today-is-a-good-day

L’Àsia i les arts marcials: una història d’amor

- Advertisement -

Sense cap dubte, el gènere d’acció ha tingut els seus millors anys últimament des que les arts marcials tornen a ser l’eix principal. Àsia és la referència d’aquest tipus de produccions i es nota per l’onada de nous llargmetratges d’aquesta temàtica. Molts països s’han apuntat al carro, entre els quals hi ha Indonesia on trobem una gran saga com The raid o una pel·lícula molt a tenir en compte com Merantau. Abans era un gènere molt típic de China i Hong Kong, però molts ens han demostrat que no només ells saben fer bé les coses en aquest camp.

Podem assegurar que la saga que va obrir el reguitzell aquests darrers anys va ser Ip-Man (tot i que el gran Zhang Yimou ha estat molts anys al capdavant amb pel·lícules com Hero o La casa de las dagas voladoras), dirigida per Wilson Yip i protagonitzada pel gran Donnie Yen (un mestre que han hagut de fitxar diversos cops els estudis de Hollywood per la seva innegable experiència), que va deixar a tothom sorprès pel seu gran talent. Una història que ens va enganxar a seguir les seves successores, spin off i fins i tot una sèrie; i és que aquesta saga ha estat exprimida fins al límit.

- Advertisement -

A partir d’aquí, tot el que vindria després tindria més o menys sort, però va ser clau per a tots els que ens agrada l’acció frenètica i adrenalítica. A continuació us presento una petita llista de sagues i pel·lícules (dels últims anys) sobre diferents arts marcials a seguir i poder gaudir al màxim d’aquest gènere tan prolífic.

LA SAGA THE RAID (REDADA ASSASSINA)

- Advertisement -

La història ens explica com en un edifici de Jakarta (la capital d’Indonèsia) conviuen els criminals més perillosos del país, creant una espècie de niu per al mal que anirà creixent dia a dia i on fins i tot la policia té por d’endinsar-se. Tot i així un grup d’operacions especials d’elit intentarà penetrar dins l’edifici. L’operació no sortirà com ells havien planejat i es trobaran atrapats a dins sense poder escapar, rodejats de mort i violència.

Aquesta serà la premissa de la primera pel·lícula. A la segona, que és una continuació directa de la primera (comença just on ens deixa aquesta primera part), trobarem un producte encara millor, on tot serà més gran, més estètic i més treballat. El director Gareth Evans ha creat una saga de les que fan història, fent que Indonèsia (que ja ens ha donat grans pel·lícules com Modus Anomali i Macabre) es posés en boca de tothom durant el 2010, que és quan es va estrenar la primera part, fins ara, en què tothom que ha vist ambdues pel·lícules espera amb ganes el final de la trilogia que vindrà l’any que ve.

Però perquè és tan destacable aquesta saga? Personalment, he de dir, que es porten les arts marcials a un nou nivell, a part que el krav magá (art marcial israelí), que és l’estil de combat utilitzat a la pel·lícula, és totalment nou dins el món del cinema. Un art marcial mortal que ens donarà grans moments de diversió a la pel·lícula, tant si som amants del gènere com si no, i és que també hi ha un rerefons i una història acompanyant l’acció molt interessant. Tot el que veiem a pantalla ens sembla grandiloqüent i és normal, ja que els combats seran molt salvatges i l’adrenalina serà màxima de principi a fi. Les coreografies i com estan gravades són espectaculars, sense dubte una classe magistral de com rodar escenes d’acció de manera perfecte.

Gràcies a The raid, Iko Uwais, l’actor protagonista va poder ser descobert i començar a destapar-se com el que podria ser sense cap dubte el successor de Tony Jaa (Ong-Bak, SPL2) i Donnie Yen (Ip-Man, Wu Xia).

LA SAGA IP-MAN

Ip-Man és una saga biogràfica que ens apropa a la vida del mestre de Bruce Lee. Anys trenta, Foshan, el respectat mestre del Wing Chun, Ip-Man, combina l’estudi de les arts marcials amb ocasionals combats als quals es veu forçat per part dels seus aficionats. Són temps de prosperitat amb la guerra contra Japó a punt d’acabar. Amb l’ocupació japonesa, esclatarà la tragèdia i el mestre es veurà forçat a defensar l’honor del seu poble.

Donnie Yen interpreta aquí el que segurament és un dels seus millors i més importants papers de la seva carrera. Una pel·lícula perfectament dirigida on Wilson Yip (Dragon tiger Gate, Duelo de dragones) demostra la seva qualitat com a director. Si una cosa podem destacar, és sense dubte la filosofia i la manera de veure les arts marcials que tenia Ip-Man, i això és el que diferencia aquest llargmetratge d’altres del gènere. El carisma desbordant de Yen i el rerefons històric posen una gran profunditat, al nivell de les millors produccions.

A la seva segona part segueix el bon fer de la primera i ens explicarà la història passats uns anys dels fets de la primera, quan el mestre vagi a viure a Hong Kong i obri una escola, moment en el qual entrarà en conflicte amb els altres mestres de la regió, havent-se de batre en duel amb ells. Poc després hauran d’unir forces per un imprevist que serà el punt culminant de la pel·lícula.

- Advertisement -

Més acció i menys filosofia de combat, però amb el mateix carisma i qualitat que la primera part. Una saga molt completa que ha arribat al final amb Dragon Master (Ip-Man 3), estrenada aquest mateix any. Gràcies a aquesta saga hem pogut descobrir molt més sobre el Wing Chun, l’art marcial que va aconseguir regalar-nos un dels millors actors del gènere de la història, Bruce Lee.

TAI CHI 0 / TAI CHI HERO

Aquesta pel·lícula es basa lliurament en la vida de Yang-lu Chan, fundador d’una de les modalitats del Tai chi. Aquesta saga és molt original, combinant l’estètica steampunk amb les arts marcials i amb un punt de videojoc i còmic molt fresc.

La vida de Yang és maleïda per una banya que li surt al seu front, provocant les burles de tots aquells que es creuen amb ell. Per evitar que la banya creixi i es faci més perillosa, Yang viatja a un poblat llunyà per aprendre Tai Chi amb el mestre Chen. Rebut amb hostilitat un cop arriba, fracassarà en tots els seus intents de demostrar la seva vàlua i poder entrar al poble com a aprenent. L’única manera serà destruir una màquina de vapor gegant que amenaça amb destruir el poblat i així demostrar que és digne de rebre les ensenyances del mestre.

Una sinopsi que cap dins del normal però amb un desenvolupament d’allò més esborrajat. La pel·lícula té un apartat visual únic. L’estètica es molt vistosa i ens deixa en tot moment hipnotitzats per la seva originalitat. Els amants del videojocs (sobretot els dels anys 80 i 90) i dels còmics sabran valorar enormement l’esforç i l’afecte que l’equip tècnic va posar en aquesta saga.

El protagonista ens recordarà totalment a qualsevol personatge de manga japonès que podem pensar i això farà que tot sigui molt més divertit, ja que el to que Stephen Fung (el director) ens intenta transmetre és totalment desenfadat i de comèdia. Trobo que hauríem de poder veure més propostes d’aquest estil, perquè ja només per la originalitat, aquesta és una recomanació assegurada.

La segona part seguia la mateixa línia, amb un Yang a punt de casar-se amb la filla d’en Chen i amenaçats per una profecia. Molt en la línia de la primera, però molt més calmada pel meu gust, ja que el punt fort era l’acció sense fre. Es va comunicar que aquesta saga seria una trilogia, però encara no s’han rebut notícies d’una hipotètica tercera part. Estarem a l’espera tot i que ja han passat 4 anys i sembla que no arribarà.

SAGA SPL (SHA PO LANG)

La rivalitat i les guerres entre tríades i policia han estat un recurs continu en moltes de les pel·lícules de Hong Kong. Aquí, el detectiu Chan busca venjança després que tota la seva família sigui assassinada per un temible cap de la màfia anomenat Po, però haurà d’utilitzar mètodes molt poc ortodoxos. L’arribada del seu substitut, un jove policia expert en arts marcials, accentuarà encara més la seva lluita pel control d’una ciutat sense llei.

La pel·lícula serà una lluita constant, incansable, on veurem com a través de tota la ciutat hi haurà batalles èpiques en pro de la justícia. Protagonitzada per Donnie Yen i Sammo Hung (un altre dels grans també presents a la saga Ip-Man), aquesta va ser una pel·lícula que milloraria moltíssim a la seva segona part, la qual ens va arribar amb 10 anys de diferència. Si n’hagués d’escollir una, la darrera (que és una preqüela) és totalment millor en tots els seus apartats.

La segona part tracta la historia d’un policia anomenat Kit que persegueix un important mafiós per descobrir que el seu principal testimoni i la seva coartada han estat exposats. En represàlia, el mafiós el segresta i el porta a una presó tailandesa sota una falsa identitat. Chai, un dels humils guardes de la presó, és testimoni de les habilitats de Kit i el frena en la seva fugida, però quan Chai descobreixi la vertadera identitat de Kit farà un tracte amb ell, ajudant-lo a escapar i acabar amb la banda mafiosa, a canvi que li salvi la vida a la seva filla, víctima d’una estranya variant de leucèmia i de la qual només Kit pot ser donant per salvar-la.

Una preqüela protagonitzada per Tony Jaa, que pren el relleu d’un Donnie Yen que aquí desapareix ja que és una història anterior. Realment no fa falta veure totes dues pel·lícules per poder seguir-les i comprendre ambdues, ja que l’acció no es creua en cap moment, fent que siguin històries independents entre si. Hem d’aclarir que SPL és el seu nom en xinés i que la seva traducció a Espanya és diferent. La seva primera part va ser anomenada Duelo de Dragones i la segona, El despertar de los dragones.

WU XIA

Sota la dinastia Qing, Liu Jin-Xi, fabricant de paper, porta una vida tranquil·la en un poble llunyà amb la seva dona Ayu i es seus dos fills. Però l’arribada d’un detectiu canviarà les seves vides quan després d’un accident a la botiga de paper sigui el principal sospitòs del poble.

Una pel·lícula que combina a la perfecció les arts marcials i la investigació policial, en un temps sense recursos on només l’intel·lecte, la saviesa i l’experiència dels detectius pot arribar al fons de cada cas i així poder resoldre’ls. Takeshi Kaneshiro clava el seu paper com a detectiu i demostra per què ha estat a l’elit del cinema oriental durant molt anys, un personatge com el seu, totalment carismàtic i misteriós.

Tot i així aquest llargmetratge va molt mes enllà d’una simple investigació, aprofundint en la vida passada del nostre protagonista, que no és el que sembla, i es aquí on radica la diferència amb altres pel·lícules del gènere, ja que el guió està perfectament compost per mantenir-nos sense poder desviar la mirada de la pantalla fins al tram final, on tot es descobrirà.

Un munt de pel·lícules per a aquestes vacances de Nadal, per no sortir de casa, i quedar-vos al sofà ben calentonets. Així podreu passar més temps amb la família o amb els amics, i és que encara que no siguin pel·lícules gaire nadalenques, crec que l’alternativa pot ser bastant bona. Sempre es poden veure altres coses en comptes dels llargmetratges que es repeteixen mil cops per televisió i dels que segurament estareu més que cansats, igual que jo.

Aire fresc per a una estació que necessita moviment i acció per no quedar-nos adormits sota la manta. Doneu una oportunitat al cinema asiàtic de nou!

- Advertisement -
Jay Ferhttp://asian-madness.blogspot.com.es/
'Asian Madness' és el nom d’un blog cinèfil que dedica els seus articles a endinsar-se i desgranar tot tipus de cinema asiàtic. Creat per Juanma Fernàndez, de 27 anys i cinèfil des de que té memòria, ha dedicat mitja vida a submergir-se i estudiar tot el que té relació amb el setè art tant de manera autodidacta com a través d’un curs a l’ESCAC. Actualment es dedica al sector de la logística fet que no li fa perdre la passió pel que més estima, el cinema.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents