Breu encontre amb la Carol Breu encontre amb la Carol
Pel·lícules que s’emmirallen Breu encontre amb la Carol

Un tren arriba a l’estació. Treu fum per la xemeneia i ho emboira tot.

El cap d’estació en controla l’entrada i la sortida, que es produeix poc després; i un cop el tren ha marxat, creua les vies per a dirigir-se al bar. El seguim fins a l’interior del local, on xerra distesament amb la mestressa.

Tot d’una, la càmera fa un moviment estrany. S’aparta dels dos personatges que centraven la nostra atenció (malgrat que la seva conversa era banal) per mostrar-nos una parella asseguda en una taula al fons de l’estança. Ens queden una mica lluny, ja que els observem des de la barra del bar, però podem apreciar la seva actitud taciturna. Parlen, però no els sentim; en canvi, seguim escoltant la xerrameca entre el cap d’estació i la cambrera, amb els quals tornem de seguida, sense haver aclarit qui són l’home i la dona que ens han mostrat fa un moment.

Quan ja ens hem reenganxat a la conversa —que continua sent insubstancial— un sobtat canvi de pla per tall ens trasllada al racó de la taula, des de la qual veiem entrar una dona tota atrafegada. En la parella asseguda hi reconeix una amiga, a qui se sorprèn de veure; la saluda i seu a la cadira lliure el costat de l’home. Ell es mostra visiblement desconcertat i incomodat, tot i que mira de dissimular-ho, i resta sense paraules durant uns instants. Finalment, es presenta a la intrusa amb una formal encaixada de mans.

La situació és tensa per a la parella, fins que poc després el xiulet d’un tren els fa saber que ha arribat el moment de dir-se ‘adéu’. Ell ha d’agafar el comboi. S’aixeca, pren l’abric i el barret i s’acomiada de la seva companya i li posa suaument la mà a l’espatlla. L’expressió d’ella ho diu tot.

En un altre lloc, en un altre moment, de nou un tren arriba a l’estació. No el veiem, només el sentim. Ens fixem com els passatgers surten de la terminal, i entre ells, s’hi destaca un home. Creua el carrer, compra el diari en un petit quiosc i entra en un luxós hotel. Allà es dirigeix al bar, i demana un whisky al cambrer, amb qui intercanvia algunes paraules amistosament.

Mentre espera que li serveixin la beguda fa un cop d’ull a la gent del seu voltant. En una de les taules hi ha una parella de dones. La mirada fugaç d’ell (representada per un moviment panoràmic de la càmera) no s’hi atura, però destaquen tot i que es troben una mica apartades. Una d’elles apareix de cara, mentre que a l’altra no li veiem el rostre.

L’home deixa la barra del bar, i mentre camina per la sala s’adona que coneix la noia que seu d’esquena. La crida, i totes dues el miren perplexes. Ell s’hi acosta i saluda la seva amiga. L’altra dona es mostra inquieta, però gentilment li dona la mà.

Ambdues dones es troben visiblement incòmodes en la conjuntura, però de seguida una anuncia que ha de marxar. Agafa les seves coses i recolza la mà a l’espatlla de la seva companya. De nou, sobren les paraules per explicar els sentiments de la que es queda.

Podeu entretenir-vos a buscar les diferències. Les semblances són òbvies. Bones vacances!

Jordí Codó

Jordí Codó Anatomia d’un frame

Jordi Codó és llicenciat en Comunicació Audiovisual i en Estudis de l’Àsia Oriental. És col·laborador docent de diversos centres universitaris catalans, on parla de cinema tant des del punt de vista estètic com industrial. Escriu a la revista en xarxa de CineAsia i té publicats diversos articles i capítols de llibre sobre els cinemes del nostre llunyà Orient. És un cinèfil d’allò més eclèctic (li encanten Star Wars i Tarkovski) i un àvid acumulador de DVDs, però no té temps de veure tot allò que es compra. Espera que quan la seva filla creixi, vegi les pel·lícules amb ell. Il·lús...

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*