Raons per veure… ‘Carmen y Lola’ Raons per veure… ‘Carmen y Lola’
Una oda a la cultura gitana amb ulls LGTBI Raons per veure… ‘Carmen y Lola’

L’opera prima de la directora Arantxa Echevarría ha arribat als cinemes després de passar per Cannes, i també de la polèmica que l’ha acompanyat per les protestes fetes per l’associació de Gitanes Feministes per la Diversitat, que sense veure la pel·lícula,  l’han criticat per fer una mirada de “paya” a la comunitat gitana. Nosaltres creiem que Carmen y Lola és una pel·lícula molt sensible, honesta i emotiva, i per això us donem unes quantes raons per anar-la a veure.

Un retrat del primer amor

És cert que el que més crida l’atenció de Carmen y Lola és que expliqui una història d’amor entre dues dones gitanes. Però, tal com ha explicat, la directora Arantxa Echevarría, la seva intenció principal era la de parlar del primer amor, de la “violència” dels sentiments que t’agafen la primera vegada que t’enamores d’algú, i que són uns sentiments que són comuns a totes les persones, independentment de la seva orientació sexual.

Així doncs, per una banda Carmen y Lola mostra uns història que ajuda a trencar estereotips i visualitzar una realitat massa desconeguda. Per altra banda, ens emociona amb una història d’amor sensible, narrada de forma delicada i honesta, on tothom s’hi pot identificar d’una manera o altre. Per últim, ofereix també un bonic cant a la llibertat i al desig de viure segons les pròpies creences.

Un retrat de la comunitat gitana

A banda de l’emotiva història d’amor adolescent, Carmen y Lola destaca també pel seu retrat de la comunitat gitana. Echevarría va treballar directament amb la comunitat gitana i amb un grup de 150 persones que la van assessorar sobre l’enfocament que havia de donar de cada situació que mostra la pel·lícula. El fet que triés actors no professionals també ha contribuït a l’autenticitat de la pel·lícula, on les expressions que se senten i les escenes de la vida tenen un caràcter gairebé documental.

Però malgrat això, la cinta no ha estat exempta de polèmiques un xic injustificades. L’associació de Gitanes Feministes per la Diversitat, tot i no haver vist el film d’Echevarría, només el tràiler, considera que la pel·lícula cau en el “retrat dels aspectes més negatius de la raça gitana”. Echevarría es defensa assegurant que ha volgut fugir dels tòpics sobre la raça gitana. Ara bé, és cert que la pel·lícula mostra situacions com el “pedío”, la cerimònia de petició de mà, en què la futura núvia es vesteix amb un vestit i joies molt llampants, que pot semblar que donen al film un aire folklòric. Però la pel·lícula també mostra altres situacions, des del rol de les dones dins la comunitat gitana o la situació dels infants i joves a les escoles, on sovint també pateixen discriminació per ser d’ètnia gitana.

Romanès i homosexual

A Espanya hi ha uns 600.000 gitanos però, des de la mateixa comunitat, s’informa que no n’hi ha cap d’homosexual. Sortir de l’armari no sempre és fàcil i més si a l’homofòbia social (més enfatitzada a l’ètnia gitana) i la interioritzada del mateix individu se li uneix el factor de la xenofòbia general en relació als gitanos.

La directora explica que va voler explicar aquesta història després de llegir una notícia l’any 2009 sobre dues dones gitanes que s’havien casat. A la notícia, les dones sortien d’esquena i amb noms falsos per por a les represàlies de la seva comunitat. Per aquest motiu és d’agrair l’existència de pel·lícules com Carmen y Lola les quals treuen de l’armari cinematogràfic temes com aquest. Des de Romania també s’ha fet una pel·lícula interessant sobre el tema de l’homosexualitat i l’ètnia gitana: Soldatii, Poveste din Ferentari, dirigida per Ivana Mledenovic i que explica la història d’amor de dos homes en un barri marginal de Bucarest.

Els premis Queer

Berlin, Cannes i Venècia atorguen cada any un premi especial a una pel·lícula de temàtica LGTBI programada dins d’alguna de les seves seccions. El Teddy Award berlinès és el més antic d’aquesta categoria ja que data del 1987 i el primer d’aconseguir-lo va ser Pedro Almodóvar (La ley del deseo) pera també el tenen Derek Jarman (Wittgenstein) o Sebastián Leilo (Una mujer fantàstica).

El Lleó queer de Venècia ha premiat cintes de tall més comercial com A single Man, Philomena o La chica danesa.  El festival de Cannes i la seva jove Palm Queer ha premiat cintes com El desconocido del lago, Carol 120 BPM o Lawrence Anyways. Enguany, al festival de Cannes, la cinta Carmen y Lola era una de les favorites a aquest premi que va aconseguir finalment la belga Girl.

Hotel Elèctric

Hotel Elèctric En poques paraules...

A l'Hotel elèctric s'hi allotja un col·lectiu capitanejat per Jesús Gonzàlez i Judith Vives dedicat a la promoció i divulgació de la cultura cinematogràfica. Organitzen projeccions, cinefòrums i cursos amb l'objectiu d’obrir espais de debat i intercanvi d’idees i coneixements al voltant del cinema i l’àudiovisual. També impulsen el Mercat del Film, jornada de projeccions i debat al voltant de l’audiovisual local i fan cursos i tallers de cinema. També gestionen la plataforma 2.0 #CinemaCatala a Facebook i Twitter però sobretot, gaudeixen del cinema!

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*