Shazam o la importància de protegir la marca comercial Shazam o la importància de protegir la marca comercial
El primer superheroi portat al cinema el 1941 Shazam o la importància de protegir la marca comercial

El 1938 és un any emblemàtic per a la història del còmic, és l’any de la publicació del primer número d’Action Comics de l’editorial coneguda actualment com a DC, especialitzada fins a aquell instant en historietes de lladres i policies, i d’aventures en general. Aquest primer número es recordarà sempre més per ser la presentació del primer superheroi: Superman, creat pel guionista Jerry Siegel i el dibuixant Joe Shuster. L’èxit del personatge va ser tant aclaparador que va propiciar que l’editorial potenciés les històries de superherois i va crear l’any següent la col·lecció de Superman, que superaria les vendes fins i tot d’Action Comics, la qual a la vegada també continuava publicant històries del personatge. Els següents anys van ser l’impuls definitiu per a la creació de nous superherois tan coneguts com Batman (1939), Flash (1940) o Wonder Woman (1941), i molts més.

El 1940 moria el creador de l’editorial Fawcett Publications, després de dues dècades d’èxits publicant revistes i llibres de diferents àmbits. Els seus fills i hereus van impulsar la subsidiària Fawcett Comics, i diu la llegenda que, per tal de fer front a la forta competència de Superman, van pensar de fer-ne un personatge similar però que el seu alter ego fos un nen d’uns dotze anys, per tal de facilitar la identificació dels joves lectors amb el personatge i, sobretot, per donar un toc d’humor als arguments, ja que un cop convertit en superheroi mantenia el cervell del nen original i, per tant, es podien donar situacions divertides amb tot el potencial de veure un nen en el cos d’un superhome amb superpoders, superpoders desconeguts inicialment pel mateix nen. El resultat final es va poder veure el febrer del 1940 en el segon número de la revista Whiz Comics on hi apareixia per primera vegada en còmic el personatge del Captain Marvel (en castellà durant dècades i fins fa ben poc es traduiria com Capitán Maravilla), creat pel guionista Bill Parker i el dibuixant Clarence Charles Beck.

L’argument anava en la línia de l’encàrrec que havia fet l’editor en cap: el jove Billy Batson coneix un ancià bruixot que, reconeixent els seus valors, li demana que el substitueixi per convertir-se en un personatge amb superpoders capaç de combatre el mal, cosa que ell ja no pot fer per la seva edat. La transformació en aquest superheroi s’aconseguiria pronunciant el nom del bruixot: Shazam, que en realitat és l’acrònim dels noms dels personatges mitològiques que li atorgarien els poders, i que són Salomó (saviesa), Hèrcules (força), Atles (resistència), Zeus (el poder del tro i el llamp), Aquil·les (coratge) i Mercuri (velocitat), és a dir, Salomó-Hèrcules-Atles-Zeus-Aquil·les-Mercuri… SHAZAM!

L’èxit del personatge va superar fins i tot el del mateix Superman, els còmics sorprenien per l’humor i el dibuix, especialment per un color molt viu però per sobre de tot per un personatge, uns poders i un origen totalment diferents als de Superman. Tot plegat va propiciar la primera producció audiovisual d’un superheroi (doncs sí, abans que els serials de Superman) poc després amb el títol Aventuras del Capitán Maravillas (Adventures of Captain Marvel, 1941), deu episodis que es veurien al cinema amb molt d’èxit, un èxit fugaç ja que trigaríem a tornar-lo a veure’l en pantalla.

A la dècada dels anys quaranta augmentaria el número de persones que podien invocar els poders del bruixot: hi apareixen la Mary Marvel, el Captain Marvel Jr, els tres tinents Marvel i el tigre Mr. Tawky Tawny, formant tots plegats la família Marvel. La baixada de les vendes a principis dels cinquanta i un llarg litigi amb DC que havia denunciat a l’editorial per plagi va provocar que la mateixa editorial Fawcett Comics abandonés la col·lecció el 1953.

El 1967 Stan Lee es va adonar que no s’havien renovat per part de l’editorial Fawcett Comics els drets de protecció del nom comercial del personatge Captain Marvel, que justament coincidia amb el nom de l’editorial rebatejada feia pocs anys com a Marvel Comics. El resultat va ser la publicació el desembre del 1967 del mític còmic del Captain Marvel amb guió d’Stan Lee i dibuix de Gene Colan. El nom de la capçalera Captain Marvel serà per sempre per l’editorial Marvel si paga la protecció corresponent de la marca comercial i publica almenys un còmic cada dos anys. Com l’originari Captain Marvel, també hem pogut llegir històries de la Capitana Marvel (de la qual s’estrenarà el 2019 una versió cinematogràfica) i, recentment, d’una Ms Marvel, protagonitzada per una jove musulmana.

Però tornem de nou al personatge creat el 1940, creat per competir amb el Superman de DC. El 1972 DC compraria els drets d’explotació del personatge a la seva competidora Fawcett Comics (que anys més tard acabaria comprant completament), però recordem que no del nom, ja que cinc anys abans l’havia protegit l’editorial Marvel. És aquest el motiu pel qual els nous còmics publicats per DC portarien a la capçalera el nom de Shazam, que en realitat era el nom del bruixot original i la paraula a cridar per invocar els poders del Captain Marvel. Veient que no hi havia manera de recuperar el nom del personatge, l’editorial va decidir que el superheroi es bategés també amb el nom de Shazam, que és el nom que se li va posar a la sèrie de televisió que s’emetria als anys setanta durant tres temporades amb dos actors per distingir l’adolescent del superheroi adult: Shazam! (1974-1977). El personatge el veuríem també en els dos episodis d’un curiós especial: Legends of the Superheroes (1979), on es recuperava entre d’altres actors a Adam West i Burt Ward una dècada després de la seva mítica interpretació de Batman i Robin a la sèrie de televisió dels seixanta.

En l’animació Shazam va tenir dos cops la seva pròpia sèrie a la televisió (The Kid Super Power Hour with Shazam! 1981 i Shazam!, 2013, una única temporada en cada cas) i ha estat personatge secundari en diverses sèries de l’univers DC com La joven Liga de la Justicia, Young Justice (2010-2012) i la Justice League Action (2016-2018).

Ara ja sabeu perquè la pel·lícula del Captain Marvel es diu Shazam! (2019) i perquè no li podem dir Captain Marvel l’any que s’estrenarà també Capitana Marvel (Captain Marvel, 2019), això sí, produïda per la seva competidora Marvel Studios. I és que cal vigilar i protegir les marques comercials si no volem perdre els drets sobre aquestes, altrament un altre es pot aprofitar-se’n, i amb raó… no creieu?

Jordi Ojeda

Jordi Ojeda CCT - Cinema-Ciència-Tecnologia

Jordi Ojeda és professor de la Universitat de Barcelona on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*