“El plaer femení ha estat ignorat durant molts anys” “El plaer femení ha estat ignorat durant molts anys”
La directora de Erika Lust reivindica un enfocament femení de la indústria del cine eròtic “El plaer femení ha estat ignorat durant molts anys”

L’any 2004 una noia que acabava els seu estudis sobre cine va decidir que el seu projecte de fi de curs seria un pel·lícula… PORNO!! La va posar gratuïtament a internat i va tenir milions de visites… Erika Lust és el nom artístic de l’Erika Hallqvist aquesta directora i productora sueca resident a Barcelona que ha fet del cinema eròtic la seva professió. Des de fa anys promou un tipus de cine que no sigui ofensiu per la dona i que a la vegada pugui ser consumit per elles (i no només per ells). Recentment ha fet una crida a pública per trobar directores de cine eròtic i té molts altres projectes per renovar aquest tipus de cine que, no ens enganyem, es consumeix en massa. Una frase seva resumeix aquesta filosofia. “El sexe pot ser brut però els valors han de ser nets”. Aquest juliol de 2018 un dels seus projectes més ambiciosos, XConfessions, compleix 5 anys.

Per què vol trobar directores de cinema film eròtics? Tan malament ho fan els directors?

Tot va començar quan vaig convidar a quatre professionals amb molt talent a rodar quatre curts per XConfessions. Parlo de Paulita Pappel, Olympe_De_G i Adriana Eskenaki, que ja han aparegut com directores coonvidades al Vol.7 de XConfessions i també del cineasta i artista Bruce LaBruce. Al principi, buscar aquesta col·laboració va ser per plaer, perquè em venia de gust treballar amb aquestes persones. Però els resultats van ser tan bons que vaig començar a pensar en què moltíssimes dones amb talent. Dones que tenen una visió i una perspectiva pròpies sobre el sexe i la sexualitat així com la seva forma de representar-lo en pantalla i no obstant això no saben per on començar ja que la indústria del cinema adult és una indústria d’homes.

No sé per què em temia que aquesta frase arribaria…

En un moment com aquest en què la lluita del feminisme per la igualtat i els de temes de gènere estan en els mitjans constantment, les productores mainstream, dirigides pel mateix tipus d’home blanc sexista, segueixen produint les mateixes escenes avorrides i repetitives que a més són cada vegada més agressives. Per això vaig començar aquesta convocatòria. Em vaig adonar que hi ha moltíssim talent femení que no té l’oportunitat de mostrar la seva pròpia visió de la sexualitat femenina. Crec que la visió i la veu femenina en la pornografia és imprescindible. Hem de tenir veu en aquest discurs sexual que durant tants anys han dominat els homes en el porno mainstream. El cinema que intento fomentar fuig de les estructures repetitives del porno tradicional, que ens ha ensenyat a més una part molt negativa i falsa del sexe. Hi ha una demanda clara cap al producte que fem a Erika Lust Films, així que em vaig dir a mi mateixa: si el que fa falta perquè hi hagin més directores de cinema adult i una perspectiva femenina és diners, jo ho posaré! He decidit invertir aquest esforç en descobrir nous talents femenins que puguin liderar la següent onada de cinema adult alternatiu.

Cinema eròtic i cinema porno són sinònims?

La veritat és que no hi ha massa diferència entre aquests dos conceptes. El problema és que la paraula ‘porno’ ha adquirit en el nostre imaginari col·lectiu una sèrie de connotacions molt negatives. La pornografia, per a la majoria de la societat, és quelcom obscè, violent, denigrant i fins i tot vergonyant que es consumeix d’amagat en dubtoses pàgines d’Internet.

És curiós com el concepte d’erotisme s’ha mantingut com una cosa més elegant, més sexi

 Sona més finet…

Al final, el que hem de canviar aquí és la concepció social, que no és fàcil. La vessant tradicional del porno s’ha apoderat d’un concepte que no és seu. El porno no és només dones lleugeres de roba i pujades en talons quilomètrics esperant ansioses a ser penetrades pel repartidor de pizza, el massatgista o el lampista. Això és un imaginari concret, però no ha de representar a tot un gènere cinematogràfic tan ric i interessant com és el cinema adult. Hi ha una altra pornografia allà fora, representada per dones com Candida Royal, Maria Beatty, Ovidie o jo mateixa. Intentem tornar a unir aquests dos conceptes que ara semblen molt distants, perquè el porno també pot ser elegant i sexi i tenir una història suggerent com a fil conductor.

Hi ha molta diferència entre el que busquen homes i dones en aquest tipus de cinema?

Tradicionalment s’ha pensat que sí, però jo no ho crec. Si mirem els usuaris que compren habitualment les meves pel·lícules o que són subscriptors de les meves plataformes, aproximadament, la meitat són homes i la meitat dones. Faig cinema per a gent a la qual li agrada veure sexe en pantalla, però que s’avorreix amb la pornografia tradicional i és exigent amb el cinema adult que vol consumir. Hi ha un gran mite sobre el porno per a dones i el porno per a homes. S’ha instal·lat en la societat, per exemple, aquesta idea que a les dones ens agrada únicament un cinema on hi hagi pètals al llit i carícies… Tot això és absurd. La sexualitat és personal, a cada persona, sigui dona i home, li poden agradar diferents coses. Jo dirigeixo pel·lícules on es realitzen tot tipus de pràctiques. Hi haurà dones que s’excitin amb els pètals, i altres que no. No es pot generalitzar d’aquesta manera i crear un estigma sobre tot un gènere. Són tòpics que hem d’anar superant com a societat.

mo-19

Hi ha estereotips i tòpic per tots costats, veig.

Malauradament, la indústria del porno ha estat dominada fins ara per un prototip de persona: home blanc d’edat mitjana obsessionat amb els pits i els culs que només és capaç de repetir una i altra vegada escenes sense gràcia ni cap sentit (literalment sense sentit) perquè, en realitat, no té ni un polsim d’intel·ligència sexual. Fins quan s’ha començat a fer cinema “lèsbic” ho han fet per a l’ull “aparentment” masculí, i no amb la voluntat de reflectir una autèntica relació sexual entre dones. Això pot canviar. Crec realment que la pornografia alternativa pot erigir-se com un important punt de trobada, plaer i aprenentatge. A la gent que veu les meves pel·lícules els agrada veure una història i uns personatges amb els quals se senten identificats. Un fil conductor, una narrativa i una acurada producció. I per descomptat els agrada veure el plaer femení representat també.

M’enorgulleix veure que hi ha una paritat en el meu públic, perquè jo no faig cinema per a dones

 Avui en dia tot funciona per Internet i gairebé sempre gratuït. Com fa diners la indústria del porno?

Fent continguts de qualitat, que no es poden trobar gratuïtament. I també apel·lant a un públic culte i exigent que sap que ha de pagar per cinema adult de qualitat, igual que paga per Filmin o Netflix quan vol veure alguna cosa bona. La nostra audiència és diferent, exigeix més i està disposada a donar alguna cosa a canvi d’aquest plus.

Li molesta el paper de la dona a la indústria del porno?

Sí, és una de les coses que em molesta del porno tradicional. Més que res, perquè consisteix en tractar-la com un objecte desproveït de sexualitat pròpia i condemnada a ser un complement del plaer masculí. Que aquests models impactin en la vida social i sexual de les persones em sembla molt perillós. El que hauria de promoure el cinema adult és la igualtat entre els dos gèneres i representar el sexe com un acte en el qual totes les persones involucrades són subjectes de plaer, sexualitat i desitjos. No són ni objectes ni màquines. A ningú se li escapa que el plaer femení ha estat ignorat durant molts anys al porno. També és perillós el missatge que s’envia constantment als clips gratuïts. Abuse a teen, Fuck a teen (abusa o folla un adolescent). Crec que cal ser responsable amb els missatges que s’envia als espectadors. En aquest sentit, em sembla fonamental fomentar la cultura del consentiment. Les meves pel·lícules intenten contrarestar aquest impacte negatiu, representant el sexe com el que és: un moment de diversió, sensualitat i passió entre persones.

Cal deixar clar que el consentiment sempre és necessari per mantenir relacions

El projecte Xconfessions és molt participatiu. Què l’ha sorprès?

XConfessions és probablement el meu projecte més ambiciós, i estic molt feliç de poder seguir fent-ho. Ja anem pel volum 8! Hem realitzat 100 curtmetratges i hi ha més de 200.000 usuaris actius a la plataforma A XConfessions la gent comparteix les seves experiències i fantasies sexuals de forma anònima. D’entre les que m’envien, cada mes n’escullo dues per convertir-les en una experiència cinamatogràfica única. Curts eròtics explícits d’alta qualitat cinematogràfica.

Què li envia la gent?

De tot! Hem rebut centenars de confessions i històries i totes diferents i interessants. Recordo una especialment amb la que vaig gaudir molt en el rodatge: Boat Buddies with Benefits. Una dona va escriure una confessió al web: va comprar un vaixell amb un amic, i el dia que havien de reparar-lo, una cosa va portar a l’altra i van acabar estrenant-lo amb magnificència. Vaig connectar immediatament amb la història, perquè en el passat vaig estar moltes hores navegant. Per al rodatge vam trobar un vaixell preciós, amb un paisatge fantàstic. A més, els protagonistes (Clarke Kent i Pau Pappel) van tenir una trobada molt apassionat. ¡Saltaven espurnes! Tinc molt bon record d’aquell curtmetratge.

boat-13-1024x680

Curts, llargs, llibres, produccions, premis… Què li falta per fer a Erika Lust?

Doncs moltes coses! Ara mateix acabo de llançar un projecte nou amb el meu soci i marit Pau Dobner: The Porn Conversationuna plataforma on oferim de forma gratuïta eines i recursos per ajudar els pares a tenir la xerrada sobre porno amb els seus fills (#theporntalk). Ara ja és una necessitat per tot el que t’he dit abans. El porno tradicional ofereix una visió distorsionada del sexe i una visió sexista sobre la dona. La xerrada sobre el sexe ja no és suficient, ara els pares hem de preparar per tenir la xerrada sobre porno.

Els nostres fills, petits o adolescents, poden accedir a vídeos en qualsevol moment i trobar-se amb qualsevol cosa

porn

Fa por!

Hem posat aquests recursos a disposició dels pares perquè els és més útil obrir un pont de diàleg amb els fills i fer-los entendre el que estan veient. Per a això els pares ens hem de preparar també. Al final, qui millor que els pares per educar els seus propis fills en aquests temes, oi? Només cal ajudar-los, i amb aquest projecte ens ens hem proposat fer-ho. Volem que hi hagi una conversa oberta i sense complexos sobre el porno, perquè en un futur (o, en el cas d’adolescents, en el present) puguin prendre decisions intel·ligents i, sobretot, amb tota la informació necessària.

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*