Disculpeu “Les Molèsties” Disculpeu “Les Molèsties”
La nova web sèrie de Roger Coma Disculpeu “Les Molèsties”

Ja fa temps que molts esperàvem el retorn de Roger Coma darrera la càmera, i el moment per fi ha arribat. El creador de Les Coses Grans repeteix fórmula en aquesta segona part on continua acompanyat de Margalida  Grimalt i David Verdaguer a més d’afegir els fitxatges d’Alba Florejachs, Maria Rodríguez i José Pérez.  Així, l’actor català es pren la molèstia de plasmar en una web-sèrie  els seus pensaments sobre la quotidianitat i explicar-nos per què les coses grans es converteixen amb els anys en molèsties.

Existencialisme cosmopolita

L’hummus porta cigrons, existeix un dia de l’ex i Roger Coma no té  (segons la sèrie) cap tipus de virtut. Són tres coses que he aprés de les molèsties, aquesta sèrie de sis capítols de Betevé que es pot visualitzar per Youtube. Narra els problemes existencials de tres parelles amb fills a la ciutat de Barcelona. Sí, la vida sencera és una molèstia avui en dia i, per tant, és millor relativitzar tot el que passa al teu voltant, abstreure’s i deixar-se portar per les incongruències del segle XXI. Ente les blanques parets de casa seva, els protagonistes poden ser ells mateixos dins del marc que estableixen els rols que els ha tocat jugar a la vida, cadascú amb els seus propis ideals que, inevitablement, molts cops poden xocar, tot i ser igual de lícits o reprovables segons la persona que ho escolti.

La incòmoda realitat

Realment preferim viure enganyats que realment veure el que tenim sota el nas, no se ben bé si per pura supervivència o per que estem acostumats a que ens ho donin tot mastegat.

El fet és que Les Molésties, que bé podria ser una continuació de la sèrie anterior de Roger Coma, ens posa davant del nas allò evident, però que els seus protagonistes no veuen, potser perquè no hi ha més cec que el que no vol veure; mentre tenen paranoies amb realitats que no existeixen, o potser sí?

La incòmoda realitat en si es una molèstia, quelcom amb què tothom ha de conviure de la millor manera que sap i, en el cas de Roger Coma, aquesta manera és mostrant-la en forma de web-sèrie.

La vida, quin pal

Les molèsties fan un pal enorme, especialment quan ens les trobem a cada cantonada, i a mesura que ens anem fent grans aquestes van creixent. És la vida mateixa. A mi, m’han arribat les molèsties d’escriure una crítica que m’ha fet plantejar, igual que al protagonista de la sèrie, qui soc a la vida. Realment soc algú per jutjar les cabòries d’altri? Quina transcendència poden arribar a tenir les meves paraules sobre quelcom? A algú li interessa realment el que digui una lleidatana de 28 anys? Sí, Roger, m’has convençut, no som ningú en aquest món i ser-ho fa un pal tan enorme com segurament ho farà intentar ser-ho, la veritat.

Per tant, a la gent que llegeixi aquest text, els demano que disculpin les molèsties, no sabem el que ens fem.

Veredicte

Agradarà a: gent que té predilecció per Woody Allen y a aquells que siguin un escèptics de la societat en la que els ha tocat viure.

No agradarà a: aquells que no hagin vist Les Coses Grans o que no estiguin familiaritzats amb el món intern de Coma.

Nota: 6

Enganxòmetre: 5

Alice Tapiol

Alice Tapiol Coses sèries

Graduada en Comunicació i Periodisme i amb un postgrau en Guió per cinema i televisió, sempre ha enfocat la seva carrera cap a l'escriptura. Especialitzada en comunicació digital, treballa des de 2014 com a redactora i crítica en diverses publicacions web. Enamorada del cinema i serièfila fins a la medul·la, ha estat guardonada amb diversos premis pels seus curtmetratges. Redactora d'El cinèfil des de novembre de 2017, una aventura que encara amb l'entusiasme que la caracteritza.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*