El cinema català s’empetiteix (encara més) El cinema català s’empetiteix (encara més)
Menys produccions, menys diners recaptats i menys espectadors pel nostre cinema El cinema català s’empetiteix (encara més)

Males xifres les que ha presentat l’Acadèmia del Cinema Català en el seu balanç del 2017. El principal titular és que es fa menys cinema i menys públic el va a veure a la manera tradicional, és a dir, als cinemes. El 2017 es van estrenar un total de 49 produccions catalanes. Això suposa 16 produccions menys que el 2016, quan se’n van estrenar 65. La cosa no sembla que vagi a millor aquest any. A l’equador del 2018 les xifres són inferiors, amb només 19 films estrenats. No obstant, n’hi ha una vintena més amb previsió de data d’estrena. Dels 49 films estrenats el 2017, 36 són de ficció –pels 38 de 2016– i 13 són documentals –pels 27 de 2016–. En bona mesura, segons s’ha explicat la presidenta de l’Acadèmia en una roda de premsa, aquest descens, tant en el nombre com en la mida de les produccions, és degut a les retallades pressupostàries a la Televisió de Catalunya i a l’ínfim pressupost que el govern català destina a al cinema. “És una vergonya que es destini només el 0’7% del pressupost a cultura”, ha reblat.

En el que portem de 2018, la xifra és de 14 films de ficció i 5 documentals, fet que posa de manifest l’important descens de la producció de documental  cinematogràfic els darrers temps a Catalunya. Pel que fa a idiomes, el castellà segueix sent la llengua predominant, seguida de l’anglès. No obstant, el català pren protagonisme durant el primer semestre de 2018, sent la llengua principal de 7 dels 19 films estrenats. Isona Passola ha recordat que el català continua sent una assignatura pendent de normalitzar al cinema ja que l’any 2016 només l’% del públic al cinema va ser per a films en català i el 2017 s’ha arribat al 5% gràcies a fenòmens com Incerta glòria o Estiu 1993. Segons la presidenta de l’Acadèmia s’hi ha de posar remei des de les institucions.

premis gaudi 2018

Si mirem els diners recaptats les xifres han baixat respecte 2016, en part perquè no hi ha hagut cap pel·lícula que arribés a xifres de rècord que es van assolir amb Un monstre em ve a veure. Aquest film va superar els 26 milions d’euros, una  contribució molt significativa al total de 63 milions d’euros i gairebé 11 milions d’espectadors d’aquell any.

L’any 2017 el cinema català va assolir a la taquilla espanyola 37 milions d’euros pels seus 6,4 milions d’espectadors

En el que portem de 2018 les xifres són de 7 milions a taquilla i 1,1 de públic. Pel que fa a gènere, el cinema català segueix lluny de ser paritari, amb uns percentatges de direcció femenina que no arriben al 20% del total però que són superiors en termes relatius als anys anteriors.

Del que sí ha tret pit l’Acadèia del Cinema Català ha estat de la bona acollida del Cicle Gaudí. Aquesta iniciativa ha arribat ja a la totalitat de territori català amb vistes d’ampliar-se dins i fora del país. Des del setembre de 2017 fins al juny del 2018 el Cicle Gaudí ha acumulat 16.471 espectadors, amb una mitjana de 1.209 per pel·lícula, el que suposa un augment d’un 36% respecte el mateix període de l’any anterior. Durant aquest any, el Circuit Estable de Cinema Català s’ampliarà fins a un màxim de 45 poblacions catalanes.

Reivindicacions històriques que continuen sense remei

Isona Passola no s’ha mossegat la llengua en descriure un diagnòstic preocupant pel cinema català. La situació econòmica de TV3 sumada a l’eliminació del cànon audiovisual (la taxa a les operadores de telecomunicacions) han provocat “un efecte letal pel cinema català”. Segons ella fa falta que el motor del nostre cinema que ha de ser TV3 torni a tenir múscul econòmic i els productors puguin tornar a comptar amb els 20 milions extres que suposava el cànon audiovisual abans que fos tombat pel Tribunal Constitucional el juliol passat.

Malgrat el fosc panorama els canvis de govern (i nous pressupostos), la imminent supressió del 21% de l’IVA al cinema i la irrupció de les plataformes fan que es tingui encara un bri d’optimisme. Passola també ha aprofitat per carregar sobre la retallada d’un terç de l’aportació del govern català a l’Acadèmia del Cinema Català. De 280.000 s’ha passat a 110.000 fet que, segons ella, fa perillar el model de gala dels Premis Gaudí que s’ha fet fins ara. “No sé com ens ho farem i no sé si serà prou digne”, ha conclòs.

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges, és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic i ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*