Sant Cugat Fantàstic i el terror dels 80 Sant Cugat Fantàstic i el terror dels 80
Experts en la matèria van debatre sobre sèries i pel·lícules de la dècada de moda Sant Cugat Fantàstic i el terror dels 80

Fa uns dies va tenir lloc la 4a edició del Sant Cugat Fantàstic, un festival on es va poder gaudir durant 4 dies de projeccions de curts i llargmetratges de gènere, l’exposició dedicada al personatge de Ghibli: El meu veí Totoro, el Survival Zombie, sessions de microteatres, lectures de contes fantàstics i de terror, així com diverses xerrades enfocades al fantàstic. Entre les quals n’hi va haver dues que van dirigir-se a la dècada que tan de moda està avui en dia, els 80. Per una banda, el professor Jordi Ojeda va repassar les sèries més influents d’aquell moment i la influència i llegat que va tenir en el cinema contemporani. Per un altre costat, una taula rodona amb la presència dels escriptors Albert Galera i Lluís Rueda i moderada pel cineasta i co-director del festival Marc Carreté que van parlar sobre les pel·lícules més mítiques de l’època i com han influït en el cinema actual.

A la xerrada “Sèries fantàstiques mítiques dels vuitanta” el professor Jordi Ojeda, col·laborador d’El Cinèfil amb la secció Cinema, ciència i tecnologia, va fer un recorregut per les sèries més emblemàtiques de la dècada. Com a preàmbul de la xerrada va recordar com des d’un punt de vista sociològic va ser una època amb forces canvis que en certa manera van revolucionar el món i que les sèries actuals ambientades en aquella època han sabut reconèixer, mostrant-t’ho en produccions força interessants. Alguns dels exemples dels fets més destacats són la guerra freda i la caiguda de la unió soviètica (els espies de la sèrie The Americans), l’inici de l’era d’Internet (els emprenedors a Halt and Catch Fire), la caiguda del mur de Berlín (els espies infiltrats a Deutchland 83), l’entrada massiva de la droga als Estats Units (el paper de Pablo Escobar vist a Narcos o els efectes a Los Angeles a Snowfall), o l’originalitat del cinema de l’època en una producció que aprofita al màxim el poder de la nostàlgia en una de les grans sèries actuals: Strangers Things.

El professor Jordi Ojeda impartint la xerrada sobre sèries dels 80s

La irrupció del videoreproductor domèstic als vuitanta va facilitar i potenciar el seguiment de les sèries en una dècada on van aparèixer els canals privats. El número reduït de canals van fer que les audiències fossin milionàries i tots veiéssim i comentéssim els mateixos programes de ficció, la qual cosa va contribuir a convertir algunes d’aquestes produccions en mítiques i inoblidables per a la cultura popular. A la xerrada es van destacar sèries com El Coche fantástico (1982-1986) i Star Trek: The Next Generation (1987–1994), especialment va incidir en què totes dues van mostrar un gran avançament en el que es coneix avui en dia com robòtica col·laborativa, és a dir, la branca de la intel·ligència artificial que estudia la interacció amb les persones en un context social no industrial. També va recordar les sèries basades en relats autoconclusius amb equips artístics diferents a cada episodi amb sèries tan rellevants com Más allá de los límites de la realidad (1985-1989), Cuentos asombrosos (Amazong stories, 1985-1987) o Historias de la Cripta (1989-1996).

Però si una sèrie va destacar per sobre de la resta va ser sens dubte la sèrie V, los Visitantes (V, 1983-1985), on uns extraterrestre envaïen la Terra i l’ocupació global feia que es generés un moviment clandestí de resistència per lluitar contra els invasors. Les diferents opinions de com fer la invasió va generar una dissidència que ajudava a la resistència. Si us recorda a la segona guerra mundial no aneu gaire desencaminats, es diu que la idea inicial era la de mostrar els efectes de l’arribada al poder als Estat Units d’un partit neonazi, però finalment la cadena es va decantar per introduir motius fantàstics en el plantejament del relat. Sabent això i veient què passa al món, el professor Ojeda recomanava el seu visionat… per si de cas.

Fotograma de la sèrie de televisió ‘V’ (1984)

A la taula rodona, el director artístic del festival Terrormolins, Albert Galera va esmentar que “el cinema dels 80 va marcar molt i va formar a molts dins la cinefília. Va ser la dècada dels 70 la que va servir com a embrió de tot, sobretot del cinema americà”. L’escriptor Lluís Rueda va afegir que “sense la dècada dels 70 no podem entendre la dels 80 a nivell cultural i darrera seu hi ha una mirada a films de culte com Alien (1979) o The Omen (1976)”. També van fer menció a què és l’època que recupera allò prohibit, el satanisme i on es formen les gran icones clàssiques com ara la figura d’en Freddy Krueger. A més, s’hi inclou la comèdia que la va fer tan característica com al film d’en Tom Holland, Fright Night (1985). 

El cinema que va proposar John Carpenter va suposar una renovació del terror, amb propostes com The Fog (1980), The Thing (1982), Christine (1983) o They Live (1988), entre d’altres. Però no va ser l’únic, ja que Joe Dante i la seva incursió amb The Gremlins (1984) va desenvolupar un gènere apte per a nens, però amb un rerefons més fosc, dins la comèdia de gènere. Galera afegeix que “amb l’estrena de An American Werewolf in London (1981) de la mà de John Landis, es va crear un punt d’inflexió dins el món dels efectes especials. Aquest film va suposar el descobriment del maquillatge i dels efectes visuals, que s’han anat perfeccionant amb els anys, però que van mantenir una estètica més acurada i identificable que la de la posterior dècada, on van ser més insulsos, a causa del naixement de les noves tecnologies que apostaven pel digital, però sense grans triomfs”. Rueda incorpora que “la moda dels videojocs als 90 va aportar un excés d’efectes als films, en un moment on tampoc es podien fer grans coses”.

Taula rodona conformada per Albert Galera, Marc Carreté i Lluís Rueda, d’esquerra a dreta.

L’aparició dels videoclubs van causar una revolució, ja que ens van donar a conèixer un cinema més directe, pel·lícules que no arribaven als cinemes, que circulaven per festivals i que gràcies a les còpies que es podien llogar ens van descobrir joies ocultes que avui en dia moltes són considerades de culte”, ens explica el director de l’editorial Hermenaute, Lluís Rueda. Per altra banda, Marc Carreté diu que “els videoclubs em van apropar al cinema de terror i llogant films vaig conèixer grans cineastes que em van impactar tant fins al punt d’influir-me avui en dia. De fet, la meva darrera pel·lícula reta un homenatge a aquesta dècada tan brillant”.

Per concloure la taula rodona es va mencionar l’explosió actual quant a homenatges dels 80, com a la sèrie d’èxit Stranger Things que rep una influència directa de la seva estètica, vestimenta, música, tot en conjunt està fet per crear un efecte nostàlgic fort. Albert Galera, explica que “tot està molt forçat, els 80 van crear tendència i va ser la dècada que va veure néixer les sagues, però ara s’està explotant massa i s’estan fent remakes amb la intenció de recuperar aquella essència, però sense el carisma del moment que ara no funciona”. “Es tracta d’una estratègia comercial molt ben pensada, ja que els que varem viure aquell moment tenim una certa nostàlgia que volem reviure, i anem al cinema amb les nostres criatures, aprofitant la hibridació familiar, com passa amb el producte d’Star Wars”, afegeix Lluís Rueda. Galera, per contra creu que “existeix una saturació molt forta amb tanta saga que fa que s’acabi perdent l’interès i la producció de tantes sagues cansa com passa amb Marvel.” Ara bé, per sort hi ha més cinema fora de l’americà, i molts altres països, generen productes totalment diferents, nous i impactants, que gràcies als festivals de cinema ens arriben i podem gaudir dels experiments que desenvolupen països orientals o europeus”, afegeix per finalitzar en Rueda.

Fotograma film ‘An American Werewolf in London’ (1981)

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També col·labora amb altres mitjans pels quals realitza la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges, Jurat de la Crítica a TerrorMolins i Sant Cugat Fantàstic. És membre de l'Associació Catalana de la Crítica i de l'Escriptura (ACCEC). Col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*