today-is-a-good-day

El capità Peter Weir

- Advertisement -

Durant la 51a edició del Festival de Sitges el cineasta Peter Weir rebrà el Gran Premi Honorífic que cada any es lliura a una persona destacable de la indústria cinematogràfica. Weir representa la combinació més intel·ligent de cinema comercial i cinema d’autor. Director de films que ja formen part de l’imaginari col·lectiu, el director australià és mundialment apreciat per títols de diversos gèneres. A Sitges 2018, Weir serà reconegut amb el Gran Premi Honorífic, en homenatge a una carrera plena d’èxits.

Peter Weir

- Advertisement -

Peter Weir va néixer a Sidney l’any 1944 i amb el temps va arribar a formar part de la coneguda new wave australiana, moviment cinematogràfic que va veure com el cinema australià creixia de manera exponencial durant la dècada dels 80. Els seus inicis però van ser a la televisió on va debutar com a director realitzant un episodi de Three to go. Ja aleshores, va demostrar la seva tendència a l’exploració psicològica dels seus personatges principals que posteriorment es veuria en altres projectes seus.

- Advertisement -

L’any 1974, Weir va fer la seva primera pel·lícula amb identitat The cars that ate Paris, una comèdia amb tocs d’humor negre. A aquesta, la va seguir Picnic at hanging rock, una adaptació de la novel·la de Joan Lindsay que narrava un drama amb tocs surrealistes i onírics. Amb el thriller La última ola, va corroborar la seva aptitud a l’hora d’idear i desenvolupar històries de misteri amb un to enigmàtic. Mel Gibson, va protagonitzar el drama bèl·lic Gallipoli, un film que parlava sobre la pèrdua de la innocència de dos joves soldats durant la I Guerra Mundial. Aquí va iniciar l’amistat entre Weir i Gibson, que duraria molts anys. Va ser durant aquesta època quan va aconseguir el reconeixement a millor director en els premis atorgats per l’acadèmia del cinema australià.

Peter Weir

Una altra gran estrella que també va treballar en més d’una ocasió amb el cineasta va ser Harrison Ford, a Único testigo (1985) i a La costa de los mosquitos (1986). Amb el primer film, Weir tornava a presentar situacions i personatges de diferent índole cultural, en aquest cas representades per la cultura Amish. La direcció d’aquesta pel·lícula li va valdre la seva primera nominació als Globus d’Or i als Oscars, tot i que finalment va ser Sydney Pollack qui es va endur l’estatueta.

Una de les grans obres de Weir és sense cap mena de dubte, El club de los poetas muertos, un film ambientat als anys 50 que mostrava la relació i interacció d’un professor que arribava a un col·legi privat amb uns mètodes innovadors els quals no acabaven d’encaixar. El film li va valdre a Weir una nova nominació tant als Globus com als Oscars però una vegada més, va ser un altre el que es va endur el premi. L’any 90, va aconseguir un Globus d’Or a la millor comèdia, Matrimonio de conveniencia, protagonitzada per Gerard Depardieu i Andie MacDowell. Un altre gran títol de l’australià va ser El show de Truman, una comèdia satírica protagonitzada per Jim Carrey que de nou, li va valdre una nominació com a millor director, tot i que va ser Salvar al soldado Ryan de Spielberg qui es va endur el guardó.

Peter Weir

Weir es va prendre cinc anys de descans. No va ser fins al 2003 que va presentar Master and Commander, una adaptació de la novel·la de Patrick O’Brian i que van protagonitzar Russell Crowe i Paul Bettany. L’any 2010, Weir es va retrobar amb l’actor Ed Harris a Camino a la libertad, un film basat en fets reals que narrava com un grup de soldats es va escapar d’un gulag soviètic durant la II Guerra Mundial.

- Advertisement -
Luana Valls
Nascuda al Brasil la Luana Valls és graduada en Periodisme, Cinema i Televisió per la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació escrits com el 'Diari Ara' i 'El Periódico' i també té experiència en el camp del cinema de la mà de la productora catalana Batabat i realitzant la cobertura informativa de festivals de cinema arreu de Catalunya. Des del principi, unida a aquesta aventura cinèfila amb ganes i il·lusió

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents