li professa al seu marit i el seu sentit de la moral ho reflecteix en la seva interpretació desesperada una Shihabi a qui se li ha regalat un dels millors papers de la sèrie. A través d’ella i les seves filles viurem també l’angoixa que pateixen els refugiats.

Influències

Tots aquells films que tenen el desplegament de tropes a Afganistan com a lait motiv estan presents en aquesta ficció, des de Body of Lies (2008) – en les persecucions dins dels mercats públics de les ciutats – i The Hurt Locker (2008) —en la relació dels marines amb els ocupats i la utilització de morts per transportar explosius—, fins a Zero Dark Thirty (2012) —en la representació de les tortures a terroristes capturats i en els atacs nocturns dels marines a objectius terroristes—.

De la mateixa manera és lògic que totes les anteriors aproximacions al personatge hi estiguin presents. L’accident aeri que pateix als marines als seus inicis i com el personatge es mou per les seves pròpies intuïcions i és impulsiu a l’hora de parlar amb els seus superiors, ja es reflectia a The Hunt for Red October (1990). L’heroisme del personatge l’encarnava Harrison Ford a la perfecció a les dues següents pel·lícules, Patriot Games (1992) i Clear and Present Danger (1994), i aquí Krasinski ho assumeix. Un exmarine, ficat a analista que sap relacionar-se a la perfecció en els tirotejos i les baralles cos a cos. El tractament d’un possible esclat d’èvola ens recorda a l’adrenalítica Outbreak (1995) on Dustin Hoffman lluitava per evitar una epidèmia als Estats Units.

Del film anterior del personatge, Jack Ryan: Shadow Recruit (2014) la sèrie n’agafa el tema de la conciliació familiar de l’espia, tema en què ja va aprofundir perfectament la canònica Alias de J. J. Abrahams o amb molt més humor la divertidíssima True Lies (1994) de James Cameron. La dificultat d’un espia per poder mantenir a la seva parella al marge de la seva complicada vida li fa tenir dues cares, una dualitat entre duresa i tendresa que Krasinski porta amb naturalitat.

Valoració

Vuit episodis que passen volant. El bon ritme fa que la sèrie avanci sense que ens n’adonem i sigui molt entretinguda. La veritat és que un cop finalitza un episodi et quedes amb ganes de continuar per saber què succeirà a continuació.

El problema és que, tal com he dit abans, té tantes influències que no ens trobem davant d’un producte original. Tret aquest que la sèrie ja té en compte i n’és ben conscient. Ja s’ha desenvolupat massa el personatge i sap que no ens sorprendrà. A més, deambularem per territoris ja explotats fins a la sacietat i que ja hem recorregut en un munt de thrillers i films bèl·lics. Però el seu handicap és utilitzar una sèrie de ficció com a vehicle de crítica social. Pretén moure consciències. Trobem una crítica a les societats occidentals que acaben promovent els guettos a les grans ciutats al no donar oportunitats a gent preparada pels seus orígens ètnics o racials i a les polítiques carceràries que són capaces de crear monstres dins de les garjoles.

La proliferació de personatges permeten que una sèrie en comparació d’un film s’hagin de saber aprofitar. Aquesta ramificació de trames que aporten un univers més diversificat en comparació amb la narrativa fílmica pot enriquir la trama principal o establir connexions amb subtrames molt poderoses que serveixen per realitzar crítiques socials, aprofundir en la psique del dolent o fins i tot en el passat de l’heroi. En aquest cas hi ha personatges, com el pilot de drones, que no aporten substància al conjunt, sinó que pretenen reflectir l’infern intern d’aquells que són actors actius dins d’una situació bèl·lica. Trames d’aquestes que tot i ser lloables pel que pretenen explicar li treuen tensió i atenció al conjunt i que no tenen cap connexió amb la trama principal. És a dir, són contraproduents.

Per contra, l’actualització del personatge a l’hora d’introduir a la trama el tema dels refugiats a zones de guerra s’agraeix, tot i que reconec que es tracta d’una manera massa innocent. La realitat és molt més cruenta del que es reflecteix a la sèrie, però ja és un avanç que a un blockbuster com aquest estigui present l’angoixa d’aquesta pobra gent.

També, la introducció d’altres personatges secundaris li permeten, a l’últim terç del film, fer els girs argumentals necessaris evitant així fer una narrativa plana i sense sorpreses de guió. Això és tot un punt a favor ja que coneixem el personatge i sabem l’important que és que en els films d’espies les trames siguin rocambolesques i hi hagin girs impossibles de guió. Aquí la composició de l’intriga està ben aconseguida.

Un punt feble de Jack Ryan el trobem en la història d’amor que es planteja, Cornish em deixa bastant fred en la seva interpretació i això fa que la química entre els dos actors principals es ressenti. Però, en resum, tenim davant nostre un producte entretingut i amb voluntat de conscienciació social tot i que no aporta res nou ni al personatge ni a les trames d’espies precedents.

Veredicte

Agradarà a: fans del personatge i dels films d’espies

No agradarà a: qui busqui un producte nou i innovador

Enganxòmetre:  8

Nota:  7

Luis Flores

Luis Flores Una sèries de mirades

Nascut l'any 1983. És llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra. Els seus articles a 'El cinèfil' són la seva primera col·laboració en un mitjà de comunicació sobre cinema però la seva afició ve de molt lluny: amb només tres anys els seus pares el van portar a veure "Big trouble in Little China" i sense saber-ho van marcar-lo de per vida. Entre els seus gèneres preferits hi ha el cione d'arts marcials, els thrillers i a la ciència ficció.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*