El mapa de plataformes de TV pel curs 18/19 El mapa de plataformes de TV pel curs 18/19
Quina plataforma et convé més segons els teus gustos i pressupost? El mapa de plataformes de TV pel curs 18/19

Ja sabem que gran part de negoci del cinema passa per la TV. Els darrers anys el que va començar sent un boom serièfil s’ha acabat convertint en una realitat que ha arribat per quedar-se. En un entorn de competència ferotge hi ha diverses plataformes que lluiten per fer-se un nom (i guanyar usuaris). A continuació farem un repàs de les diverses opcions que hi ha i intentarem analitzar els punts a favor i contra de cadascuna. També repassarem les novetats en el sector, les aliances futures i els nous actors que apareixeran en breu. I tot plegat a l’espera que Disney entri en joc amb la seva nova aposta televisiva.

Filmin l’aposta propera i de “cinema independent”

Encara que molts no ho sàpiguen la pionera de les plataformes en aquest país es una empresa catalana. Nascuda l’any 2006 (quan encara no teníem ni smartphones) va ser la primera en ser “un videoclub en xarxa”. Actualment Filmin, amb seu a Barcelona, és l’opció preferida pels amants d’un cinema més alternatiu i/o independent.

Això no vol dir que a Filmin no hi hagi cinema i sèries comercials però abunden productes europeus i d’un perfil menys blockbuster en comparació a la competència. En altres paraules més Koreeda o Lars Von Trier que Michael Bay i JJ Abrams. Filmin també és l’empresa que més corda dona al cinema català i en català. Fa poc més d’un any es va llençar el servei Filmin.Cat una espècie de branca dins la plataforma mare on hi ha continguts subtitulats o doblats en la nostra llengua. A Filmin també hi podem trobar curtmetratges i el primer festival on line: l’Atlantida a banda de clàssics de la TV i el cine. Des de Kurosawa a Haneke passant per clàssics que hem vist a TV3 com Plats Bruts, L’escurçó negre o Teresina SA.

 A favor: Té el catàleg més extens amb més de 10.000 títols i un preu molt assequible: 7,99€/mes.

 En contra: No hi hi ha gran estrenes “de Hollywood” o sèries que ho peten a nivell mundial.

Netflix, l’opció més popular

És la plataforma amb més acceptació i clientela. A les seves promocions es vanaglorien de tenir 125 milions d’usuaris al món i a Espanya en tenen ja més d’un milió i mig. No va ser la primera en arribar però sí la que té el mèrit d’haver popularitzat el vídeo a la carta com cap altra. Va aterrar a les nostres terres l’octubre de 2015 i sembla que porti mitja vida entre nosaltres.

El catàleg de Netflix està en renovació constant a un ritme frenètic. Això li ha permès durant els pocs mesos que porta entre nosaltres ser el producte més contractat i atractiu de cara el gran públic. S’ha posat les piles en producció pròpia també a Espanya (Las chicas del cable, Fe de etarras) i té en cartera productes molt esperats per la temporada que ve com Hache, Elisa y Marcela i el documental sobre el procés independentista Dos Cataluñas. A més, tot just acaba d’anunciar que crearà el seu primer centre de producció a Europa a Madrid. L’aposta per la proximitat augmenta.

 A favor: Novetats d’arreu del món i ser capaç de crear productes estrella com Stranger Things, Narcos, Mindhunter, The crown per posar només alguns exemples.

 En contra: Una opció estàndard de 10,99€/mes i un predomini del cinema nord-americà.

Movistar + el gegant espanyol amb ganes de més

La gran companyia telefònica de l’estat espanyol té una sòlida experiència en oferta televisiva. A més, la gran revolució d’aquesta temporada és l’anunci que Telefónica incorporarà Netflix a la seva oferta. Encara no se saben detalls (o preus per l’usuari) però fa pinta que aquest acord anunciat amb aquest divertit vídeo canviarà el mercat espanyol de vídeo a la carta tal com el coneixem.

Mentre això no passi Movistar té una competent oferta que es pot veure per trams segons el preu i el fet que incorpora amb força celeritat estrenes recents. També ha sabut crear productes “made in Spain” amb una qualitat envejable i una molt bona resposta del públic. D’aquest grup cal destacar La zona, La peste, Mira lo que has hecho o Félix per posar alguns exemples.

 A favor:  Una producció pròpia espanyola molt competitiva, amb sèries com La zona, La peste, Mira lo que has hecho i un canal propi #0 (a l’esperança per als seus clients d’incorporar tot Netflix al paquet)

 En contra: Cal contractar una línia de telèfon amb la companyia i l’opció extra de diversos paquets amb altres canals de televisió. Tot plegat una mica embolicat pels acostumats a Netflix o HBO.

HBO, les sèries amb pedigrí

Poc més d’una any després que Netflix aconseguís una bona part del mercat la veterana HBO va instal·lar-se al nostre país. El seu principal reclam era ben clar: si vols veure Joc de trons només ho podràs fer a HBO. Malgrat el seu buc insígnia, aquesta plataforma té un reclam extra: sèries clàssiques que van marcar la ficció televisiva als Estat Units durant els 90 i 2000 (l’època de la tele per cable).

hbo españa

HBO destaca actualment per fabricar productes que s’han convertit en fenomens de culte a alta velocitat. Els exemples més recents són Westworld i The Handmaid’s Tale i si mirem a fenomens encara més propers tenim la sèrie Counterpart o la sorpresa de l’estiu Heridas abiertas. Sens dubte aquesta és la competència amb més consistència de Netflix i el fet d’haver arribat més tard (i no tenir produccions pròpies espanyoles) la col·loca, a priori, en un segons terme.

 A favor:  Joc de trons, Joc de trons Joc de trons i una producció pròpia amb títols clàssics de luxe (The Sopranos, The Wire) i novetats d’èxit total de crítica i públic (Westworld, The handmaid’s Tale, Big little lies, House of cards).

 En contra: Va arribar quan estava el peix ja molt repartit i no produeix tanta quantitat de sèries i pel·lícules com el seu principal rival (Netflix). Tampoc no ha fet productes “de proximitat” a Europa.

Amazon: un agent lliure amb opcions de créixer

Envien coses pel món i ara també produeixen i emmagatzemen pel·lícules i sèries en una plataforma pròpia. Amazon Prime Vídeo va arribar al mercat espanyol el desembre de 2016 i s’ha fet un tímid lloc en l’imaginari públic amb alguns productes propis premiats amb Emmys i Globus d’or com TransparentMarvelous Mrs. Maisel. També va produir la primera sèrie de Woody Allen i una raresa amb Jean Claude Van Damme i ara ha anunciat una ficció nova amb Julia Roberts.

 A favor:  20 euros a l’any el servei de transport Prime d’Amazon inclòs… Bé, potser és Amazon Prime i servei de vídeo a la carta inclòs…

 En contra: Poca oferta (comparant-ho amb la competència).

Rakuten o el reducte del videoclub

Si no fos pel Barça potser no ens sonaria gaire però si diem Wuaki potser sí que ens resulta més familiar. La firma japonesa va adquirir Wuaki (que va arribar-nos l’any 2010) i actualment és el més semblant al videoclub d’estrenes que hi ha a les plataformes. Al seu catàleg hi ha una oferta molt comercial amb estrenes que arriben molt ràpidament.

 A favor:  No cal estar abonat per gaudir d’una pel·lícula o sèrie d’estrena: et connectes i pagues ideal per capritxos concrets.

 En contra: No hi ha opció a tarifa plana.

Sky: lluitant per créixer

Sky ha estat dels últims a arribar. Ho va fer a finals del 2017 i actualment compta amb 15 canals i un un acord d’exclusivitat amb l’operadora Yoigo. La veritat és, de moment no ha acabat de fer-se un lloc entre els serièfils i no és una de les plataformes que més porti la veu cantant ni en continguts ni en producció pròpia. El seu plat fort són més els canals que no pas les produccions.

 A favor:  Un atractiu preu amb el pack de Yoigo i una amplia oferta de canals.

 En contra: Poques pel·lícules i sèries.

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

  • Anna

    2 d'agost de 2018 #1 Author

    Per a mi, un dels punts forts de Netflix és poder-ho contractar i gaudir des de 4 dispositius per 13.99. El preu, aleshores, és absolutament raonable si es comparteix en 4 llars, per exemple.

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*