today-is-a-good-day

Unes vacances monstruoses plenes de romanticisme

- Advertisement -

Costa creure que Hotel Transylvania s’hagi convertit en una trilogia exemplar dins del món del cinema d’animació en l’àmbit de gènere. Exemplar perquè, igual que va fer la Universal i la Hammer Films, ha construït el seu propi univers de monstres a partir d’extreure als seus personatges de la literatura gòtica, i encara ha aconseguit convertir-los en dibuixos animats la mar d’entranyables. Tercera entrega, això vol dir preguntar-se si encara segueix funcionant la fórmula màgica i les aventures d’aquests peculiars monstres pot seguir sorprenent o, ni que sigui, atraure al mateix públic que va captivar amb la seva primera entrega el 2012. La veritat és que la saga segueix viva, però amb idees una mica desgastades. I el que segur que podeu fer és veure-la en català. Hi ha força canvis en alguns personatges principals i, a Hotel Transylvania 3, la trama deixa de banda bastants monstres per centrar-se només en l’enamorament entre Dràcula i una humana. Quelcom que, segons el film, sembla impensable. Però aquest príncep de les tenebres porta seduint humanes des que Bram Stoker va escriure les primeres línies del seu terrorífic relat de vampirs.

La idea que un monstre s’enamori d’una dona assalta el cinema de terror des del seus inicis amb Jack Arnold i el seu film La mujer y el monstruo (1954). I, casualment, el nou film de Guillermo del Toro, La forma del agua (2017), guanyadora de l’Oscar a millor pel·lícula, parla sobre l’acceptació que un humà i un monstre puguin estimar-se sense cap mena de problema. Que l’amor no té forma, s’adapta al motlle que sigui necessari per seguir endavant i, el més important, res el pot aturar. Hotel Transylvania 3 recupera aquest sentiment. Un sentiment, però, que ja s’havia pogut veure amb el primer film que componia la trilogia des d’una perspectiva més aviat paternofilial, en el sentit que el pare, en Dràcula, havia d’entendre que la seva filla, la Mavis, ja era gran i podia fer el que volgués. I això incloïa el poder casar-se amb un home jove trencant la tradició que els monstres no podien relacionar-se amb persones, ja que aquestes volien exterminar-los. Ara la història es planteja des del punt de vista contrari i, tal com deia, Dràcula és el que ha de traspassar aquesta barrera i donar pas a una nova generació.

- Advertisement -

- Advertisement -

Genndy Tartakovsky deixa una mica de banda el terror còmic de les dues anteriors entregues i passa a centrar-se només en aquesta temàtica romàntica. Això afecta, de manera negativa, el resultat final. Tret que, sí, és cert que Hotel Transylvania 3 és una comèdia de luxe tan pels més petits com pels adults espavilats que estiguin atents per pillar les línies de diàleg escrites per a ells. Però no aconsegueix executar la mateixa història d’amor amb la qualitat de l’entrega del 2012. Tartakovsky només deixa espai pel personatge de Dràcula i ofega els demés en un oceà de gags secundaris que, potser, no arriben a funcionar igual de bé fora de l’hotel clàssic on vam conèixer per primera vegada aquesta tropa de monstres pirats amb cara de pocs amics.

Ara bé, si el que es busca és pur entreteniment i repetició de fórmula, és ideal per a tota mena de públic. La diversió està assegurada, però la novetat comença a mancar en l’univers animat de Transilvània.

Veredicte

El millor: El gag dels Gremlins a l’avió al més pur estil de Airplane (1980) i Dràcula provant el Tinder.

El pitjor: Es troben a faltar més interaccions per part de la resta de monstres (l’home invisible, Frankenstein, la mòmia) i l’apreciat hotel de Transilvània.

Nota: 7

- Advertisement -
Xavier Mogrovejo
Cursa estudis de crítica cinematogràfica, història i anàlisi fílmic a La Casa del cine. Ha estat Jurat del Festival de cine de terror de Molins de Rei, Jurat Jove de la 50a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges i de l'Americana Film Fest. També ha fet d'ajudant de direcció de diversos curtmetratges de la Universitat Internacional de Catalunya i el seu fanatisme pel cinema de gènere l’ha portat a col·laborar en mitjans especialitzats on line com com Terroracto.es o Aterrorízate.com.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents