El Follet Tortuga i els vells verds al Japó El Follet Tortuga i els vells verds al Japó
El mestre d'en Goku no és l'únic personatge obsessionat amb les noies de la ficció nipona El Follet Tortuga i els vells verds al Japó

Fa uns mesos vaig anar al Japó per primer cop. A banda d’anar al Museu Ghibli i anar a veure el Godzilla gegant de Shinjuku, vaig ser testimoni d’altres realitats sorprenents. Tots hem sentit la llegenda urbana aquella de la màquina de calces usades al metro (que mai no vaig veure) i altres mites del Japó contemporani. També coneixia algunes estranyes aficions com els Maid Caffee (on noies vestides com nines, per dir-ho suau, et serveixen tasses de cafè per 10 euros o més) o altres bars temàtics de gats i mussols… Ei que jo no jutjo eh… Aquí tenim una tradició que us posar un pagès cagant al pessebre al costat de Jesús i la verge Maria.

Una de les escenes que més em van impactar, però, va ser la que vaig viure en un centre comercial on hi havia una enorme cua on tots els membres eren homes. Encuriosit com a bon periodista, vaig seguir-los per veure a què esperaven. Sorpresa! Feien cua per donar la mà a unes nenes de 15 o 16 anys que cantaven en un grup de J-Pop. Totes les noies tenien un goril·la al seu costat controlant, per si de cas. Eren les anomenades Idols, grups de música de noies (molt sovint menors d’edat) que canten temes enganxosos i que, si tenen sort o bon màrqueting, tenen milers de seguidors. La roba que portaven les noies era força similar a la de les cambreres dels Maid Caffee. Automàticament em va venir un pensament al cap. “Aquesta actitud la conec”. Automàticament em va venir una imatge al cap…

Els follets tortuga “reals”

Tenia davant una colla de Follets Tortuga reals? És un patró que es repeteix a la societat japonesa? Com que jo no en sé gaire del tema he preguntat als experts. El nostre col·laborador Oriol Estrada, que dels nipons, manga i anime en sap alguna cosa, diu que tot plegat és fruit d’una societat que encara és força masclista i on la “cosificació” de la dona conviu amb una forta repressió sexual. “Hi ha molts tabús i a la vegada no tenen problemes en llegir una revista eròtica al metro”, explica. Segons ell els japonesos són molt contradictoris en alguns aspectes però cal entendre que la seva no és una societat cristiana amb tants perjudicis respecte els cossos nus. “Quan el Japó es va obrir al món de manera molt artificial es van incorporar valors de la moral victoriana però un canvi així no es pot fer en unes poques dècades de forma efectiva”, conclou. És per això que en alguns aspectes són molt pudorosos (censura en el porno, per exemple) però després és força habitual veure pits a la televisió amb facilitat”.

Follet tortuga Muten Roshi

De fet és habitual trobar-se aquest estereotip de personatge en altres mangas o animes japonesos. A banda del mestre d’arts marcials d’en Goku i en Krilin hi ha hagut altres mangas i animes que han posat el dit a la nafra en aquest tipus de personatges. Segurament el més icònic (i fins i tot més pervertit que el Follet Tortuga) és en Happosai.

Ranma 1/2 és una història on el sexe té força més presència que a Bola de drac i el vell Happosai té una debilitat: si no està en contacte amb una dona (o en el seu defecte la seva roba íntima) perd tota la seva energia… Us podeu imaginar quin ésser detestable és! I perquè veieu que aquesta actitud no és només cosa de vells només cal que recordem un altre clàssic: El Dr. Slump! En Sembei Norimaki va molt calent i és capaç fins i tot d’inventar unes ulleres per veure dones despullades.

Dr Slump

De fet, a l’entrecuix de l’Arale (no oblidem que és un robot) no hi ha res perquè el Dr. Slump no ha vist mai els genitals femenins. També instal·la una càmera dins l’Arale i l’envia a banyar-se amb la Senyoreta Yamabuki per veure si finalment pot esbrinar què tenen les dones sota les calces. Òbviament tot surt malament… Sempre tot li surt malament.

El manga i l’anime han retratat aquest tipus de personatge sempre amb un cert humor (malgrat el masclisme que denota). A la seva manera és una manera de mostrar com al Japó hi ha molts contrasts i la seva és una societat complexa molts cops difícil d’entendre des del nostre punt de vista europeu mediterrani. Segurament, en part per aquesta enorme diferència, hi ha tant seguidors de la cultura japonesa per aquest racó del món. Per sort ens fascines moltes altres coses més enllà del vells verds.

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*