Halloween nostrat: 5 recomanacions de terror català Halloween nostrat: 5 recomanacions de terror català
Recomanacions catalanes per a passar la nit de les bruixes Halloween nostrat: 5 recomanacions de terror català

A Catalunya cada 31 d’octubre se celebra la Castanyada, una tradició típica on tots els catalans solen atipar-se de castanyes, panellets, moniatos i, moscatell per fer baixar la barreja. Però, en altres indrets del món cada vegada més, s’està imposant una festivitat anomenada Halloween o Nit de les Bruixes, una festa moderna resultat del sincretisme originat per la cristianització de les festes de fi d’estiu d’origen celta. Aquesta festivitat implica que els més menuts (o no tant) de la casa es disfressin i surtin al carrer a demanar llaminadures a les cases dels veïns, cosa que a Espanya no succeeix però a moltes parts del món és una pràctica habitual de la qual moltes pel·lícules se n’han nodrit.

Al nostre territori, cadascú ho celebra a la seva manera, però el que està esdevenint un costum, a part de sortir de festa vestit de Dràcula o bruixot (com a exemples més típics), és la de reunir-se amb els amics a casa d’algun i fer una sessió intensa de films de gènere de terror. Per això avui deixem de banda les més conegudes i clàssiques per recomanar una petita selecció de cinema de terror nascut a Catalunya, tot i que la gran majoria han donat la volta al món:

Saga [REC] (Jaume Balagueró i Paco Plaza, 2007 – 2014)

La saga de terror conformada per 4 films dirigits entre Jaume Balagueró i Paco Plaza va néixer al 2007. Aquesta pel·lícula es va rodar com un fals documental narrat per una periodista i un operador de càmera que van a documentar com és la vida nocturna a una estació de bombers amb l’esperança de rodar quelcom important. De sobte, reben una trucada d’emergència d’un edifici on estan tenint lloc afers estranys.

Desprès de l’èxit d’aquesta primera entrega, els dos cineastes van desenvolupar una seqüela amb molt més pressupost gràcies a l’aportació de Filmax. En aquesta ocasió, la història se centrava en un grup de GEOS que entraven al mateix edifici per a controlar la desbordada situació al seu interior. I es van començar a desvetllar les raons per les quals tenien lloc aquests afers. 

La tercera entrega, sota el títol REC 3: Génesis (2012), va ser una preqüela (spin off) dirigida només per Paco Plaza, director també de Romasanta (2004) o Verónica (2017). Va acabar dividint a la crítica, ja que va perdre l’essència, per a molts, de les antecessores, sobretot per deixar de ser un found footage i tenir tocs d’humor i gore a un altre nivell. De fet, es va ambientar a una boda on tot acaba de manera poc convencional. A taquilla no va tenir l’èxit de les predecessores per deixar de ser un mockumentary, tenir poca campanya publicitària i per canviar els seus protagonistes.

Dos anys més tard va arribar la darrera pel·lícula de la saga sota la direcció d’en Jaume Balagueró,conegut també per Mientras duermes (2011), Frágiles (2005) o Darkness (2002). Es va recuperar la història de la 2a part, però traslladant l’ambientació a un vaixell mèdic/militar, on es troben els supervivents de l’edifici i de la boda en quarantena. De nou es fa allunyar del rodatge en format de fals documental i va suposar una decepció a nivell de taquilla i de comiat d’una de les millors sagues de terror produïda no només a Catalunya, si no a nivell internacional.

El Orfanato (J.A. Bayona, 2007)

Aquest film de terror va suposar l’opera prima d’en J.A. Bayona, la qual va patir diverses modificacions i s’ha tornat a rodar en diferents versions, com la nord-americana o la japonesa, tenint en compte els drets de producció. Va ser presentada per Guillermo del Toro i protagonitzada per Belén Rueda. La idea va néixer a partir del curtmetratge Sé que estás ahí, del guionista Sergio G. Sánchez, partint del concepte dels amics invisibles. Va comptar amb 4.5 milions d’euros gràcies a la col·laboració de Telecinco Cinema i del Toro.

La trama se centra en la Laura, la qual s’instal·la amb la seva família a l’orfenat on va créixer de petita. El seu propòsit és obrir una residència per a nens amb discapacitats. L’ambient del vell casalot desperta la imaginació del seu fill, que comença a deixar-se arrossegar per la fantasia. Els jocs del nen inquieten cada vegada més a Laura, que comença a sospitar que a la casa hi ha quelcom que amenaça a la seva família.

Serie B (Ricard Reguant, 2012)

Es tracta d’una pel·lícula que rendeix un homenatge al cinema de terror de baix pressupost. Està dirigida pel català Ricard Reguant, alias Richard Vogue i es va rodar entre agost i setembre del 2011. També és actor, guionista, però sobretot creant obres de teatre com els musicals de Tarzán o West Side Story.  I anys va ser realitzador i director a TV3.

Willie Fresno, un famós actor de Hollywood d’origen romanès, s’ha retirat i viu a Espanya en una luxosa mansió, lluny de la ciutat. Una tarda, anant a caçar, es troba casualment amb unes noies a les quals convida a casa seva. Un cúmul de circumstàncies imprevistes fan que la convivència esdevingui un infern al quedar al descobert les més baixes passions i el fosc passat de cada personatge.

Asmodexia (Marc Carreté, 2014)

Dirigida per uns dels col·laboradors del nostre mitjà, Marc Carreté, el qual es troba immers en el seu proper projecte alienígena sota el títol After the Lethargy, que es troba en fase de postproducció i va presentar al Sitges Coming Soon el primer tràiler. A més, ha produït el film Framed, l’opera prima d’en Marc Martínez Jordán que jugarà amb la viralitat a les xarxes socials i serà el film inaugural al Festival Terrormolins. Asmodexia ha estat present en el circuit de festivals de cinema, com Sitges, Terror Molins o Fantasporto, entre d’altres.

La història segueix les passes del pastor Eloy de Palma i la seva néta Alba durant 4 dies per una Barcelona infestada de criatures diabòliques. La seva missió és la d’ajudar els posseïts pel mal que tenen les ànimes infectades. A cada enfrontament amb el mal es van descobrint secrets sobre el misteriós passat dels protagonistes, un fet que pot canviar el món. Es tracta d’una road movie que combina les possessions i els exorcismes, una proposta molt arriscada nascuda al territori nostrat.

Summer Camp (Alberto Marini, 2015)

Tot i què el director en aquesta ocasió és d’origen italià, ha estat el guionista de films catalans com Romasanta (2004), El desconocido(2015), Extinction (2015) o Mientras duermes (2011), per la qual va rebre el premi Gaudí al millor Guió. Summer Camp, rodada a Barcelona, va suposar la seva opera prima oferint un toc d’aire fresc, diversió, bogeria, bona dosis de terror i un ritme trepidant.

Buscant diversió i noves experiències un grup de 4 joves nord-americans s’apunten com a monitors a un campament d’estiu a Espanya. Però, a l’arribar al lloc, una estranya infecció, que causa fúria extrema a qui es contagia, submergeix al grup en una espiral de terror i trastorns demencials. Comença aleshores una carrera a contrarellotge per a trobar la font del contagi per a poder salvar les seves vides.  

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També col·labora amb altres mitjans pels quals realitza la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges, Jurat de la Crítica a TerrorMolins i Sant Cugat Fantàstic. És membre de l'Associació Catalana de la Crítica i de l'Escriptura (ACCEC). Col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*