Rareses d’internet (i el “nou” periodisme) Rareses d’internet (i el “nou” periodisme)
Tecnologia, sexe, drogues i rareses en minireportatges de BuzzFeed Rareses d’internet (i el “nou” periodisme)

L’any 2006 va fundar-se el que llavors era un agregador de notícies anomenat BuzzFeed. Avui en dia aquesta gran empresa és un mitjà de comunicació global que opera en set llengües diferents arreu del món. La seva especialització és trobar històries xocants, rares i recopilacions d’aquelles estil “20 hotels abandonats que et posaran els pèls de punta” o “Quina princesa Disney ets?”.

Seguint aquest model que tants èxits els ha donat a la xarxa, Netflix i BuzzFeed han unit forces per crear Follow this, una nova sèrie documental (o més aviat de reportatges) on s’analitzen noves tendències, curiositats i noticies impactants i morboses amb Internet com a fil conductor. La seva traducció a l’espanyol és Internet y el nuevo periodismo i ja que això és una crítica la primera destralada ha de ser per aquest títol. Els set capítols de la sèrie tenen en algun moment relació amb internet però això del “nou periodisme” és un xic pretensiós i fins un cert punt fals. Fer servir internet per trobar històries o explicar-les no és nou periodisme, és utilitzar noves eines per fer periodisme. Fer trucades amb l’altaveu al teu cap per explicar-li com va la notícia no és nou periodisme. I ja que estem crítics, fer llargs viatges per seguir notícies que després es publicaran per internet és ciència ficció… Els periodistes d’avui en dia més aviat fan deu notícies en un dia, tancats a la redacció i repiquen moltes notes de premsa. A més, els seu mitjans no es poden permetre enviar-los a altres ciutats a cobrir rareses o fer investigació de segons quins temes a fons.

I ara que (com a periodista) ja m’he quedat a gust passem als continguts. La proposta de Netflix té, al meu parer, dos punts guanyadors. El primer és la brevetat dels capítols; amb 20 minuts s’exposen i fins i tot s’aprofundeix en els temes que es pretenen explicar. I el segon (i més important) són justament aquests temes triats. Vídeos virals de gent que fa sons relaxants per Youtube, treballadors sexuals que protesten per una llei que els prohibeix fer servir internet per treballar, noves eines digitals per imitar veus i cares extremadament realistes… Es nota que s’han esforçat en trobar excentricitats i/o històries humanes i la veritat és que els capítols enganxen força i a més són educatius/il·lustratius sense ser un 30 minuts seriós

En resum, Follow this és una molt bona opció per picar entre hores o per omplir aquella mitjà hora abans d’anar a dormir quan no vols embarcar-te en un nou episodi d’una hora d’alguna altra sèrie. No espereu descobrir la sopa de l’all però potser us distraieu una estona com si llegíssiu un article de “Deu zascas èpics per deixar la teva parella”.

Veredicte

Agradarà a: curiosos que comparteixen rareses per les xarxes socials.

No agradarà a: qui esperi trobar lliçons de periodisme.

Enganxòmetre: 8

Nota: 7

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*