Un drama sureny: ‘Matar un rossinyol’ Un drama sureny: ‘Matar un rossinyol’
Adaptació cinematogràfica del clàssic de Harper Lee Un drama sureny: ‘Matar un rossinyol’

Sempre és enriquidor veure un clàssic com Matar un rossinyol. La cinta, de ritme pausat, tranquil i serè, es va estrenar el 1962 i té com a protagonista un carismàtic Gregory Peck. Basada en una novel·la homònima escrita per Harper Lee i guardonada amb el premi Pulitzer, explica la història d’un advocat (Peck) que defensa un home negra acusat de violació, tot i que la realitat indica que és innocent. Els fets passen a l’època de la depressió americana en una petita població del sud, precisament d’on n’era originària l’escriptora.

Pel missatge, pels diàlegs, per les interpretacions, és una obra mestra. Entre el top de clàssics, Matar un rossinyol és més que una bona pel·lícula. Conté un missatge més necessari que mai. No podem oblidar que encara avui en dia la major part de presoners dels Estats Units són negres, en un tant per cent molt més elevat en proporció als habitants de la nació. A més, malauradament, són famosos els casos de dispars precipitats de la policia cap als negres en el mateix país.

Atticus, el personatge protagonista, és un advocat sensat, intel·ligent, bon pare i just, que es rebel·la de forma pacífica contra una situació injusta fent el que millor sap fer: defensar els acusats. I aquest es tracta d’un cas clarament injust. Els seus fills respecten i admiren un pare diferent, en una societat acusadora i plena de prejudicis, que fa que les persones no vulguin veure més enllà i es conformin amb els veredictes ràpids, fins i tot si són injustos. Brock Peters interpreta també de forma notable un acusat espantat per la situació però segur de la seva innocència i coneixedor que el color de la seva pell és el que l’ha portat fins el banc dels acusats.

Guardonada amb tres Oscars, entre els quals el de Millor Actor per Gregory Peck i Millor Adaptació, l’obra es pot considerar un drama sureny, que no defraudarà als amants del dret i dels arguments amb judicis de pel mig. Les escenes en les que apareixen els fills del protagonista estan plenes de sensibilitat sense caure mai en una cursileria avorrida.

Harper Lee només va publicar aquesta llibre al llarg de la seva vida, però pocs anys abans de morir es va fer públic l’esborrany de l’obra Vés i posa un sentinella i es va editar. Les seves històries, però, no han mort. El film és avui en dia un clàssic i moltes escoles tenen Matar un rossinyol com a lectura obligatòria pels seus alumnes.

Carolina Mercader

Carolina Mercader Fora d'òrbita - Clàssics a examen

Llicenciada en Periodisme per la UAB i curiosa de mena (una cosa porta a l’altra, no?). Molt aficionada a la lectura i al cinema, i en quasi tots els gèneres de les dues coses. Ha treballat al departament de Cultura del 'Tot Sant Cugat' i del 'Diari de Sant Cugat'. Actualment, treballa com a llibretera a Abacus i està especialment dedicada a la secció infantil i juvenil. També col·labora amb el 'Tot Sant Cugat' i 'Món Sant Cugat' com a columnista d’opinió. Li agrada viatjar i buscar el misteri allà on sigui.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*