today-is-a-good-day

“L’any 1968 va suposar una revolució per al cinema fantàstic”

- Advertisement -

Del 9 al 13 de juliol de 2018 la Universitat de Barcelona dins d’Els Juliols organitza el curs d’estiu “De simis i odissees, el futur del passat” codirigit pel professor Jordi Ojeda i per Ángel Sala, director del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Parlem amb Jordi Ojeda, col·laborador d’El cinèfil, actualment responsable de la secció SitgesCampus al Festival, on el veiem fent presentacions de llibres, còmics i pel·lícules en un festival on ha estat conferenciant, comissari d’exposicions, autor de capítols d’alguns dels llibres oficials i jurat.

Per què heu triat aquest títol i tema pel curs d’enguany?

- Advertisement -

Com sabeu l’edició 51 del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya retrà un homenatge al cinquantè aniversari de l’estrena de 2001: Una odisea del espacio (2001: A Space Odyssey, 1968) dirigida per Stanley Kubrick, amb diferents activitats que de ben segur il·lusionaran els aficionats al cinema. El mateix cartell del festival està protagonitzat per la icònica imatge del monòlit sobre les aigües de la sorra de la platja de Sitges, així que ens va semblar una gran oportunitat de poder analitzar aquesta pel·lícula amb un dels grans experts com el mateix Ángel Sala i compartir-ho amb els aficionats que any rere any ens acompanyen en aquest curs.

- Advertisement -

És el cinquè curs consecutiu que organitzeu tots dos i el quart curs d’estiu, tots de temàtiques ben diferent

Efectivament, ens va semblar que podia ser interessant i divertit organitzar un curs d’estiu de 20h a fer de dilluns a divendres a les tardes d’una setmana de juliol. És important també saber veure el cinema fantàstic. Ens sembla fonamental educar en la mirada i veure més enllà dels efectes especials, les escenes d’acció o la interpretació dels actors i actrius. Així que el primer any el vam dedicar al cinema fantàstic en general, el segon any al cinema de ciència ficció, el tercer any a la ciència i els científics, el quart a Dràcula i el vampirisme i aquest cinquè a la percepció del futur en el cinema en general i, en especial, a les pel·lícules estrenades el 1968 que van suposar una revolució en el cinema fantàstic.

Produir una pel·lícula pot trigar diversos anys des de la concepció de la idea fins a l’estrena en una pantalla gran. L’atzar producte d’un moment de canvi de paradigma a la societat i al cinema va promoure que a l’any 68 s’estrenessin pel·lícules emblemàtiques en el cinema fantàstic com, a més de la citada 2001: El planeta de los simios (Planet of the Apes, 1968), La noche de los muertos vivientes (Night of the Living Dead, 1968), La semilla del diablo (Rosemary’s Baby, 1968) i Barbarella (1968).

Però també és l’any de Boinas verdes, Bullit, Chitty Chitty Bang Bang, El caso de Thomas Crown, El desafío de las águilas, El estrangulador de Boston, El gran silencio, El guateque, El león en invierno, El nadador, El submarino amarillo, Estación Polar Cebra, Funny Girl, Hasta que llegó su hora, Historias extraordinarias, La brigada del diablo, La extraña pareja, La Jungla humana, Oliver i Romeo y Julieta, i moltes més, una collita impressionant per un any que es pot considerar un canvi de paradigma a la història del cinema.

D’entre totes, probablement 2001 i El Planeta dels simis van contribuir de forma decisiva a impulsar una nova era en tots els sentits en el cinema de ciència ficció, tant en la forma com en el fons del missatge, i la seva influència arriba fins els nostres dies.

Curiosament totes dues amb un origen literari

És veritat. Si em coneixeu sabeu que molts cops repeteixo la frase: “si t’agrada el cinema el que has de fer és llegir molt”. Al Festival de Sitges ens agrada molt el cinema, ens agrada parlar amb els directors i amb els equips artístics i tècnics, però també ens agrada llegir novel·les, historietes i assaig sobre cinema. És important també entendre la gènesi de les idees i respectar les diferències implícites a cada mitjà artístic.

- Advertisement -

En el cas de 2001 la llavor inicial és un conte curt d’Arthur C. Clarke titulat El Sentinella, que descriu l’escena que esdevé a la Lluna. Després el mateix Clarke escriuria quatre llibres de la saga (recentment s’ha publicat per primer cop un integral dels quatre volums). En el cas del Planeta dels simis, l’origen correspon al llibre homònim de Pierre Boulle publicat el 1963, tot i que el llibre esdevé en una civilització futurista de simis, les limitacions de producció canviarien la ciutat i la societat dels simis a una societat preindustrial. El jove escriptor Ira Levin va ser l’autor del llibre  Rosemary’s Baby publicat el 1967 i Jean-Claude Forest el dibuixant i guionista de Barbarella, còmic publicat en 1962.

Parlarem també de l’obra Frankenstein i el modern Prometeo i de la seva autora Mary Shelley, amb motiu dels dos cents anys de la publicació de la novel·la i de l’estrena de la pel·lícula Mary Shelley (2017), en parlarem del cicle homenatge de pel·lícules clàssiques que es podrà veure durant el Festival de Sitges sobre la criatura i l’autora. Una bona excusa per reflexionar sobre la influència del mite de Frankenstein al cinema en general i a la nostra societat en particular.

Quins són la resta de professors participants en el curs?

Comptem amb col·laboradors experts en els diferents temes, com el professor Jordi Sánchez Navarro i la periodista Desirée de Fez. El cinema asiàtic sempre hi té cabuda així que també hi participen Enrique Garcelán i Glòria Fernández de CineAsia en una sessió dedicada als futurs distòpics proposats a les pel·lícules asiàtiques.

A més del curs, en què estàs treballant ara?

L’estiu sempre és època de reflexió, escriptura i planificació. Després de l’estiu organitzo un altre curs sobre ciència ficció a la Universitat de Barcelona, i a finals d’any tinc previst inaugurar a Madrid una gran exposició de la qual aviat n’explicarem els detalls. Si tot va bé, espero un 2019 molt… robòtic.

- Advertisement -
Ylenia Cañadashttps://www.elcinefil.cat
Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària en el festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l'oportunitat de col·laborar com a crítica i redactora per a diversos mitjans de comunicació nacionals, així com a realitzar la cobertura de festivals de cinema o esdeveniments culturals. Ha exercit com Jurat de la Crítica, Méliès d'Or i Jurat Jove en el Festival de Sitges, de la crítica al BCN Film Festival,, l'Americana, TerrorMolins, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest, l'Alternativa o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sant Boi (Fantboi) i actualment és codirectora i programadora de la Mostra de Cinema Nòrdic de Barcelona (Nòrdica). A més, és membre de la Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i treballa en un cinema de Barcelona.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents