Hollywood sense estrangers: Donald Trump ho té cru Hollywood sense estrangers: Donald Trump ho té cru
Com seria la meca del cine sense totes les aportacions? Hollywood sense estrangers: Donald Trump ho té cru

El 2004 (com passa el temps!) vaig veure en un festival estranger una pel·lícula titulada Un dia sin mexicanos (A Day Without a Mexican), una co-producció entre empreses de Mèxic, Espanya i els Estats Units dirigida per Sergio Arau (El fill d’Alfonso Arau, l’autor entre altres de Como agua para chocolate, 1992), que no tinc constància que s’hagi estrenat a l’estat espanyol. El film tracta de la hipotètica i misteriosa desaparició de tots els mexicans que viuen i treballen a Califòrnia i del seu efecte i conseqüències sobre la resta de californians. Només a Los Àngeles viuen uns 5 milions de mexicans, a tot Califòrnia la meitat de la població (uns 15 milions) és llatina, mentre que a tot els Estats Units els llatins arriben als 35 milions.

La idea de Donald Trump que ell sempre esmenta, “America for the americans”, m’ha fet pensar en la pel·lícula i en com seria Hollywood si no hagués “importat” cineastes d’arreu del món i també llatinoamericans. Els centreeuropeus van crear Hollywood  la seva forma d’entendre el cinema i la va exportar amb èxit arreu del món. Com en altres aspectes de la seva societat, els no nascuts als Estats Unitat han estat fonamentals en el seu cinema. Actors, guionistes, actrius, directors, tècnics… han seguit les petjades de  talents d’altres àmbits d’arreu del món que s’han format als seus països d’origen —que han pagat la seva formació, per cert— i els Estats Units ho han aprofitat en benefici propi.

Aquí es podria posar un gran etcètera amb noms i nacionalitats que no crec que valgui la pena perquè tothom sap que, igual que en el film de l’Arau, Hollywood no seria el mateix sense tenir la sabia estrangera i no parlo únicament dels cineastes britànics, sinó dels d’altres nacionalitats que segueixen aportant els seus talents multiculturals perquè el cinema de Hollywood segueixi sent un referent per a tot el món. Sense anar més lluny, un mexicà (Guillermo del Toro) ha guanyat el darrer Oscar, el premi per excel·lència del cinema nord-americà.

No sé si mai es portarà a terme la construcció del mur que separi Mèxic dels Estats Unitats, ni si s’enduriran les lleis migratòries que dificultin o impedeixin les entrades al país de gents d’altres nacionalitats. Hollywood sense estrangers? Espero que no passi mai, però si Trump ho aconseguís, el país entraria en una involució democràtica alarmant i  el cinema de Hollywood patiria greus conseqüències imprevisibles. Però la societat civil i la indústria del cinema són allà molt fortes i impediran que el pitjor president de la seva història se’n surti amb la seva.

Ah! Heu pensat mai en la prepotència que significa això tan freqüent de dir i no només per en Trump  “America for the americans”? És de facto l’apropiació de tot un continent pels Estats Units. És que Mèxic i la resta de països del Nou Continent no són també Amèrica?

Àngel Comas

Àngel Comas Sense crispetes

Històriador i expert en cinema des de fa molts anys, l'Àngel Comas ha publicat un munt de llibres sobre cine i, entre d'altres programa el Cicle de Cinema d'Autor de Sant Cugat. Els seus articles són propis d'algú amb experiència que va al cine i no menja crispetes.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*