‘Magnum’: el bigoti més carismàtic de la TV ‘Magnum’: el bigoti més carismàtic de la TV
La sèries dels 80 que no només va marcar una generació sinó que n'ha acompanyat més d'una ‘Magnum’: el bigoti més carismàtic de la TV

Aquesta secció es caracteritza per portar-vos biografies de personatges mítics, habitualment relacionats (tot i que no sempre) amb alguna estrena d’actualitat. Permeteu-me en aquesta ocasió que faci un exercici de nostàlgia. Sí, vivim en un moment d’explosió de sèries de tot tipus que alguns no han dubtat de qualificar de l’edat d’or d’aquest format. Una afirmació agosarada que, d’alguna manera, sembla obviar que de sèries n’hi ha hagut sempre, i algunes de gran qualitat. Viatgem doncs en el temps tot cercant un personatge que va marcar la infantesa de molts de nosaltres, ni més ni menys que Thomas Magnum.

Habituats a un cert tipus de detectiu fosc, amb mals hàbits, treballant en els baixos fons d’entorns urbans (vaja, l’arquetip hereu del cinema noir) Magnum representava un alè d’aire fresc: sorneguer però benintencionat, d’hàbits sans i fent la seva feina en un entorn paradisíac com Hawaii, Magnum només compartia amb els seus col·legues de professió, el gust per les dones i la capacitat de resoldre crims. Fins i tot el seu modus operandi s’allunyava del tòpic, enlloc del típic llop solitari, Magnum sempre s’envoltava de la seva colla d’amics, Rick i TC fonamentalment, a l’hora d’ajudar-lo en les seves investigacions.

tom-selleck-magnum-pi

No ens enganyem, ens trobem davant un personatge icònic, tant pel que envolta la creació del personatge en sí, com per la sèrie de símbols que l’acompanyaven. Símbols que, al seu torn, ja constituïen senyals de marca originals, reconeixibles i que l’envoltaven d’un aire barreja de carisma, romanticisme i reconeixement. Així, el mateix actor que donava vida a Magnum ja arribava a la sèrie amb l’aura de ser l’home que havia renunciat a ser Indiana Jones i, deixant de banda si va escollir bé, la veritat és que Magnum no hagués estat el mateix sense l’aparença de Selleck. Un actor competent que aportava una dosi justa de masculinitat: viril sense transmetre agressió, natural en la seducció, afalagador sense trampes i físicament portentós sense excessos hormonals. És a dir, podria ser el teu veí simpàtic, atractiu, esportista però que no faria fàstics a un bon sopar o a prendre una cervesa.

Però això per sí sol no hagués estat suficient. Tot personatge necessita una iconografia al voltant, marques d’estil que el diferenciïn de la resta a simple cop d’ull i Magnum n’anava sobrat. El Ferrari vermell, el llogater rondinaire (inoblidable Higgins i els seus dòbermans Zeus i Apol·lo), les camises florejades, l’helicòpter de TC i sobretot un bigoti formós, creaven un conjunt que no només acompanyaven el concepte del personatge sinó que el construïen d’igual manera que la seva personalitat o la manera de resoldre els crims.

Programme Series: Magnum, P.I. - (Series 01).

Magnum P.I. era en definitiva una sèrie blanca, sense grans virtuosismes ni trames complicades, però que essencialment aconseguia atrapar l’espectador pel magnetisme del seu protagonista. Sí, el de menys era què passaria en el capítol, l’important era connectar un cop més amb el protagonista, amb la seva capacitat de seduir-nos amb el seu somriure i les seves aventures, no tant les detectivesques com els seus assumptes quotidians. Un personatge, doncs que forma part de l’imaginari col·lectiu de tota una generació.

Àlex Lascort

Àlex Lascort Ficcions biogràfiques

Barceloní i rodamon de les rodalies metropolitanes l'Àlex P. Lascort és un cinèfil compulsiu per herència familiar. Escriu a diversos mitjans online com 'Cine Maldito' o 'Fantastic Plastic Mag'. S'uneix a l'equip d'El cinèfil amb ganes d'explorar la cinefilia des d'una perspectiva nostrada.

  • Marga

    7 de gener de 2018 #1 Author

    Molt bona exposició del que va èsser tot un fenòmen a l’època.
    Sempre esperant un nou capítol.
    Personalment, m’encantava, per la frescor, però també pel contrapunt fosc que incidia en alguns capítols, sobre les relacions dels personatges i la seva necessària reacció, com a civils, encarant-se als fets ocurreguts durant la seva estada a la guerra del Vietnam.
    No tot era tant fresc, també podies extreure pensaments i buscar la forma d’enquadrar certes actituds amb la idea de cóm acceptar tirar endavant a la vida tot i aquella negror evident.

    Respon

  • Montserrat Pi Mut

    8 de gener de 2018 #2 Author

    Bon dia! Encantada de llegir el teu escrit. Des de fa mooooolt temps intento comprar la sèrie (el meu marit era un incondicional de Magnum), però no la trobo enlloc. Tens alguna idea d’ on es podria adquirir?
    Gràcies i salutacions.

    Respon

  • Anna M. Villalonga

    Anna M. Villalonga

    18 de juliol de 2018 #3 Author

    Jo encara n’estic enamorada. No cal dir res més.

    Respon

  • Ana Lima Bermúdez

    19 de juliol de 2018 #4 Author

    La meva germana i jo no ens en perdíem cap episodi. Com enyorem aquelles tardes…sempre atentes a veure quin cas havia de resoldre!!

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*