‘Cinema amb Ç’ i els reptes del cine en català ‘Cinema amb Ç’ i els reptes del cine en català
Un documental analitza l'estat de salut de les produccions en llengua catalana ‘Cinema amb Ç’ i els reptes del cine en català

Fa uns mesos, en aquest reportatge sobre dones catalanes que tenen un projecte de cine aquest 2018, vam parlar de l’existència d’un documental sobre la realitat del cinema en llengua catalana. El projecte, que porta per nom Cinema amb Ç i es va estrenar amb èxit a l’11a edició del Fic-Cat a Roda de Berà on es va endur el guardó a Millor Producció de Comarques Tarragonines. Els responsables del projecte són Cris Gambín i Toni Pinel (The Kill Screen) que ja han dirigit plegats uns quants curtmetratges i que debuten en el llargmetratge amb aquest documental intentant esbrinar per què costa tant veure pel·lícules en català al cinema.

Segons Gambín “la raó principal que ens van motivar a fer aquest documental és el fet que nosaltres vam començar fent curtmetratges en castellà, perquè pensàvem que tenia més “sortida” que el català. L’any passat al Fic-Cat escoltàvem els professionals del sector com deien que cada cop es feia menys cinema en català i ens vam plantejar si el motiu seria el mateix que, a nosaltres, ens va portar en el seu dia a descartar el català”.

Toni Pinel complementa aquestes inquietuds subratllant que  després de Pa negre, semblava que s’havien obert algunes portes, però la realitat és que fins que no ha vingut Estiu 1993 tot s’havia quedat més o menys igual. “Què passarà ara després d’Estiu 1993? Quines són les fronteres del cinema en català? A tot això, cal afegir-hi també la situació política actual, el debat sobre la immersió lingüística, el paper de l’educació… Quin és l’estat de salut del cinema en català? En definitiva, una raó ens portava a una altra, i esperem que aquest documental aporti una mica de llum sobre el tema”.

Pel documental han entrevistat el director del FIC-CAT, Antonio Barrero, la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, l’actriu i directora Aina Clotet, els directors Agustí Villaronga, Joan Frank Charansonnet, Ventura Pons i el director d’El cinèfil, Joan Ramon Armadàs entre d’altres. Per veure què opinen totes aquestes persones de l’estat de salut del cinema en català caldrà veure el documental ja que, segons explica Cris Gambin no hi ha una única lliçó a aprendre. “Hi ha alguns punts en comú, però la gràcia del documental és que presenta diversos punts de vista. Hem intentat ser directors i espectadors d’aquest debat entre 15 persones vinculades al cinema i a la llengua catalana de manera que, de vegades, el discurs és unificat i d’altres no tant. Nosaltres ho donem tot mastegat per a què l’espectador tregui les seves pròpies conclusions, mitjançant les entrevistes, dades significatives, i uns petits clips de ficció que no deixaran ningú indiferent”.

El Fic-Cat va ser la primera parada del film però no serà l’única. “Estem treballant per poder tenir recorregut per festivals i, també, per sales comercials i, evidentment, en última instància, poder-lo emetre per televisió o plataformes online. El que és segur és que passat el Fic-Cat hi haurà una estrena a Barcelona”, explica Pinel que ja avisa que la data i el lloc estan encara per concretar.

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges, és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic i ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*